Com s’escriu correctament "Déu-n’hi-do"?; què vol dir "badoc"?; i què és el "biaix" de gènere que apareix sovint als mitjans? Són tres exemples de paraules cercades habitualment al servei en línia Diccionari.cat, nascut el 1998 i on accedeixen cada any 7 milions d’usuaris. L’ortografia, els termes poc freqüents i les paraules “d’actualitat” són els motius que animen la consulta d’un servei que avui té més “competència” que mai, inclosa la intel·ligència artificial.
De fet, a causa de l'auge de la IA s'ha reduït lleugerament el volum de consultes, tot i que el seu impacte encara ha sigut mínim. L'Agència Catalana de Notícies (ACN) ha analitzat quines han estat les paraules més cercades al diccionari el 2025, i la resposta ha estat clara: déu-n’hi-do, senyal, anàlisi, compte, provar, comptar, badar, corrent, biaix, i il·lusió. D'aquesta radiografia, la cap d'edició de diccionaris d'Enciclopèdia Catalana, Núria Bord, assegura que "no es detecta una evolució important, llevat de la paraula biaix, que no era tan consultada fa anys, segurament per la freqüència creixent en què es parla de biaix de gènere o del biaix de la IA”.
Mirant la llista, és fàcil detectar quatre tipus de consultes: les paraules que tenen dificultats ortogràfiques (Déu-n’hi-do), les que suposen dificultats gramaticals (“un anàlisi o una anàlisi; un senyal o una senyal”), que tenen usos que per alguna raó han esdevingut més freqüents (com biaix, resiliència o esvoranc), i finalment les que els alumnes es troben en textos acadèmics o literaris i que no formen part del seu vocabulari habitual (casos com basarda, feréstec, badoc o baliga-balaga).
L’èxit d’aquest servei obert i gratuït no té una sola raó, segons Bord. “Hi ha molta gent que consulta perquè se sent insegura (amb la llengua), sigui perquè l'està aprenent” o simplement gent que coneix l’idioma, però “té dubtes ortogràfics, gramaticals, etc. També menciona la consulta “per curiositat, fins i tot per fer jocs lingüístics”, i evidentment les consultes d’estudiants i de professionals de la llengua, periodistes, etc.
La intel·ligència artificial, competència i usuari
Bord diu que 7 milions de visites anuals són “moltes”, tenint en compte com s’accedeix avui en dia a la informació en l’àmbit digital i la gran competència que hi ha en aquest entorn, inclosa la IA. “Avui hi ha moltes maneres de fer consultes lingüístiques”, admet l'experta.
Així i tot, celebra que la mateixa intel·ligència artificial utilitzi els diccionaris de Diccionari.cat quan ha d’elaborar respostes a consultes lingüístiques, la qual cosa és fàcilment comprovable perquè avui els diversos models d’IA solen citar -i sovint enllaçar- les seves fonts. Amb tot, no es resigna a poder “guanyar més usuaris” i diu que tenen “coses per fer” per aconseguir-ho, en termes de funcionalitat del web, de posicionament amb llenguatge SEO, així com afegint “més diccionaris útils, que la gent demana”: “Hi ha marge per créixer”, assegura la cap d'edició.
