Gràcia es vesteix de gala. Del 15 al 21 d’agost se celebra la Festa Major de Gràcia, una de les més destacades i esperades a Barcelona, tant per als veïns de tota la vida com per la gent que ve d'altres llocs. L’edició d’enguany presenta novetats especials, ja que cinc carrers comparteixen temàtica per primer cop en deu anys. Aquest esdeveniment, que se celebra des de finals del segle XIX, forma part de la història d’un barri amb un gran valor cultural, però cada vegada més amenaçat per la gentrificació. Per entendre com es viu des de dins la festa, Nació parla amb l'Anna Pla, membre de la colla castellera de la Vila de Gràcia. Aquest grup és responsable del guarnit de la mateixa plaça de la Vila.
Gràcia reivindica la seva identitat mentre promou la cultura popular en ple auge del turisme. L’Anna ens relata que ha viscut tota la vida a la zona, i que 50 anys enrere “no era això que és ara”. “Sents que no són les festes d’abans, que eren molt més tranquil·les; això ho porta el procés i la massificació”, comenta. Per aquest motiu, segons ella, “costa d’acceptar-ho”. De fet, ens assegura que hi ha moltes persones que fins i tot se’n va de vacances perquè no volen estar aquí durant aquests dies, amb tanta gent, contaminació auditiva o brutícia.
“Fa un parell d’anys van dir que la festa sortia a la guia de viatges”. Aquesta frase contundent és l’exemplificació del que ha passat en aquesta vila. En poc temps, les festes majors del barri s’han popularitzat a escala internacional. “Els turistes fan viatges i venen a Gràcia perquè saben que és un barri molt especial”. A més, l’Anna explica que “et pregunten per la festa major, però et compren el programa perquè no tenen ni idea de què es fa, i quan els dius que pots anar per tots els carrers i que tot és pràcticament gratuït, excepte el cubata que s’han de prendre, doncs flipen”.
És a dir, els estrangers que assisteixen a les festes ho fan sense informar-se gaire prèviament; “saben que hi ha carrers guarnits però poca cosa més”. Quan arriben aquí i s’assabenten de tot el que representa, marxen “molt contents”. “Després al seu país ho expliquen i en venen més”, afegeix.
La gestió dels preparatius s'inicia amb molta antelació. Per exemple, en el cas de la colla castellera gracienca, enguany s'han posat a elaborar-los cap al mes de febrer, perquè a banda de guarnir també tenen una paradeta on venen "coses de la festa major i dels castells". La representant ens explica que normalment, durant els primers mesos, l’organització es fa en un local i entre l'última setmana de juliol i la primera d’agost, cada comissió de les 23 existents s’instal·la al lloc corresponent. És per això que a la temporada d’estiu van “a tope”.
Fa més de 15 anys que l’Anna i la seva companya de la parada es troben a la plaça de la Vila. La seva tasca principal és “estar aquí i vendre coses de la Festa Major”. A part, aprofiten per distribuir el marxandatge de la colla castellera, tot i que reconeix que si no hi ha gaire gent donen “un cop de mà” amb el decorat. “És una dedicació que a nosaltres ens agrada, quedem cansades i rendides, però ens agrada… ho fem perquè ens agrada i tenim temps”, afegeix.
Des del comitè de cada comissió dissenyen, ideen el projecte del guarnit, es valora, es fan proves i quan s’aproximen les festes és el moment on toca treballar “a dojo”. La feina es divideix entre un grup de gent que són els que pensen el projecte, i, d’altra banda, aquells qui el porten a terme. Tot i això, la membre de la colla assegura que “hi hauria d’haver-hi més gent”, perquè per “picar pedra” són uns set o vuit: “A vegades la gent jove prefereix anar a la platja que no venir aquí”, admet l'Anna. Davant aquesta situació, de tant en tant, es fan crides i s’organitzen activitats gratuïtes, però amb la condició que la gent que hi participa es quedi a ajudar amb la decoració. Diumenge passat en van aplegar una setantena.
Després de l’èxit dels dos anys anteriors, aquest any es continua apostant per a la “nit tranquil·la”, una jornada que aposta pel repòs dels veïns i posa sobre la taula un debat polèmic i polaritzat: què és més important, el dret de festa o el dret del descans veïnal? L'Anna ho veu com un “enrenou”: “El que passa és que la gent del barri, la majoria, saben que a Gràcia hi ha molta cultura i la gent d’aquí espera la festa major amb candeletes”, apunta l’Anna. És a dir, a priori la majoria de públic està content, però sí que és veritat que “a vegades la gent es queixa” pel soroll i el frenesí de cada nit. “És difícil de gestionar”.
Sigui com sigui, malgrat les discrepàncies sobre la "nit tranquil·la", les comissions descansen tranquil·les per haver guarnit els carrers a temps i ultimar tots els preparatius per gaudir d'una setmana de festa major. Una època molt esperada en què els carrers de la vila cobren vida i reivindiquen una identitat que, ni els embats del turisme i la gentrificació, podrà esborrar.
