Els més optimistes assenyalen "entrebancs" en el rumb del partit. Els que intenten aportar una perspectiva "realista" mantenen que el camí fins a les municipals estarà marcat per les "dificultats", però sostenen que no hi haurà cap "desastre" a les urnes perquè encara hi ha temps per rectificar. Un grup nodrit insisteix en la idea que les enquestes no retraten amb exactitud les perspectives -que podrien deixar-los darrere d'Aliança Catalana al Parlament, com reflectia l'enquesta de l'Ara de diumenge-, però manifesten "preocupació" per què pot passar entre els comicis locals i les properes catalanes. I els més pessimistes, que també hi són, no amaguen que pot existir una "tempesta perfecta".
Aquest és un retrat construït, a través de múltiples fonts, al voltant del moment que travessa Junts. La formació de Carles Puigdemont, amb 35 diputats al Parlament, un grup de set escons a Madrid que té la clau en la majoria de votacions rellevants i una implantació territorial sòlida, disposa d'unes perspectives complexes abans que arrenqui un cicle electoral decisiu. Les últimes enquestes retraten una tendència descendent, agreujada per la irrupció de l'extrema dreta independentista i per la recuperació d'ERC. Quins elements tenen impacte en el futur de Junts? Quins factors interns i externs haurà de tenir en compte Puigdemont? Aquesta és la radiografia d'una situació plena de riscos.
La irrupció d'Aliança
En quin moment va començar la competició oberta amb Sílvia Orriols? Totes les fonts consultades situen el moment en el febrer del 2025, quan Puigdemont va aturar la moció de censura contra l'alcaldessa de Ripoll. Una enquesta interna va motivar la marxa enrere de Junts, que des d'aquell moment s'ha proposat combatre el partit on li van a parar més fugues. A la cúpula, la manera d'afrontar aquesta irrupció té dues versions: una, més optimista, que indica que "no n'hi haurà per tant" i que Aliança s'anirà "desinflant". Una altra, amb un to més prudent, que defensa "adaptar-se al context" sense "perdre l'essència". Orriols suposa, en tot cas, una esmena a la totalitat a l'essència convergent.
"Estem acomplexats i hem de deixar d'estar acomplexats", sostenia aquest dimarts Xavier Trias al programa Cafè d'Idees del 2Cat. Tant el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) com les enquestes de mitjans dibuixen un escenari en què Junts pateix per mantenir la segona posició, tant per l'auge de l'extrema dreta independentista com per la recuperació d'ERC. "Estem acostumats a millorar expectatives, sempre passa el mateix", sostenen a la sala de màquines. "L'important és no perdre el nord i no prendre males decisions", ressalten diverses de les veus consultades. Aliança no amaga que va al xoc amb Junts i, a banda, intenta pescar noms de l'espai postconvergent. De moment, sense gaire èxit.
El gir en el discurs
La direcció de Junts sosté, de manera oficial, que no s'ha virat cap discurs. Que posar l'accent en la immigració o en la seguretat ja venia d'abans de l'aparició d'Orriols a primera fila, i que el món municipal hi ha tingut molt a veure. El cert, però, és que aquesta estratègia -que inclou denunciar un "infern fiscal" a Catalunya, plantejar l'enduriment de les condicions pel padró o bé defensar els propietaris cada vegada que hi ha un decret clau sobre lloguers al Congrés, circumstància que aprofita Gabriel Rufián per desgastar Junts amb actuacions controvertides des del faristol- s'ha anat intensificant a mesura que l'extrema dreta independentista ha anat tenint més protagonisme en el debat públic.
Si bé Junts es definia com una formació de centreesquerra quan va néixer, l'estiu del 2020, cada vegada són més els alts responsables que desprecinten l'herència convergent i lamenten que s'hagi "anat tan lluny" a l'hora de cedir espais a ERC i a la CUP durant els moments àlgids del procés. També, i encara que sembli contradictori, hi ha representants del sector més pragmàtic que lamenten que a Madrid s'estigui sent intransigent a l'hora de validar decrets sobre les pròrrogues del lloguer. "Són votacions que estan dictades per Foment del Treball", sosté un alt dirigent consultat, que denuncia la "deriva" discursiva de la formació en matèria social. Res fa pensar que canviï camí de les municipals.
El futur de Puigdemont
Aquesta és una qüestió especialment delicada. No hi ha cap calendari en ferm -no hi ha pistes clares a Junts sobre el moment en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciarà sobre l'amnistia, i de retruc això afecta el posicionament del Tribunal Constitucional (TC)- i des del partit intenten frenar al màxim les especulacions. Només se sap que la voluntat de Puigdemont és fer una ruta per Catalunya, en cas de poder tornar. Tanmateix, ningú s'atreveix a posar dates. La situació del líder a l'exili, marcada pel fet que no se li apliqui l'amnistia malgrat que fa quasi dos anys que està aprovada, és un dels nusos gordians que tenallen el funcionament del dia a dia.
Perquè la pregunta de si podrà tornar n'amaga un parell més. La primera: si pot tornar a trepitjar Catalunya, voldrà continuar a primera fila i es veurà amb forces per tornar a ser candidat a la Generalitat? La segona: està preparada la formació per entomar el relleu de Puigdemont? En aquest sentit, els noms de Míriam Nogueras i Salvador Vergés apareixen en les travesses com a cartells electorals. Bona part de les crítiques que floreixen en privat aquests dies assenyalen Waterloo amb el dit, i tampoc són amables amb Jordi Turull, el secretari general. "No passarà res abans de les municipals", sostenen tots els consultats. I si no van bé? Abans de les catalanes es podrien abordar canvis.
Barcelona com a símptoma
El món municipal ha tingut dues demandes persistents al llarg de l'últim any: nomenar un cap de l'oposició al Parlament -plaça que Puigdemont ha preferit que ningú ocupés, tenint en compte la impossibilitat legal perquè ho faci ell- i accelerar la tria del candidat a l'alcaldia de Barcelona. Aquesta carpeta s'ha de resoldre durant el mes de maig, per tal d'arribar a la convenció municipalista amb el nom definitiu sobre la taula. El líder a l'exili ultima una proposta que passa per tenir Josep Rius com a cap de cartell, com va avançar Nació, malgrat que les perspectives electorals no són òptimes. Repetir els 11 regidors obtinguts per Trias i superar Jaume Collboni, per ara, no apareix al radar de Junts.
Això obre una pugna per formar part d'una llista en què hi haurà més dificultats per accedir al ple municipal. Abans d'arribar al nom de Rius, tant Puigdemont com Turull han topat amb negatives com les d'Artur Mas i Joaquim Forn. Disposar d'un candidat amb força tractora des de la capital és fonamental per les expectatives del partit, que pretén mantenir feus com Vic i Olot i, al mateix temps, conquerir places com Manresa, ara en mans d'ERC. Enmig d'una "tempesta perfecta" -dificultats per treure el nas des de l'oposició al Parlament, trencament amb el PSOE a Madrid, competència amb Aliança i perspectives electorals magres-, Puigdemont mira de fer que el vaixell tingui rumb.
