Ha estat una setmana intensa per a Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976). Sempre ho és, quan toca presentar els pressupostos, però aquest cop la consellera d'Economia ho ha fet amb la garantia que tiraran endavant al Parlament a principis de juliol. Si fa tres mesos el Govern va haver de retirar-los per la negativa d'ERC a negociar-los, aquest cop les converses han prosperat i han permès encarrilar un acord amb els socis de la investidura, guanyar estabilitat i tenir oxigen per arribar fins al 2028. En aquesta entrevista amb Nació, Romero parla dels comptes, però també de les aliances dels socialistes amb els republicans i de la relació amb el govern espanyol, en crisi pels escàndols de corrupció. 

Quina és la novetat d'aquests pressupostos respecte dels del febrer que van fracassar?
Són uns pressupostos amb la garantia que s'aprovaran amb el suport d'ERC i els Comuns. En la negociació hem incorporat uns marges que vam deixar ja al febrer en dues disposicions -una de 360 i una de 500 milions d'euros- que les utilitzem per als acords. Uns 860 milions d'euros per al 2026, que si sumem els plurianuals fins al 2030 sumen uns 4.600 milions.

Seran els únics pressupostos de la legislatura?
Vull ser optimista i pensar que el 2027 també en tindrem. Sobretot si s'aprova el model de finançament. Si això passa, s'incorporen l'any vinent 4.686 milions d'euros més i fer un pressupost amb aquest nou marge és interessant.

Quin ha estat l'escull més important amb ERC, un cop va caure l'IRPF?
Hem tingut una molt bona feina. Van decidir que no era el moment per l'IRPF, però no ho hem desestimat i hi continuem treballant per posar l'Agència Tributària de Catalunya en marxa per assumir aquest impost. Quan ells ens plantegen qüestions com la governança del Consorci de la Zona Franca, la Línia Orbital Ferroviària o el Consorci d'Inversions no ha estat difícil. Compartim molts objectius i prioritats. Després, en el detall, hi ha estira-i-arronsa, perquè tothom intenta posar-hi més.

Els socis assumeixen un risc polític alt?  Ho diem perquè han acordat coses que no depenen de la Generalitat i són a llarg termini.
Menys riscos, perquè l'endemà de l'acord amb ERC vam fer una bilateral que va aprovar part dels compromisos amb ells. Volien la garantia que no era un document signat només amb el Govern, perquè té implicacions amb el govern d'Espanya. Hem fet la bilateral, que va anar molt bé, i el ministre i secretaris d'Estat han mostrat molt bona predisposició a executar els acords. Fa moltes setmanes que treballem, perquè no s'arriba a una bilateral sense feina prèvia. Tenim la garantia que els acords es compliran en els pròxims mesos.

Hi ha hagut altres bilaterals i no sempre s'han acabat de complir els acords.
Una de les més importants va ser l'esquema del model de finançament, i avui el tenim. S'estan fent les modificacions legislatives oportunes i el ministeri té la voluntat de portar-ho al Congrés abans de vacances. O el finançament dels Mossos, que s'ha acabat concretant també. És cert que falta l'habilitació legal per gestionar l'IRPF, però no s'avança si no hi ha comissions. Si no es fan comissions no hi ha acords, que és el que ha passat durant molts anys a Catalunya.

Per què és important per a l'economia catalana governar el Consorci de la Zona Franca?
L'Estat ha vist que està geogràficament situat a Catalunya, que es troba en una zona estratègica des del punt de vista econòmic, amb el Port i l'Aeroport a prop, amb sòl industrial i logístic, i capacitat d'atreure inversions i empreses. No hi havia la participació de la Generalitat fins al 2021, però hi va entrar en posició molt feble. És un agent claríssim de desenvolupament econòmic, i ha d'estar alineat amb l'estratègia de Catalunya. El fet que la Generalitat no hi tingués un paper rellevant deixava coixa la feina del consorci. El govern espanyol té visió federal i ho ha entès, i ha acceptat modificar la governança perquè la part catalana hi tingui majoria.

Quins passos s'han de seguir, a partir d'ara?
Hem de constituir un nou consorci i necessita una habilitació legal del Congrés, això potser és més complicat. D'entrada, canviarem els estatuts de 1968 per modificar la governança i que la Generalitat pugui entrar i començar a utilitzar l'instrument en coordinació amb la resta d'eines que tenim, atreure inversions i que sigui un motor de desenvolupament econòmic alineat.

Es juguen l'èxit de la legislatura a què el govern espanyol compleixi els acords?
Hem notat molta predisposició del govern d'Espanya i molta sintonia. Crec que ERC també ho ha notat. Ha estat fàcil negociar aquestes tres qüestions. El govern espanyol és conscient de la importància de Catalunya dins d'Espanya, del paper que té, i de l'estabilitat que donen uns pressupostos. Han ajudat molt perquè no hi hagués cap pedra en el camí. En els mesos que queden podrem concretar molts d'aquests acords i tirar endavant. Veig ERC tranquil·la, amb l'obligació i el compromís que hem de treballar, però hem tingut molt bona resposta del govern d'Espanya. 

La concreció dels acords hauria de ser més ràpida tenint en compte el context a Madrid?
Hauria d'anar de pressa perquè ho volem ràpid. Ja que no hem pogut constituir el Consorci, doncs fem la societat mercantil d'inversions, que ho podríem tenir en tres o quatre mesos. Modificar els estatuts de la Zona Franca també és relativament senzill. És de fàcil aplicació, no té massa complicació.

Finançament i IRPF a la tardor?
El que voldria el Ministeri d'Hisenda és entrar-ho al Congrés abans de marxar de vacances. Aleshores hi ha d'haver una tramitació, amb l'objectiu d'aprovar la reforma abans d'acabar l'any i que les comunitats autònomes puguin incorporar els recursos l'any 2027. Treballem per tancar tots els compromisos que tenim aquest any, no hi ha notícies d'un avançament electoral a l'Estat.

Els acords d'investidura i de pressupostos amb ERC són a llarg termini. Tenen una relació amb vocació estratègica?
Sí, és una relació totalment de vocació estratègica. L'acord d'investidura dona per deu anys, sempre ho hem dit. I els pressupostos tenen mirada a mitjà i llarg termini. He lloat el paper d'ERC, perquè han demostrat compromís i sentit de país, i responsabilitat. No hem pensat només en el 2026, també a mitjà i llarg termini, com veiem amb la línia orbital, el pla Regenera o el pla de pobles. Estem satisfets de la relació que tenim amb ERC, cada vegada està més consolidada i és estratègica.  Espero que la majoria progressista continuï donant fruits.

El següent pas és governar junts?
Això dependrà de tots plegats. En aquests moments no està sobre la taula.

A vostè li agradaria que el PSC ho posés sobre la taula la pròxima legislatura? 
Voldria que el PSC tragués el millor resultat possible però no sembla que hàgim de treure majoria absoluta i, per tant, haurem d'acordar. Volem continuar fent-ho amb ERC i els Comuns.

Els acords poden ser puntuals, d'estabilitat parlamentària o de govern. Quina fórmula li agrada més?
El millor és tenir estabilitat i això es pot fer des de diferents àmbits. Es pot fer des del Govern, però tampoc és garantia de res. L'important és tenir un acord d'estabilitat. Si això vol dir estar al Govern dependrà de cada moment, dels interessos i voluntats dels diferents partits. Nosaltres volem estabilitat, tenir mirada a mitjà i llarg termini, que ens permetin deixar Catalunya millor del que ens l'hem trobada. 

Veu més sensibilitat al nou ministre d'Hisenda, Arcadi España , amb les demandes de Catalunya sobre el finançament?
Ell ha estat conseller d'una comunitat autònoma molt endeutada i sap de les dificultats. Catalunya i el País Valencià som dels territoris més infrafinançats, i és conscient que necessitem un nou model de finançament per fer front a les nostres competències. En aquest sentit és molt sensible, ell i el seu equip i tot el govern d'Espanya. Estem satisfets del model que tenim sobre la taula i esperem que s'hi sumin altres grups. Faig una crida a Junts perquè permetin la tramitació del model i hi facin les millores que considerin.

Tenen algun as a la màniga per convèncer Junts? O esperen que ho faci per "sentit comú"? 
Esperem que ens diguin què volen, quins elements creuen que es poden millorar. Ells plantegen el concert, però no tenen suports al Congrés. Volen presentar una proposta pel concert econòmic que no li voti ningú? Això és frustrar-nos. La nostra proposta pot tenir els suports. Nosaltres demanem a Junts que siguin pragmàtics, que facin propostes de millora, perquè renunciar a 4.700 milions d'euros és una irresponsabilitat. 

Al febrer, vostès van donar garanties a ERC que la recaptació de l'IRPF tiraria endavant. Aquestes garanties continuen vigents?
Fa temps que treballem sobre com concretem per guanyar capacitat de gestió tributària. No és senzill. Perquè això pugui passar, primer cal que es comenci a tramitar el model. Si això decau al debat a la totalitat, ja no hi ha res a fer. Si supera el tràmit, negociem i treballem. Amb ERC, el compromís és treballar conjuntament per incorporar aquesta delegació de la gestió de l'IRPF. Haurem de veure si ho inclou l'Estat o ho fem via esmenes. Però cal que hi hagi tramitació al Congrés.

Quan començaran a negociar el finançament de les competències no homogènies o "singulars" de Catalunya?
Ens hi hem de posar. Ara hem estat unes setmanes molt centrats en els pressupostos, i engegarem de nou les negociacions amb el govern d'Espanya. 

Ha pogut llegir l'Informe Fènix? Està d'acord amb la proposta de decreixement turístic o el salari mínim català?
L'economia catalana té algunes febleses, ho sabem. Hem fet una anàlisi de la situació de l'economia a Catalunya i hem dissenyat el pla Catalunya Lidera per pal·liar aquestes febleses. Podem compartir algunes propostes dels autors de l'informe, però. Sobre el salari mínim hi estem treballant. El decreixement turístic no el compartim. Ha de venir un turisme de més qualitat, que gasti més, però el decreixement s'hauria d'analitzar. També cal dir que algunes receptes són d'economistes que han estat al Govern de la Generalitat. Ho havien dit, abans? En tot cas, la reflexió sempre és benvinguda. 

Per què frena el PIB per càpita a Catalunya? Ens hem equivocat amb l'aposta pel sector turístic o la indústria càrnia?
El sector agroalimentari és molt important per al país i un valor. Que paga sous baixos? Depèn. En una de les línies potser sí, però moltes d'aquestes empreses tenen enginyers o tècnics per incorporar tecnologia i innovació. És molt difícil que els salaris de totes les companyes siguin alts. Si no tens escorxadors, no pots tenir un sector agroalimentari potent. També cal dir que el sector TIC està creixent i atrau talent de molt alt nivell. No podem fer només una fotografia de l'economia, perquè a vegades és més complexa. El que cal és anar augmentant el salari mínim perquè sigui digne, com ha fet el govern d'Espanya.

I un salari mínim català? Deia que ho estan analitzant. Veu viable que l'Estat delegui aquesta competència?
Tenim la direcció general d'Anàlisi Econòmica analitzant això i veure si seria factible, quines febleses o oportunitats implica. Veurem on ens porta. Caldria un acord amb els agents socials i econòmics, i amb el govern de l'Estat... És una negociació complicada, però està sobre la taula. 

Què pensa quan veu les informacions sobre José Luis Rodríguez Zapatero?
Hem d'esperar, donar temps perquè la justícia treballi i respectar la presumpció d'innocència. Són notícies que no ens agraden i menys d'un referent com ell. 

Les urgències del PSOE faciliten els acords amb Catalunya o els alenteixen?
Estem molt contents amb la relació del govern d'Espanya. Malgrat el soroll que hi ha, hem de continuar treballant-hi i construint autogovern, que és el que ens interessa. El govern espanyol ho respecta i ho comparteix.