Un concepte estès fa uns anys era l'oasi català, per l'estabilitat crònica amb els successius governs de Convergència i per l'absència, a priori, de casos de corrupció. Ja fa temps que l'oasi va quedar esberlat, després va arribar el procés i Catalunya no va ser sinònim, precisament, d'estabilitat política. Ara, Salvador Illa intenta recuperar aquella idea de calma social i política, però hi ha el fantasma de l'extrema dreta amenaça de consolidar-se i créixer de manera preocupant al país. Vox ja s'ha normalitzat al Parlament, que el 2024 va veure irrompre-hi per primera vegada l'extrema dreta independentista. Una extrema dreta sota les sigles d'Aliança Catalana que tot apunta que millorarà resultats quan hi hagi eleccions. Una realitat que contrasta amb les dues altres nacions de l'Estat: el País Basc i Galícia.
Per què en aquests dos territoris de l'Estat no hi fa forat l'extrema dreta? Mentre a Catalunya els ultres, siguin espanyolistes o independentistes, sumen 13 diputats (11 Vox i 2 Aliança Catalana), al País Basc només n'hi ha un de Vox i a Galícia no n'hi ha cap. I no hi ha ni rastre d'una extrema dreta sobiranista. Als municipis, Vox va passar de tres regidors el 2019 i a 124 el 2023 al conjunt del país i la previsió en molts ajuntaments, sobretot de l'Àrea Metropolitana, és que obtingui més representació. Aliança Catalana, per la seva banda, governa Ripoll i amenaça de fer més forat a partir de 2027. Als municipis bascos, en canvi, Vox no té ni un sol regidor. A Galícia, els espanyolistes en van aconseguir només un, a Avión, que dos anys després va deixar el partit per passar a ser no adscrita.
Una reacció al procés
"Som una illa a Europa", reconeix el periodista basc Martxelo Otamendi en declaracions a Nació. Segons l'exdirector d'Egunkaria i Berria, la presència de l'extrema dreta, sobretot de Vox, a Catalunya s'explica pel procés. Com que al País Basc no hi ha hagut un procés com el català, no ha estat necessària una "reacció" en forma d'extrema dreta espanyolista. "Vox creix com a reacció davant d'un fenomen que amenaça de trencar la unitat d'Espanya", explica. Al País Basc, malgrat el creixement d'EH Bildu i el paper preponderant del PNB, "no hi ha la sensació que calgui defensar la unitat d'Espanya", perquè aquest paper ja el juguen el PP -6 diputats- i el PSE-EE -12 diputats i soci del PNB- i ni els nacionalistes bascos ni l'esquerra abertzale plantegen ara obrir un procés d'independència.
En el cas de Galícia, la fortalesa del PP fa difícil que pugui irrompre un altre partit a la dreta. Ho explica el periodista i escriptor gallec Antón Losada. "El PP de Galícia ocupa tot l'espai polític i social amb una organització potent; Vox no té per on entrar i tampoc és una oferta atractiva per reclutar les elits", detalla. El discurs contra el model autonòmic i ultraespanyolista que també promou el partit de Santiago Abascal és "molt minoritari" en la dreta gallega. "El PP ha assumit el discurs galleguista, parla gallec i ha construït la identitat de la Xunta", afegeix Losada. Els populars han governat de manera pràcticament ininterrompuda a Galícia, primer amb Manuel Fraga, després amb Alberto Núñez Feijóo, i ara amb Alfonso Rueda. Els populars continuen sent un partit "camaleònic".
Desinterès i vot estratègic
Cal tenir en compte també el vot estratègic, també, com assenyala el doctor en Ciència Política Toni Rodón. Al País Basc, la competició se situa, sobretot, entre el PNB i EH Bildu, cosa que pot desincentivar el vot de l'ultraespanyolisme que no té cap opció de guanyar. A Galícia, a les últimes eleccions hi havia certes opcions d'un canvi de govern a la Xunta, de la mà del BNG i el PSOE, i això dona més incentius per concentrar el vot en el PP per evitar sorpreses. També es dona la circumstància que en aquests dos territoris els nivells de desafecció són inferiors que en altres punts de l'Estat. Tal com apunta el doctor en Ciència Política Pau Vall-Prat, el percentatge de gent que no confia en cap partit és menor que altres zones d'Espanya, cosa que també fa difícil que els partits d'extrema dreta s'alimentin del descontentament.
A això s'hi suma un cert desinterès de Vox per anar a competir en dos territoris on tenen poques opcions. "Vox és un partit molt centralitzat, fa menys esforços per fer-ho bé a Galícia o el País Basc, ho fa pitjor, i hi posa menys ganes. És un peix que es mossega la cua", explica Rodon. Tot plegat, combinat amb el fet que Vox ha de competir amb una dreta -PP i PNB- molt arrelades i organitzades. "L'extrema dreta no té espai", diu Vall-Prat. Al País Basc, l'extrema dreta espanyolista obté només 21.696 vots, un 2,03%; a Galícia, 32.493 vots, un 2,19%.
El factor immigració
Hi ha també un element demogràfic. L'extrema dreta, tant Vox com Aliança Catalana, viu d'atiar el discurs antiimmigració. De fet, els dos partits s'assemblen força i els seus votants, també. El votant d'Aliança, més que ser independentista, és islamòfob, segons les últimes enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió. El discurs antiimmigració no fa forat ni al País Basc ni a Galícia, dos territoris amb percentatges de població estrangera inferiors als de Catalunya. Un 18,74% de població catalana és de nacionalitat estrangera, mentre que al País Basc i a Galícia és del 10,2% i del 6,43%, respectivament, segons dades oficials publicades el 2025.
"El còctel de nacionalisme espanyol i antiimmigració és fort", admet Otamendi, però reconeix que al País Basc no hi ha tanta immigració com en altres punts de l'Estat i que les polítiques d'ajudes i d'integració funcionen. També per això no preveu que, en els pròxims anys, es produeixi una deriva de sectors nacionalisme o independentisme basc cap a posicions etnicistes o excloents. "No hi ha cap oferta política en aquest sentit", diu. Tampoc a Galícia. Allà, segons explica Losada, "la immigració no és un tema a l'agenda política". "Més que un problema, és una solució per a sectors com l'hostaleria o la construcció", afirma.
La raó és que el volum d'immigració que han rebut aquests dos territoris és baixa, com remarca Rodon. No van rebre, al seu moment, tanta immigració espanyola, que sí que va anar a Catalunya i, en alguns casos, ha desenvolupat un fort nacionalisme espanyol. La resta d'onades migratòries més recents també han estat menors, i han tingut capacitat d'integració. "Els sindicats han tingut un rol en aquest sentit al País Basc", apunta el professor. Menys immigració i ben gestionada, i un territori -el basc, en aquest cas- amb un alt capital social, allunya el fantasma de l'extrema dreta. Si a això hi sumem l'absència d'un procés com el català -amb la reacció ultra consegüent i la frustració que ha generat-, tot plegat explica en bona part perquè l'extrema dreta és irrellevant en aquests dos "oasis" de l'Estat.
