Segons el Calendari dels Pagesos, aparegut el 1861 i que és la publicació en català que fa més anys que s’edita de forma ininterrompuda, les fruites característiques d’aquest mes són albercocs, bacores o figaflors, cireres, gerds, melons, nabius, nectarines, peres, préssecs, préssecs plans, prunes i síndries. Un primer de juliol apareixia el núm. 1 de la Revista de Catalunya (1924), de Rovira i Virgili, s’aprovava l’Estatut d’Autonomia del País Valencià (1982), naixia Joves de Mallorca per la Llengua (1994) i Catalunya era la primera de l’Estat a provar una llei de parelles de fet (1998). El 7 de juliol, el grup Terra i Llibertat ocupava l’illa de Sa Dragonera (1977) per evitar-ne la urbanització i el 8 s’inaugurava l’Ateneu Enciclopèdic Popular (1903), Francesc Macià fundava Estat Català (1922) i naixia la Unió Socialista de Catalunya (1923). El 9, a Ciutadella de Menorca, és recordat com l’Any de sa Desgràcia (1558) per l’assalt dels turcs a la ciutat i el Genovés, el mític jugador valencià de pilota guanyà el que s’anomenà “la partida del segle” (1995). El 10, apareixia La Ilustració Catalana (1880), primera revista gràfica en català i tenia lloc a Barcelona (1910) una de les primeres manifestacions feministes.

Òmnium Cultural (1961) es fundà a Barcelona l’11 de juliol, un 14 es refundà el cos policial dels Mossos d’Esquadra (1983) i un 16 va obrir a Valls (1916) la primera biblioteca de la Mancomunitat de Catalunya i naixia el Partit dels Socialistes de Catalunya (1978), com a confluència de tres col·lectius anteriors. El 19 de juliol, les forces populars s’imposen als militars colpistes arreu dels Països Catalans (1936), llevat de Mallorca, Eivissa i Formentera. El 21, es crea el Comitè Central de Milícies Antifeixistes (1936), el 22, apareixia la revista Tele/Estel (1966), primera revista en català no lligada a l’Església catòlica des de 1939 i el 23, es fundava el Partit Socialista Unificat de Catalunya (1936), per la fusió de quatre grups socialistes.  El 28, a Palma (1978) es constituïa el Consell General Interinsular, Andorra ingressava a l’ONU (1993) i el Parlament de Catalunya (2010) abolia les curses de braus en el seu territori.

Els escriptors Baltasar Porcel (2009), Josepa Massanés (1887) i el músic Agustí Borgunyó (1967), van morir un primer de juliol. El 2, van fer-ho els valencians, sor Isabel de Villena, primera dona escriptora en català, i el poeta Teodor Llorente (1911). El dia 3, van morir el militar de les Milícies Pirinenques J. M. Benet de Caparà (1977), l’arquitecte Enric Miralles (2000), i la historiadora Eva Serra (2018). El 4, l’editor Josep Espasa (1911), el dramaturg Frederic Soler, Pitarra (1895), el pintor J. J. Tharrats (2001) i el poeta Juan Gil-Albert (1994). Maria Mercè Marçal (1998), el 5; l’editor Josep Vergés (2001), el 6 i el 7, el poeta i gramàtic Carles Salvador (1955), el pintor H. Anglada Camarasa (1959), el poeta Agustí Bartra (1982) i l’actriu Lola Lizaran (2003). El 8, deixaren aquest món el periodista J. Mañé i Flaquer (1901 i l’industrial Eusebi Güell (1918). El 9, el filòsof Jaume Balmes (1848) i l’empresari J. B. Cendrós (1986). 

La historiadora Núria Sales (2023) morí un 10 de juliol i un 11 van fer-ho l’escriptor Xavier Romeu (1983), l’empresari Pere Duran farell (1999), el lexicògraf F. Ferrer Pastor (2000), el dirigent esportiu Ramon Basiana (2021), l’escriptor Jordi Cussà (2021), l’actriu Emma Cohen (2016) i el cantant i productor Toni Cruz (2025). El 12 morí el poeta Carles Riba (1959); el 13, l’arquitecte Rafael Massó (19935); el 14, el tenor Francesc Viñas (1933); el 15, l’escriptor occitanista Josep Carbonell (1979) i el 16, el filòleg M. Milà i Fontanals (1884). Ramon Aramon (2000), filòleg de l’IEC, faltà un 17, igual que el periodista Alfons Llorenç (2024) i l’escriptora Rosa Regàs (2024). Àngel Guimerà (1924) deixà aquest món el 18 de juliol i el 19, l’escriptor Apel·les Mestres (1936), el monjo i historiador Anselm M. Albareda (1966), el músic Lluís M. Millet (1990), la novel·lista Beatriu Civera (1995), el periodista Carles Sentís (2011) i el filòleg i polític J. F. Lòpez-Casasnovas (2022). El 20, l’escriptor M. A. Riera (1996) i el cuiner Fermí Puig (2024). 

El cantant Xesco Boix (1984) morí el 21 de juliol, com l’escriptor Pere Calders (1994). L’escriptor i polític Josep Melià (2000) i la cantant Núria Feliu (2022), un 22 de juliol.  El polític Alfons C, Comín (1980), l’arabista Joan Vernet (2011), l’editora Esther Tusquets (2012) i els actors Paco Morán (2012), Josep Sazatornil (2015) i Teresa Gimpera (2024) moriren tots un 23 de juliol. El sindicalista i ministre Joan Peiró (1942) fou afusellat un 2, l’erudit Jordi Rubió i Balaguer (1982) morí un 25 i un 26 de juliol van fer-ho l’escriptor Narcís Oller (1930), la cantant Raquel Meller (1962) i el pallasso Charlie Rivel (1983). El llibreter i activista J. Ballester Canals (1980) faltà un 27, com el poeta Àlex Susanna. El jove escriptor Joan Barceló i Cullerés (1980) morí un 26, com el periodista Toni Mestre (2006). El 30 se suïcidà l’esportista Joan Gamper (1930), dia de la defunció també de l’escenògraf Fabià Puigserver (1991) i el futbolista Antoni Ramallets (2013). El darrer dia de juliol és la data de la mort del violinista Enric Casals i Defilló (1986) i de Paco Cabanes, el Genovès (2021), la figura més destacada de la pilota valenciana de tots els temps. 

Al llarg d’aquest mes, una dotzena de països celebren la seva Diada nacional. El dia del Canadà té lloc cada primer de juliol, en commemoració de la creació de la confederació canadenca, l’1 de juliol de 1867. El 4, els Estats Units d’Amèrica celebren la seva independència de la corona britànica. El 5, Veneçuela se separa d’Espanya (1811) i el 9 fa el mateix l’Argentina (1816). La festa anual de Flandes és l’11 de juliol, en record d’una batalla guanyada als francesos (1302). La presa de la Bastilla (1789), el 14 de juliol, ha esdevingut la festa nacional de França. I, el dia 20, la de Colòmbia en independitzar-se d’Espanya (1810). Leopold I, primer rei de Bèlgica, en jurà la constitució un 21 de juliol (1831) i de llavors ençà n’és festa nacional. Les Irmandades da Fala van començar a celebrar el Dia da Patria Galega el 25 de juliol (1920), coincidint amb sant Jaume. I el castrisme instituí el Dia de la Rebeldía Nacional el 26 de juliol, coincidint amb l’assalt a la caserna de Moncada (1953). La firma de l’armistici en la guerra de Corea (1953) és celebrat a Corea del Nord, el dia 27, com a Dia de la Victòria en la Gran Guerra Patriòtica d'Alliberament. I el 29 de juliol és l’Ólavsøka, dia de Sant Olaf, festivitat nacional de les illes Fèroe.