Ens sepulta cada dia el flux de discos i cançons noves, i amb prou feines podem pair els que triem abans de passar a la novetat següent, menys encara llegir-los amb perspectiva, perquè som dins del remolí. Però, de tant en tant, algun senyal de fum fa que ens traiem les orelleres i ens fixem una mica més en allò que tenim davant dels nassos. Com ara el número especial (de paper) amb què aquest estiu la revista britànica Uncut presenta una tria dels millors dos-cents àlbums d’Americana de tots els temps, on figura la benvolguda Joana Serrat amb el seu disc Hardcore from the heart, publicat l’any 2021.

Uncut és una de les capçaleres musicals de més prestigi del món i Americana és el terme amb què es reconeix un núvol de gèneres arrelats als Estats Units, allà on se citen categories tradicionals com ara folk, blues, country o gòspel. Parlem doncs d’un rànquing que distingeix sons amb segell nord-americà, no pas d’un recull de discos pop o rock sense més precisions, i per això és extremadament remarcable que hi hagi fet forat el disc d’una cantant, guitarrista i compositora catalana, de Vic, com és Joana Serrat. Per molt que a Hardcore from the heart sigui un disc de cançons en anglès, enregistrat a Texas i elaborat amb l’ajut de músics estatunidencs. Val a dir que no és el primer cop que Uncut l’elogia, com també ha fet una altra publicació musical fonamental, Mojo.

Recorro una a una les pàgines de l’especial i comprovo que gairebé tots els dos-cents àlbums ressenyats són d’artistes dels Estats Units, cosa ben natural. Hi ha alguns canadencs i alguns britànics, com ara el reinventat Robert Plant, l’excantant de Led Zeppelin. Però només identifico tres discos procedents de països no angloparlants. Tres de dos-cents. Bé, dos i mig, de fet. Hi ha un àlbum del noruec Geir Sundstøl (Brødløs, de 2012), situat en el lloc 105è del rànquing, com també el del tàndem format per la nord-americana Rhiannon Giddens i l’italià Francesco Turrisi (They’re calling me home, 2021), a la plaça 96ena. I el de Joana Serrat, que es col·loca en la 137ena, per davant d’obres d’artistes consagrats a escala internacional com ara Iron & Wine, Big Thief, Fleet Foxes, Low o fins i tot l’American recordings del gran Johnny Cash. 

Els artistes solen ser més insegurs del que pensem i Joana Serrat ha passat les seves crisis i estires i arronses amb la realitat, tensions que ha reflectit en la seva música. Hardcore from the heart és un disc publicat pel segell vigatà Great Canyon Records que va, en realitat, més enllà del so Americana perquè incorpora textures de guitarra i ambientacions flotants hereves del shoegazing, l’slowcore i el dream-pop (més desenvolupades encara en el seu relleu, Big wave, del 2024). Cançons on ella ens parla del seu “desterrament”, això ho explicava aleshores, de l’edèn localitzat a Dripping Springs, localitat texana que va donar títol al treball anterior. 

Joana Serrat no defuig el conflicte a l’hora de fer cançons, més aviat el busca i mira d’exorcitzar-lo. En la seva història hi flota la contrarietat pròpia de la creadora que veu com la seva obra no encaixa amb el paisatge cultural i comercial del seu país, Catalunya, i que alhora no veu viable establir-se allà on troba la inspiració artística, els Estats Units. I que sent que la música avui corre massa de pressa, que no li donem prou temps perquè ens travessi i en gaudim tots els detalls i matisos, encara que publicacions com Uncut ens convidin de tant en tant a aturar-nos i ensumar les roses.