La sisena hauria de ser la definitiva. Des de la seva creació l'any 2007, el Memorial Democràtic, l'ens governamental dedicat a la recuperació i difusió de la memòria de la Segona República, la Guerra Civil, l'exili i la repressió franquista i les lluites de la Transició, no ha tingut una seu estable que fes justícia a la difusió dels valors democràtics. Ara, segons que ha pogut saber Nació i han confirmat les institucions implicades, tot s'ha alineat perquè les exposicions temporals i permanents, actes, arxiu i departaments administratius aterrin a l'antiga presó Model, a l'Eixample de Barcelona.
El departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat, que comanda Ramon Espadaler i del que en depèn el Memorial, i l'Ajuntament de Barcelona, que té en propietat i gestiona l'edifici que ocupa una illa de l'Eixample Esquerre entre els carrers Entença, Nicaragua, Rosselló i Provença, ultimen un acord. El presentaran "a finals de setembre o principis d'octubre" i la seva idea és "donar resposta a la voluntat d'instal·lar el Memorial a l'antiga presó Model" i resoldre així una situació que fa anys que s'arrossega malgrat que la institució, que des del 2022 dirigeix l'historiador i gestor cultural Jordi Font, continua amb la seva activitat. Actualment, la seu està repartida entre el carrer Pau Claris (el Centre d'informació i documentació) i el carrer del Foc a la Zona Franca, on comparteix oficines amb el departament de Justícia i altres dins de l'anomenat Districte Administratiu del Govern. No hi ha, però, cap espai d'exposició.
Emblema de l'antifranquisme
Les parts implicades, que han accelerat les negociacions després de l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, consideren que la Model, inaugurada el 1904 i que va tancar com a presó el 2017 per acollir equipaments i espais de memòria, té, a més d'una ubicació cèntrica, una significació especial que connecta amb la missió del Memorial. Per les seves cel·les hi van passar molts antifranquistes i a la seva sala de paqueteria va ser on, el 1974, la justícia franquista va fer matar amb el garrot vil a Salvador Puig Antich, militant del grup anarquista MIL. Es calcula que entre 1939 i 1955 més de 1.600 reclusos van sortir de la Model per ser afusellats o executats al Camp de la Bota o al mateix recinte i van estar-hi empresonats, entre d'altres, Lluís Companys, Jordi Pujol o Lluís Maria Xirinacs. Aquest últim va fer una plantada que va durar 21 mesos davant la presó durant la Transició per reclamar l'amnistia dels presos polítics.
El Memorial va ser una iniciativa dels governs d'esquerres de la Generalitat i va estar liderat políticament per Joan Saura, líder d'ICV, que comandava la conselleria de Relacions Institucionals. Es va crear per llei del Parlament el 2007 i va anar assumint competències i omplint-se de contingut a través d'exposicions, cicles de conferències, recerca i de la creació i coordinació d'espais de memòria com ara els Espais de la Batalla de l'Ebre o el Museu de l'Exili de la Jonquera. En els darrers anys també ha fet censos de simbologia franquista, coordinat l'obertura de fosses de la guerra o gestionat la col·locació de llambordes Stolpersteine, un projecte europeu descentralitzat. Al nostre país ja se n'han col·locat més de 780 per tot el país i recorden les dades de les víctimes dels camps nazis.
Constants canvis d'emplaçament
Amb l'arribada de CiU al Govern, les retallades i el poc interès polític del govern d'Artur Mas van posar en qüestió el Memorial, que ha passat alts i baixos en funció del color polític dels executius. Però fins ara mai ha resolt el problema de la ubicació. El 2010 va inaugurar l'Espai Memorial, unes àmplies dependències a la Via Laietana, 69, on hi havia hagut el departament de Governació. L'edifici, però, tenia problemes estructurals i un any després, ja amb Mas governant, en van marxar. Es va prometre la rehabilitació, però l'edifici es va acabar venent el 2013 per gairebé 12 milions d'euros i ara hi ha un hotel.
El març del 2012 el Memorial havia d'obrir portes al Castell de Montjuïc -antiga fortalesa i presó militar on va ser afusellat Companys- entre crítiques de les entitats memorialistes per la seva ubicació poc cèntrica. La Generalitat es va fer enrere a última hora i va optar per la plaça del Bonsuccés i després va tenir altres seus provisionals fins a anar a parar a l'última, la del carrer Peu de la Creu, al Raval. L'edifici havia estat la seu d'Edicions 62 i mai va reunir, per la seva distribució, condicions per exposicions o actes públics. La van deixar el 2023 i ara hi ha l'Espai Abacus, les oficines corporatives de la cooperativa cultural.
Dos anys esperant pel carrer Ciutat
Amb el govern de Pere Aragonès es va anunciar que el Memorial estrenaria el 2025 un edifici al carrer Ciutat, a tocar la plaça Sant Jaume. Diversos mitjans ho van explicar, però des que Salvador Illa és president no hi ha hagut cap moviment i l'edifici, que segons fonts governamentals "no reuneix condicions", encara no ha estat reformat. Tot plegat ha mantingut la institució entre el Districte Administratiu del carrer del Foc i el carrer Pau Claris on van anar a parar després de deixar el Raval.
L'Ajuntament ja concentra les seves exposicions i activitats relacionades amb la memòria democràtica a l'antiga presó, però això es fa en paral·lel a una transformació més profunda per aprofitar el potencial i la singularitat de l'illa. A finals d'any començarà a prendre forma el projecte Model, batega!. La transformació proposa rehabilitar i preservar la volumetria dels edificis d’administració, al carrer d’Entença; l’edifici Tallers, a Nicaragua, i l’estructura del panòptic sense incorporar-hi nous elements constructius ni distorsionar o alterar el patrimoni existent.
La Model, més enllà del Memorial
Inclourà 120 habitatges socials i un gran parc urbà, a més de nous equipaments públics: els espais de memòria de la Generalitat i l'Ajuntament, un institut escola (ara hi ha l'Escola Xirinacs en mòduls provisionals), una escola bressol , una residència assistida, un pavelló poliesportiu i un espai per a joves. El Memorial Democràtic s'instal·larà doncs al nou espai que guanyarà la ciutat i espera que a la sisena vagi la vençuda per tenir una ubicació definitiva i adequada que doni més relat a la seva activitat.
La Via Laietana, intocable
La primera seu oberta al públic del Memorial Democràtic va ser a la Via Laietana 69. Aquell edifici, que havia estat la conselleria de Governació, és ara un hotel després que s'hi detectessin problemes estructurals i, descartada la rehabilitació, l'executiu d'Artur Mas el vengués en plena època de retallades. Uns metres més avall, la mateixa vorera, hi ha la comissaria de Via Laietana del Cos Nacional de Policia espanyola, on durant el franquisme es van detenir i torturar centenars d'activistes. Això ha portat entitats i partits a reclamar-ne al ministeri de l'Interior la devolució a la Generalitat -que en va tenir la titularitat durant la República- i s'havia apuntat que podia ser la seu del Memorial i un lloc adequat per explicar la lluita contra la dictadura. Així ho va verbalitzar quan era consellera de Justícia Lurdes Ciuró. Diversos col·lectius es manifesten regularment davant la prefectura per demanar-ho.
L'actual govern espanyol mai ho ha volgut malgrat que, quan eren a l'oposició, els socialistes ho van demanar en diverses instàncies. A molt estirar accepten destinar algun espai de memòria dins l'edifici policial, fet que les entitats rebutgen de ple. El màxim que s'ha fet és qualificar l'edifici com a Espai de Memòria, però la policia estatal no té intenció d'abandonar-lo. Això ha provocat un recurs en contra de les entitats memorialistes en considerar-ho incompatible amb la presència policial segons la legislació internacional en matèria de drets humans.
Fa uns dies el Parlament va aprovar, amb els vots de Junts, ERC, Comuns i la CUP i l'abstenció del PSC, una declaració en contra de la continuïtat de la policia a l’edifici històric i demanant que esdevingués espai de memòria. El retorn a Via Laietana, però, no és a l'agenda dels governs.
- La comissaria de Via Laietana
- Hugo Fernández Alcaraz
