Maig és el cinquè mes del calendari actual i el nom prové del llatí maius, en referència a Maia, la deessa de la primavera que evoca la plenitud de la vida amb un paisatge acolorit pel creixement de les diferents flors, plantes i vegetals. Més de mig miler de refranys catalans parlen del mes de maig, com ara pel maig cada dia un raig, al mes de maig faves a raig, cada cosa per son temps i pel maig cireretes i una flor no fa maig, ni una gota raig. Aquest mes s’associa al final definitiu de l’hivern, com diu la dita el maig arribat, el gec descordat, tot i que acostuma a passar que començament de maig l’hivern fa revifar. Quan algú té un aspecte jove es diu que té cara de maig i una taula sense pa és taula de maig, mes en què blat i farina escassejaven. I una cosa molt esperada i desitjada és aigua de maig. 

A l’època del nacionalcatolicisme aquest era el mes de Maria. Mes que comença amb el primer de maig, dia dels treballadors arreu del món, esdevingut dia de sant Josep Obrer per obra i gràcia de Pius XII, denominació a la qual el franquisme s’aferrà de bon grat. Abans, el 3 de maig, data de la troballa de la Santa Creu segons l’església catòlica, era costum de beneir el terme des d’indrets elevats, com ara els campanars de les esglésies, puigs diversos i creus de terme, així com el terrat de la catedral de Barcelona, ciutat des de la qual, igual que a Palma, es feia el mateix des de dalt de les muralles. A Menorca l’indret escollit era la muntanya del Toro, sempre amb l’objectiu d’assegurar-se la protecció de les collites, i a València, Borriana i altres poblacions s’engalanen espais públics amb creus fetes de flors. Abans, a tot arreu, els xiquets petits aprofitaven la celebració per a demanar als vianants “un dineret per la santa creu” que, finalment, era destinat a fer una berenada infantil.  

A Sóller (Mallorca) celebren la festa de ses Valentes Dones, el segon diumenge de maig, en record de la gesta de dues solleriques que repel·liren l’atac dels turcs l’11 de maig de 1561. Margherita Lotti, més coneguda pel nom familiar de Rita, construït pel final de la paraula com en català, se celebra el 22 de maig i és la santa italiana considerada de fa segles la patrona dels impossibles, malgrat no ser canonitzada fins al 1900 pel papa Lleó XIII. En el llenguatge popular, s’utilitza aquest nom com a forma de negar-se a fer o dir alguna cosa concreta: Sí, home, ho farà Rita, això! I encara se’n precisa més la identitat quan es parla de “Rita, la cantadora” al Principat o bé de “Rita, sa pentinadora”, a Mallorca. La composició coral més famosa de J. A. Clavé, feta el 1858, es titula, justament, Les flors de maig.

Un primer de maig es prohibí, a Catalunya Nord (1700), l’ús del català en tota mena de documents oficials, amb l’amenaça d’invalidar-ne el contingut. També s’inauguraren a Barcelona els primers Jocs Florals de l’època moderna (1859); aparegué el darrer número de la revista La Llumanera de Nova York (1881); a Barcelona se celebrà per primera vegada a l’Estat espanyol el Primer de Maig (1890); sortí al carrer el primer número de la revista Els Marges (1979), promoguda per Joaquim Molas, i el Diari de Balears (1996-2013), en català. Clotilde Cerdà fundà l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona (1885) un 2 de maig i, el 3, s’inaugurà el monestir de Pedralbes (1327), Barcelona fou pionera a adoptar el sistema mètric decimal a les activitats comercials (1871), mentre que el 1937 tingueren lloc els Fets de Maig, l’enfrontament entre PSUC/ERC i CNT/FAI/POUM. Un 4 de maig esclatà a Barcelona l'Avalot de les Quintes contra el servei militar (1773) i hi aparegué el Diari Català, el primer diari escrit íntegrament en català (1879). 

La popular publicació L’Esquella de la Torratxa (1872) és del 5 de maig, data en què té lloc la primera exhibició cinematogràfica a Catalunya (1895). Un dia 8, es publica el primer número de La Campana de Gràcia (1870),  obre l’Escola del Bosc a Montjuïc (1914), dirigida per Rosa Sensat, Jordi Pujol és elegit 127è president de la Generalitat (1980) i al País Valencià i a les Illes Balears tenen lloc les primeres eleccions a les  Corts Valencianes i al Parlament Balear (1983). El rei Lluís XIV (1672) ordena l’enderroc del castell on va néixer Guifré el Pilós, a Rià (Conflent), el 16 de maig i el 18, té lloc el Pacte de Tortosa (1869), pel qual els republicans del Principat, el País Valencià, les Illes Balears i Aragó acorden l’objectiu d’un Estat republicà federal espanyol. Una revolta de vinyaters somou Perpinyà (1907) i n’omple els carrers en senyal de protesta un 19, el mateix dia que tenen lloc els anomenats Fets del Palau, amb el Cant de la Senyera, seguits d’una campanya repressiva contra el catalanisme (1960).

Un 23, la Direcció General de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon (1896) i un 25, el Parlament de Catalunya aprova l'Estatut Interior de Catalunya, primera forma d'autogovern des de la supressió de la Mancomunitat (1933), l’aviació feixista italiana bombardeja el Mercat Central d'Alacant amb un resultat de més de 300 morts (1938) i el vaixell Sinaia salpa de Seta, amb 1500 republicans, cap a Veracruz, cap a l’exili mexicà (1939). Un 26 de maig, a Mallorca, se celebra l’acabament del Diccionari Català-Valencià-Balear, iniciat pel mallorquí Mn. Antoni M. Alcover i culminat pel menorquí Francesc de B. Moll (1963). Un 27, el paranimf de la Universitat de Barcelona és l’escenari de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona (1976). El primer número de la revista valenciana El Temps (1984) apareix un 28, l’Escola  del Treball de la Mancomunitat (1914) obre un 29 i el dia 31 els feixistes italians, aliats de Franco, bombardegen Granollers en dia de mercat i hi causen més de 200 morts (1938).