En el calendari romà primitiu era el cinquè mes i per això se’n deia quintilis, però en el gregorià actual el mes de juliol és el setè. El nom li ve de l’emperador Juli Cèsar, que hi va néixer, a la memòria del qual és dedicat. La majoria dels quasi 300 refranys d’aquest mes fan referència a les collites (segar, batre, sembrar cols, fesols, bajoques, etc.) i a la intensitat de la calor (pel juliol, sega qui vol; juliol, el mes del sol; al juliol, pobres dels qui són al sol; de juliol sense calor, guardeu-nos Senyor; pel juliol, beure, suar i la fresca buscar). Tot i que el més conegut és el que assegura que pel juliol, ni dona, ni caragol, afirmació que és rebatuda amb l’afegitó però caragol i dona, tot l’any és bona. La pluja de juliol és escassa, si no inexistent, i no gaire bona per als arbres, per això aigua de juliol, cap pagès la vol.
En aquest mes se celebren algunes onomàstiques de noms populars o emblemàtics. Com ara, sant Cristòfol, avui desaparegut del santoral oficial, però encara vigent a molts llocs com a antic patró de conductors i per això es beneeixen vehicles el dia 10. Cristòfor o Cristòfol, el més conegut dels quals és Cristòfol Colom, el nom familiar o diminutiu és Tòfol, com un dels restaurants de més anomenada de Lleida. El 14 és sant Bonaventura, nom d’home i de dona, generalment reduït a Ventura, com el poeta Ventura Gassol. I, dos dies després, la festa de les Carmes, els Carmels i les Carmeles. Molt celebrada en els ports de mar, la mare de Déu del Carme, amb el diminutiu familiar Carmeta, ha produït l’orde religiós dels carmelitans, que, el 1269, ja n’obrien el primer convent del país, a Perpinyà. El 20 de juliol és santa Margarida que té nom de pizza i tot.
I el 22 santa Maria de Magdala, el gentilici de la qual ha esdevingut nom: Magdalena, el diminutiu del qual és Lena i no la forma espanyola Magda. També és el nom d’un petit pastís d’origen francès, esponjós i lleugerament aromatitzat, generalment de forma arrodonida i alguns refranys parlen d’aquesta diada: per santa Magdalena, l’avellana és plena o bé per santa Magdalena, raïm a la plena. Les festes de la Magdalena són, també, la festa major de Castelló de la Plana. Sant Jaume és el 25 de juliol i, con en altres llengües, la denominació hebrea originària ha donat lloc a dos noms: Jaume i Jacob. La vigília de la diada, a Lleida, té lloc la processó dels fanalets recordant el suposat pas de l’apòstol per la ciutat i és prou coneguda aquesta tonada: “Sant Jaume ve de Galícia/ i passa per l’Aragó,/ a les dones xocolata/ i als homes cop de bastó”. La plaça de sant Jaume, a Barcelona, és el centre simbòlic del poder institucional a Catalunya i, a Perpinyà, el barri amb aquest nom sempre ha estat tradicionalment catalanoparlant gràcies a la presència de població gitana.
Els sants Joaquim i Anna, noms d’origen hebreu, són el 26 de juliol. El 1935 s’estrenà a Manacor la popular sarsuela de S. Rubí i A. M. Servera Ai, Quaquín que has vengut de prim!, amb la pronúncia catalana del nom castellà “Joaquín” i l’hipocorístic del nom masculí adopta les variants Quim, Xim o Ximo, segons el lloc. La forma mallorquina Aina tingué un cert èxit a Catalunya, en comptes del tradicional Anna, coincidint fa més de 40 anys amb la popularitat d’Aina Moll com a càrrec institucional de ressò. La santa mallorquina per excel·lència és el dia 28: santa Caterina Tomàs, coneguda com Sor Tomasseta: “Sor Tomasseta, on sou/ ja vos podeu amagar,/ perquè el dimoni vos cerca,/ dins un pou vos vol tirar”. I el 30 de juliol és el dia de sant Abdon i sant Senén, popularment anomenats sant Nin i sant Non, antics patrons de la pagesia catalana, avui també fora del santoral oficial catòlic.
El primer de juliol van néixer l’escriptora Joana Raspall (1913), l’editor Víctor Seix (1923), el futbolista Antoni Ramallets (1924), l’oceanògrafa Josefina Castellví (1935), el filòsof i activista cultural Jordi Porta (1936) i el músic Carles Santos (1940). L’editor Joan Grijalbo (1911), el poeta Joan Vinyoli (1914) i el polític Josep Rahola van venir al món un 3 de juliol. El creador de la pesseta i economista Laureà Figuerola (1816) un 4, l’escriptor Pere Maria Orts (1921) un 5 i la poeta Clementina Arderiu (1889) i el polític Heribert Barrera un 6. El 7 de juliol és la data de naixement del bibliògraf Josep Ribelles Comín (1872), el músic Joan Lamote de Grignon (1872) i el dibuixant Valentí Castanys (1898). El polític Ciril Amorós (1830) és del 9 de juliol, com l’escriptor Josep Vallverdú (1923), que enguany farà 103 anys.
Els escriptors Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà (1746), Dolors Monserdà (1845) i Salvador Espriu (1913), com l’actor Joan Capri (1917), són del dia 11. Del 12 són el científic Francesc Salvà i Campillo (1751), el polític Francesc Layret (1880) i el filòsof Josep M. Terricabras (1946). L’editor Isidor Cònsul (1948) és del 14 i el folklorista Sebastià Farnés (1854) i el militar Frederic Escofet (1898) del 15. El polític Pere Rahola (1877) i el dramaturg Jordi Teixidor (1939) van néixer un 16 de juliol, mentre que el 18 van fer-ho el pintor Jacint Rigau-Ros (1659), el polític Frederic Rahola (1858), l’escultor Gustau Violet (1873), l’actriu Margarida Xirgu (1888) i l’escriptora Maria dels Àngels Vayreda (1910). L’historiador Alfons Cucó (1941) és del 19 de juliol, del 20 és l’editor i llibreter Salvador Torrell (1900) i el 21 van néixer el diputat i president del barça Josep Sunyol i Garriga (1898), la mestra i sindicalista Dolors Piera (1910), la historiadora Maria Lluïsa Serra (1911), el poeta Bernat Clariana (1912) i el compositor Manuel Valls (1920).
L’etnòleg i folklorista Joan Amades (1890) és del 23 de juliol, l’historiador Antoni Rubió i Lluch (1856) del 24 i són del 25 el poeta Jaume Agelet i Garriga (1888), l’actriu Laly Soldevila (1933) i el director de cinema Ventura Pons (1945). Els polítics Joan Reventós (1927) i Francesc Ferrer i Gironès (1935) i el cuiner Santi Santamaria (1957) són nascuts un 26 de juliol i un 27 van fer-ho el compositor Enric Granados (1867) i els historiadors Josep Termes (1936) i Eva Serra (1942). L’escriptor Gabriel Miró (1879) és del 28, com el pedagog musical Cristòfor Taltavull i la cupletista i compositora Càndida Pérez (1893). El rei Martí l’Humà (1356) va néixer un 29 i un 30 de juliol l’escriptor Joan Triadú (1921), el periodista E. Cerdán Tato (1930) i l’actriu Rosa Maria Sardà (1941. El darrer dia de mes és la data de naixença de l’escriptor Joaquim Rubió i Ors (1818) i de l’arabista Joan Vernet (1923).
I al llarg del juliol hi ha també algunes diades internacionals, d’importància i abast ben diversos, com ara el Dia Internacional lliure de bosses de plàstic (3 de juliol), del llibre electrònic (49, de la llengua suahili (7), de la població (11), de les habilitats de la joventut (15), de Nelson Mandela (18), de la lluna (20), del treball domèstic (22), de la dona afrodescendent (25), de la conservació de l’ecosistema de manglars (26), contra l’hepatitis (28) i contra el tràfic d’éssers humans (30). I el dia internacional de les cooperatives és el primer dissabte de juliol. N’hi ha, doncs, per a triar i remenar.
