Quan va arribar la pandèmia, a Junts sempre assenyalaven que tenien un màster en videoconferències. "No hauríem pogut néixer sense això", sostenien els col·laboradors de Carles Puigdemont. La presencialitat, però, també hi va jugar un paper indispensable: tothom recorda, per exemple, l'habitació de l'aparthotel a Bèlgica des de la qual es va fer la primera llista electoral al Parlament, el 2017, quan l'exili acabava de començar. Han passat pràcticament nou anys, però l'excepcionalitat que suposa la no-aplicació de l'amnistia encara fa que el partit hagi de combinar les eines virtuals -com passa quan Puigdemont entra a la reunions de la direcció executiva- amb les cites presencials.
Les més rellevants, amb una periodicitat que és setmanal o quinzenal en funció de l'agenda, apleguen sempre les mateixes cinc persones, segons detallen diverses fonts consultades per Nació. Es tracta de Jordi Turull, secretari general de Junts; Antoni Castellà, vicepresident del partit; Josep Rius, també vicepresident i portaveu de la formació, aquesta setmana protagonista perquè ha renunciat a ser el candidat a l'alcaldia de Barcelona; Albert Batet, adjunt a Puigdemont i director de les campanyes electorals; i Míriam Nogueras, cap de files a Madrid. Són trobades encara més restringides que les de la permanent, que en ocasions especials també es trasllada fins a Bèlgica o a Perpinyà.
Va ser el cas, per exemple, de quan es va decidir trencar amb el PSOE, la tardor de l'any passat. Junts és un partit que funciona de manera vertical, amb Puigdemont al capdavant, i totes les decisions transcendentals -des de la ruptura amb Pedro Sánchez fins al fre a la moció de censura a Ripoll, per posar dos exemples rellevants del 2025- passen pel seu despatx. La resta de membres que participen en les reunions més restringides del partit gaudeixen de la confiança de l'expresident de la Generalitat, ja sigui pel funcionament ordinari del partit -Turull-, per les relacions institucionals -Castellà- o bé pels vincles amb el món econòmic, que comanda Batet amb discreció des de fa anys.
Bona part dels dirigents que viatgen amb més intensitat a Waterloo estaven informats de què es negociava amb els socialistes a Suïssa. Turull i Nogueras, per exemple, participaven de les reunions amb el PSOE i el mediador internacional. El secretari general també ha explorat els despatxos del Madrid del poder, especialment des que Junts juga un paper fonamental en la governabilitat a l'Estat i s'ha posicionat amb el bloc del PP i Vox a l'hora de frenar figures impositives. Qui ha obert més portes als grup que lidera Nogueras ha estat Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball. En algun sopar, l'exdirigent d'Unió ha arribat a comparar la seva tasca amb la que feia Miquel Roca.
La batalla legal
Les cites a Waterloo, en tot cas, tenen un caràcter estratègic, no sempre vinculat amb el dia a dia, i amb una qüestió que sempre sobrevola l'escenari: podrà tornar Puigdemont a Catalunya? Ja hi ha dirigents del partit que no ho veuen possible "almenys fins al gener". El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) s'hauria de pronunciar en les properes setmanes sobre l'amnistia, i després ja seria el torn del Tribunal Constitucional (TC). "El pitjor que podria passar és que no hi hagués un posicionament concloent", ressalta una font jurídica consultada. Tot i que Batet prepara una ruta per Catalunya en cas que el líder pugui tornar, la discreció ha mutat directament en hermetisme.
La branca legal és fonamental en el futur de Puigdemont, i aquí és on entra un altre membre del sanedrí que no forma part orgànicament del partit: Gonzalo Boye. L'advocat xilè, que és qui més ha alimentat de manera pública el retorn de l'expresident, és de la seva màxima confiança. Una circumstància que no sempre ha estat ben acollida entre la cúpula del partit, per bé que ha estat l'encarregat de defensar -sense poder evitar condemnes- personalitats com Laura Borràs o Quim Torra. En tot cas, Puigdemont li va donar carta blanca per negociar l'amnistia amb el PSOE. Les converses per aquesta carpeta van ser duals: una amb la Moncloa i l'altra amb Candido Conde-Pumpido, president del TC.
De fet, com radiografia un veterà dirigent postconvergent, les persones "en qui més confia" l'expresident "no són del partit". Es refereix, a banda de Boye, a Jami Matamala, que l'ha acompanyat des del primer moment de l'exili i que és l'enllaç amb tothom que hi vol arribar. Mentre Puigdemont continuï a Waterloo, aquesta estructura es mantindrà. Tothom que s'hi vulgui reunir ho pot fer -per allà hi passen alcaldes, caps de llista municipals, dirigents territorials i empresaris-, però les decisions, com passa en tots els partits, es prenen en els cercles més restringits. I, en els últims mesos, aquest sanedrí de cinc persones -i dues que no són de l'estructura del partit- ha funcionat a ple rendiment.
