El sisè mes de l’any en el calendari gregorià és el juny. Són 30 dies dedicats a la deessa romana Iuno, muller de Júpiter, i, en llatí, del mes se’n diu Iunius, d’on ve el nostre “juny”. L’estiu comença en aquest mes en què la vida en el medi rural assoleix tota la seva plenitud: a l’estiu tota cuca viu i també juny comença l’estiu, tot riu i tot viu, arriben fruites com ara pomes i peres, cireres i prunes, préssecs (bresquilles/melicotons/alberges), albercocs i melons, així com les bacores o figues flor, de trenta dies de durada. Era el mes tradicional de la sega: amb poc o molt gra, pel juny has de segar, al juny, la falç al puny o bé la corbella al puny. Acabada aquesta, hi havia qui es dedicava a arreplegar el que n’havia quedat, espigolant-ne les restes. Per això, qui no pot segar, espigola.
Hi ha prop de dos centenars de refranys relatius específicament al juny, un mes en què la pluja és escassa i ja hi senyoreja la calor: al juny, la pluja està lluny o bé al juny, el fred s’esmuny. També és durant aquest mes que el dia es va fent, a poquet a poquet, més curt: del juny endavant, el dia es va escurçant i també juny acabat, dia escurçat. Segons la tradició popular, l’estiu no és el millor temps per a les relacions íntimes, com assegura la dita: juny, juliol i agost, senyora no estic amb vós; quan la fresca vindrà, ja ens tornarem a trobar, molt semblant a aquest: maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most. La festivitat del Corpus té el seu propi refrany: de prop o de lluny, Corpus pel juny. Igual que sant Pere: per sant Pere, el juny queda enrere i sant Pau ja el tanca amb clau o bé per sant Joan i les bacores o figues flor: per sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures, com diu una de les 400 dites relatives a sant Joan que tenim en català.
El 13 de juny és sant Antoni de Pàdua o dels albercocs, que no era italià sinó portuguès. Gabriel Bibiloni n’ha recollit aquesta invocació pròpia de les dones fadrines: “sant Antoni beneït, / feu-me trobar un marit, / que sigui bon home i ric/ i, si pot ser, ben polit”. A Catalunya hi ha Sant Antoni de Vilamajor i Sant Antoni de Calonge, a Eivissa Sant Antoni de Portmany i al País Valencià Sant Antoni de Benaixeve. A prop de Màntua va néixer el jesuïta italià Lluís Gonzaga, patró dels estudiants i joves catòlics, amb festivitat el 21 de juny. En tots els Països Catalans, només hi ha un municipi que dugui el nom de Lluís: Sant Lluís, a Menorca i el refrany assegura que per sant Lluís, calor fins a les sis, hora antiga, clar...
Joan és un nom ben arrelat al nostre país, com sentencia la dita popular que, amb certes variacions locals, assegura que Joseps, Joans i ases n’hi ha per totes les cases. La festa és el 24 de juny i molt celebrada i compartida de Perpinyà a Alacant, de Lleida a Palma, i des de la nit abans la cultura popular exhibeix una gran riquesa de tradicions, com ara les fogueres o la saborosa coca de sant Joan. Més recentment s’ha consolidat la baixada de la Flama del Canigó, la flama de la llengua que arriba arreu del territori nacional, on trobem 12 municipis que en duen el nom: 2 a Catalunya Nord (Sant Joan de Pladecorts), 6 al Principat (Sant Joan de les Abadesses), 2 al País Valencià (Sant Joan d’Alacant) i 2 més a les Illes Balears (Sant Joan de Labritja, a Eivissa). A Alacant, són molt populars els versos de l’arquitecte Joan Vidal: “Demane a la Faç Divina, / estar sempre en Alacant / en la nit de Sant Joan / i tenir coca en tonyina / cistelleta de bacores / i vi de la condomina”.
Les revetlles de Sant Joan tenen tanta anomenada com les de sant Pere. Aquest darrer sant se celebra el 29 de juny i és el patró dels pescadors, motiu pel qual es fa festa grossa, sobretot en pobles o barris mariners com ara Alcúdia, l’Ametlla de Mar, Andratx, Calella de Palafrugell, Cambrils, Catarroja, el Grau de Castelló, Sóller o Vilanova i la Geltrú, o poblacions d’interior com Reus, i vuit municipis en duen el nom. És conegut el refrany que diu: pagant, sant Pere canta, adreçat més que no pas al primer bisbe de Roma, a tothom a qui es pot comprar amb diners. La festa de Corpus clou el cicle pasqual i és el moment de les catifes de flors en terra, l’ou com balla o la Patum de Berga i algunes processons.
Un 2 juny van néixer el pintor Francesc Ribalta (1565), l’escriptor Carlos Barral (1928) i el filòleg i traductor Joaquim Mallafrè (1941). El 4, la dirigent anarquista Teresa Claramunt (1862), l’historiador Agustí Duran i Sanpere (1887), el polític republicà Francesc Carreres (1896) i l’escriptora Helena Valentí (1940). Un 6 de juny van venir al món el músic Joan Llongueras (1880), l’historiador Jaume Vicens Vives (1910) i l’escriptor Víctor Mora (1931). L’escriptor Azorín (1873) i l’escultor Leandre Cristòfol (1908) són del dia 8. Del 9, el president Jordi Pujol (1930), la pintora Montserrat Gudiol (1933) i el sacerdot i escriptor Jaume Santandreu (1938). El periodista Manuel Brunet (1889) i l’escriptor Joan Soler Amigó (1941) són del 10 de juny.
Un 11 van néixer el pintor Marià Fortuny (1838), el polític Gregorio López Raimundo (1914) i Luis Garcia Berlanga (1921), director de cinema, va fer-ho un 12. Van néixer un 13 de juny el músic Antoni Pérez Moya (1884), l’historiador Josep M. Ainaud de Lasarte (1925) i l’escriptora Montserrat Roig (1946). I un 14, el doctor Pere Mata (1811), l’historiador Josep M. Quadrado (1819), el lingüista Enric Guiter (1909) i l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán. La poeta Cèlia Viñas (1915) és del 16, la pedagoga Rosa Sensat (1873) del 17 i del 18 l’escriptor Armand Obiols (1904).
- Juli Garreta és autor d’una de les sardanes més famoses: JUNY
- Vikipèdia
Un dia 20 van néixer el metge i polític Emili Darder (1895), el dramaturg Josep M. Benet i Jornet (1940) i l’actriu Rosa Novell (1952). El 21 de juny és la data de naixement de l’escriptor Martí Genís i Aguilar (1847), del president Lluís Companys (1882), del metge Josep Alsina i Bofill (1904), del músic Lluís M. Millet (1906), del periodista Martí Domínguez (1908), del poeta Joan Argenté (1931) i del gimnasta Joaquim Blume (1933). Són del 22 el crític d’art Alexandre Cirici Pellicer (1914) i l’empresari Joan B. Cendrós (1916).
L’etnòleg Josep M. Batista i Roca (1895), l’industrial Andreu Ribera i Rovira (1919) i l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas (1921) van vindre al món un 23 de juny. El pintor i escenògraf Francesc Soler i Rovirosa (1836), un 24. I l’arquitecte Antoni Gaudí (1852), un 25. El missioner Pere Claver (1580) és del 26, igual com el sociòleg José Vidal-Beneyto (1927). El periodista Carles Rahola va néixer un 28 de juny (1881), el geògraf Pau Vila (1881) i l’actriu Emma Alonso (1912) un 29, mentre que el filòleg Josep Antoni Grimalt és del 30 de juny (1938).
El compositor de Sant Feliu de Guíxols Juli Garreta és l’autor de JUNY, una de les sardanes més populars del repertori general. I amb aquest nom, a Barcelona, entre juny de 1928 i gener de 1930, va aparèixer la revista en català JUNY, dedicada a les arts i la cultura i, amb el mateix nom, una publicació dirigida a joves editada per l’Obra Cultural Balear (1979-1983), una revista d’humor, sàtira i cultura, amb gran col·laboració d’escriptors i dibuixants. Del 2018 ençà surt a Barcelona JUNY, com a revista de cultura i pensament.
