Per a moltes persones l’estiu no s’entén sense un gelat a la mà. Mentre que fa anys la clientela tornava a les gelateries a partir del bon temps, recentment, el consum d’aquesta mena de producte s’ha allargat gairebé durant tot l’any, fet que ha propiciat l’obertura de nous establiments d'aquesta mena. Barcelona és un clar exemple d’aquesta dinàmica. A cada barri trobem botigues d’aquest comerç, siguin de cadenes franquiciades o artesanals. Una d'aquestes és la gelateria Sante Gelato, gestionada pel Renzo Paniccia, qui assegura que a l’estiu es “duplica la quantitat de clients” i per tant es troba més enfeinat.
Ja en són 11 anys d’aquesta gelateria a Barcelona, amb una naturalesa d’origen italià. Només d'entrar ja veus una decoració per a tot arreu amb estil de la toscana, més provençal. Situada a la cantonada del carrer Rosselló amb Bruc, en Renzo es mostra agraït d’estar en aquesta localització. De fet, ens explica que a partir de la pandèmia de la Covid és quan va ser conscient que l’elecció del lloc havia estat la correcta, ja que els veïns els van “donar suport”. Mentre que Sante Gelato tenia una facturació “suficient com per mantenir el negoci”, altres botigues del mateix sector estaven preocupades perquè “no els arribava per pagar (les factures) a final de mes”. L'empresari no té cap queixa i confirma que “el lloc és perfecte”.
Treballar a l’estiu té avantatges evidents com l’increment dels clients diaris i, com a conseqüència, fer més diners a la caixa. Ara bé, també hi ha inconvenients i dificultats. Tal com descriu el propietari, treballar quan tothom té dies lliures és dur, i “a mesura que van passant els anys s’incrementa el cansament”: “10 anys després d’estar treballant 300 dies seguits és quan comences a sentir que et pesa massa el fet de no poder fer vacances com tot el món”, afegeix.
D’altra banda, en Renzo ens dibuixa una paradoxa d’aquest negoci: l’estiu és la època de l’any en que ve més de gust un gelat per refrescar-se i vèncer les altes temperatures. Ara bé, aquesta calor “no beneficia al treball”. Uns termòmetres tan enfilats fan que durant les hores de més xafogor els clients no vinguin, perquè no surten de casa. “En canvi, cap a les 19 o 20h et venen tots junts i s’acumula la feina”, diu.
Pel que fa al rendiment del negoci, tot i que la seva estacionalitat s’ha anat reduint durant els últims temps, entre el segon i el tercer trimestre és quan es concentra el gruix de facturació. Així doncs, l’objectiu prioritari és mantenir els ingressos per suplir la temporada d'hivern. En aquest sentit, el propietari de Sante Gelato admet que hi ha una “diferència bàrbara” entre els mesos més freds i l’arribada del bon temps, ja que es tracta d’un “25% del que hauries de vendre, i es fa difícil”.
La capital catalana, a l’estiu, es converteix en l’aparador perfecte per descobrir món, i representa un dels destins turístics més visitats any rere any. Si a això li sumem que bona part dels natius de Barcelona se’n van de vacances, la major part de públic de comerços com les gelateries són visitants. Així ho afirma el Renzo, que assegura que el 80% de clients que té a l’estiu són estrangers.
El perfil dels consumidors de gelat, com a mínim per la zona de Sante Gelato, ha anat canviant al llarg dels anys. De fet, aquesta evolució va acompanyada dels sabors que són més tendència, que també són una petita mostra de com és la gent segons en Renzo: “ja ni ni tan sols et demanen la vainilla i la xocolata, que és el normal; ja van directament a sabors una mica més específics, més d’Europa”.
De la tradició italiana al festuc
En Renzo té arrels italianes i, per tant, la seva gelateria està especialitzada en els sabors d'aquesta terra. Si penseu en Itàlia segurament us venen al cap certs colors o aromes molt característiques d’allà. Aquestes són les que intenta replicar en Renzo, no només amb el producte, sinó amb l’ambientació de la botiga. Si ens centrem en els gelats, els més demanats són el festuc, les avellanes, la xocolata negra, o el formatge de cabra caramel·litzat.
Assegura que són les quatre varietats que ven més, “gairebé sempre perquè són els sabors més europeus” malgrat que tots tenen el seu atractiu i el seu fanatisme, ja sigui la llet merengada o la galeta lotus, entre d'altres. A banda de les receptes de fruita, que són els que més refresquen, queda clar que en línies generals, aquells més mediterranis són els que més triomfen.
