“Les humanitats estan en un moment de revifada”. La vicedegana del grau en Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Núria Fernández, trenca amb el mite de la davallada de les humanitats a les universitats. No és l’única, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) també ho confirma: “Volem desmentir que les humanitats estiguin en crisi”.
Llavors, per què hi ha la sensació que les humanitats estan en decadència? “Segurament hi ha un estigma social”, diu Fernández. Tothom que ha triat l’itinerari en algun moment de la vida ha patit aquest menyspreu. L’Àlex Rius, futur estudiant de Ciències de l’Antiguitat a la UAB, s’ha trobat amb les típiques preguntes de l’estil: “Per què tries això si no serveix de res?”. Sempre que diu que estudiarà humanitats es troba amb ganyotes o amb qüestionaments sobre les sortides laborals del seu grau.
Vet aquí la clau de l’estigma: la suposada “inutilitat”. “El prejudici que els pesa a les humanitats és la inutilitat, la percepció del fet que només tenen cabuda en l’educació i la cultura”, assegura Fernández. La Vera García, estudiant de Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona (UB), coincideix amb la vicedegana i defensa que “s’ha escampat un pensament utilitarista mal enfocat”. En aquest sentit, el Tomàs Domènech, futur estudiant del grau en Enginyeria en Tecnologies industrials a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), tot i que remarca la importància i l’interès que té per les humanitats i assegura que té intenció de cursar-les en un futur, creu que les ciències tenen “molt més potencial en el mercat laboral”.
Les dades, però, ho desmenteixen. Segons la UPF, els alumnes que han cursat Humanitats estan treballant en àmbits laborals molt diferents. A més, la UAB afegeix que, aquest 2026, tenen un creixement de demanda en relació amb el curs passat en els estudis de la Facultat de Filosofia i Lletres, passant de 702 a 745 alumnes.
El potencial professionalitzador de les humanitats, poc conegut
“Aquest estigma es deu al desconeixement que hi ha sobre el potencial professionalitzador de les humanitats”, explica Fernández. Detalla que, amb l’emergència de la Intel·ligència Artificial (IA), la multiculturalitat en l’àmbit de la salut i el sorgiment de departaments d’ètica o benestar emocional a les empreses, es necessiten les humanitats “més que mai”. “El cas de la salut és molt interessant. Vivim en un món multicultural i cadascú té la seva concepció sobre la malaltia o la mort. És aquí on es necessiten humanistes, perquè puguin acompanyar els pacients en el seu procés de malaltia”, posa com a exemple.
En un món dominat per les imatges i la velocitat, Fernández també destaca la importància de les humanitats en l’àmbit empresarial: amb el llenguatge conceptual, visual i històric que aporten, els professionals poden navegar per l’allau d’informació, ja que adquireixen una gran capacitat de gestionar els fluxos de dades. “És imprescindible en el món de l’empresa”, subratlla.
La fal·làcia del 5 a la Selectivitat: per què les notes de tall són tan baixes?
Un altre gran perjudici que es pot trobar una persona que tria humanitats és que només cal un 5 per accedir-hi. La UAB assenyala que moltes carreres d’humanitats tenen una nota de tall mínima perquè no omplen totes les places a la primera assignació. Al seu torn, des de la UPF asseguren que això es deu a l’ampli oferiment de places i a la diversificació de graus dels últims anys, també, en l’àmbit territorial, ja que l’estudi humanístic s’ha descentralitzat de Barcelona i molts alumnes de la resta de Catalunya es queden a les universitats de les seves demarcacions.
Fernández afegeix que el 5 és una nota “enganyosa” perquè els alumnes que cursen el grau a la UPF tenen de mitjana gairebé un 9 a la selectivitat. A més, destaca que enguany, la millor nota de les PAU ha triat fer Traducció i Interpretació a la Pompeu Fabra: “El discurs que les humanitats han passat de moda està desactualitzat, els graus d’humanitats tenen una ocupabilitat alta, de fet, normalment ocupen posicions de lideratge”, conclou la vicedegana.
Les humanitats són l’eina racional i emocional de supervivència més longeva i, per tant, no són una afició, sinó una "necessitat humana": “Parlen de totes i cadascuna de les inquietuds de l’ésser humà”, reflexiona la Vera García. En aquest sentit, els experts consultats per Nació defensen que la qüestió no és si les humanitats tenen futur o si han passat de moda, sinó per què encara s'entenen des dels prejudicis malgrat el potencial professional i vital que ofereixen.
