Josep Rius feia mesos que madurava encapçalar un projecte per ser candidat de Junts a Barcelona. N'havia parlat amb bona part de la direcció. Quan es preguntava sobre aquesta qüestió a membres de la cúpula més propera a Carles Puigdemont, la resposta tendia a ser aquesta: "Es pot moure molta gent, però quan en Josep faci el pas s'haurà acabat". Després que Tatxo Benet renunciés a l'oferiment per ser el cap de cartell -es van celebrar dues reunions a Waterloo per abordar la situació-, tot indicava que Rius es convertiria en el candidat. No es comptava amb la perseverança de Jordi Martí, a qui dues ofertes del sector privat no van convèncer per sortir voluntàriament de la cursa.
Quin és l'escenari, un cop el portaveu del partit ha decidit apartar-se? S'han de celebrar reunions entre la direcció nacional i els màxims responsables del partit a Barcelona, però totes les fonts indiquen que, malgrat que a hores d'ara només hi hagi un candidat disposat oficialment a liderar Junts a les properes eleccions, la batalla "no es pot donar per tancada". Està en mans de la comissió municipal territorial (CMT) decidir la manera com es triarà el cap de cartell -el rang d'opcions van des de la proposta tancada fins a la celebració de primàries-, i el calendari continua collant: dels partits grans, Junts és l'únic que no té candidat quan queda un any de les eleccions. Qui hi guanya i qui hi perd?
Jordi Martí
Per ara, preval com l'únic candidat que ha dit públicament que vol ser cap de cartell en tots els escenaris. La direcció nacional no hi comptava -s'havien arribat a promoure ofertes del sector privat, com va explicar Nació-, i moltes veus consultades insistien en la idea que no portaria fins al final. "En el fons, es vol garantir un lloc a la llista", reflexionaven a mitjans de la setmana passada pesos pesants del partit a Barcelona. Finalment, però, Martí té intenció d'anar fins al final. Xavier Trias, que sabia que no era precisament el candidat preferit de Puigdemont, ha acabat beneint l'aposta. Té pes a la federació de Junts a la capital catalana, factor clau en la renúncia de Rius.
Josep Rius
"Si es retira és perquè no es volia arriscar a una derrota, que hauria estat una derrota de Puigdemont", sosté un dels dirigents consultats per Nació. "El resultat, amb ell, no hauria estat bo", afegeix una altra veu amb ascendència. Rius és portaveu del partit, diputat i regidor a Barcelona, i va argumentar que volia apartar-se d'una "confrontació interna". Vol dir això que renuncia a anar a la llista? El seu futur pot continuar passant per la capital catalana, però ja hauria de ser a partir de la propera legislatura. Al partit, la visió preeminent és que Puigdemont s'hauria hagut d'arromangar per situar-lo com a candidat i que, en cas de mal resultat, tots els ulls s'haurien dirigit cap a Waterloo.
Jaume Alonso-Cuevillas
A l'octubre, el primer advocat que va tenir Puigdemont a l'exili -i que, en bona mesura, va posar les bases de la defensa jurídica des de l'estranger- es va reunir amb l'expresident a Waterloo. Entre les múltiples qüestions que es van abordar hi va haver la de Barcelona: Cuevillas es va posar a disposició del partit, i continua aquí. "He de parlar amb qui ha de parlar", sosté en els missatges que ha intercanviat en les últimes hores. Traducció: si hi ha primàries, hi vol ser. Puigdemont ja li va oferir ser el candidat l'any 2018, en vistes a les eleccions de l'any següent, però va descartar-ho. De cara a les del 2023, el líder a l'exili també va plantejar a Jaume Giró que fos el candidat, però va rebutjar l'oferta.
Carles Puigdemont
Un regidor insisteix, encara a dia d'avui, que l'any passat van rebre un missatge des de Waterloo: la tria del candidat a Barcelona es faria com a molt tard l'estiu de l'any passat, aprofitant el retorn de Puigdemont. El retard en l'aplicació de la llei d'amnistia ha impedit aquest escenari i, per ara, tot indica que el president del partit haurà de decidir sobre la carpeta de la capital catalana establert a l'exili. La renúncia de Rius l'impacta directament, perquè era el seu cap de gabinet a la Generalitat i, en l'última dècada, han construït una relació de confiança. I ja no es tracta només de Barcelona: l'any vinent ja s'hauran d'encarar les eleccions catalanes, i ell haurà de decidir si vol tornar a ser candidat.
Jordi Turull
El secretari general, en privat, sosté que les municipals s'estan preparant bé, i que estan servint per reagrupar l'espai disgregat després de la desaparició de Convergència. Es desfà en elogis cap a Joan Ramon Casals, responsable de política municipal, que és l'encarregat d'anar construint candidatures arreu del país. El mateix Turull hi està al damunt, recorrent amunt i avall el territori. Els problemes a Barcelona enterboleixen el panorama, com també ho fa -en menor mesura- el clima que impedeix triar el candidat a Tarragona. Les municipals són un bon termòmetre per determinar la salut dels partits, i de moment a la capital catalana les dificultats persisteixen mentre els rivals ja tenen el cotxe preparat.
