Des de la restauració de la democràcia, Vic sempre ha estat en les mateixes mans. Una de les normes no escrites de CiU era que l'alcaldia de la capital d'Osona dependria d'Unió, però aquesta tradició es va trencar el 2015, quan Anna Erra -de Convergència- va agafar el relleu de Josep Maria Vila d'Abadal -Unió- i va obrir una nova etapa a la ciutat. A Erra, alcaldessa durant vuit anys i presidenta del Parlament en el tram final de l'anterior legislatura, la va succeir Albert Castells, que va guanyar les últimes eleccions sense reeditar la majoria absoluta en un consistori especialment fragmentat. Què ha de passar el 2027? Com es prepara per mantenir el feu més longeu de l'espai de Junts?
La fitxa de Vic
- Alcalde: Albert Castells (Junts)
- Habitants: 50.405, segons dades del 2025
- Socis: pacte de govern Junts-Ara Vic
- Resultats del 2023: victòria de Junts sense majoria absoluta
Més enllà d'Osona
Castells porta des del 2023 governant amb Ara Vic, una plataforma englobada dins de l'Ara Pacte Local, paraigua que el PDECat -hereva de l'antiga Convergència que va decidir no entrar a Junts- va posar en marxa en les anterior municipals. Aquesta setmana, el líder de la formació, Xavier Farrés, ha patit una sotragada: ha "perdut la confiança" en Elisenda Carrera, l'altra regidora d'Ara Vic, que està abonant el terreny per fitxar per Aliança Catalana. L'extrema dreta independentista també vol fer forat a Vic, on haurà de competir amb Som Identitaris, les sigles que comanda Josep Anglada, històric del discurs ultra a la capital d'Osona i que el 2011 va arribar a convertir-se en segona força.
Carrera és una de les membres de l'equip de govern de Castells, que fa unes setmanes va ser ratificat com a candidat de Junts. En les últimes eleccions va obtenir vuit regidors, tres menys que la majoria absoluta d'Erra, però va poder mantenir-se a l'alcaldia. A diferència del 2019, l'ajuntament va quedar fragmentat amb la presència de set grups. ERC i la CUP intentaran superar els tres regidors, mentre que el PSC aspira a treure una mica més el nas en un context complex. L'alcalde, en els últims mesos, ha endurit el discurs en immigració i seguretat, en la línia d'altres veus del món municipal postconvergent com Xavier Fonollosa -Martorell-, Jordi Masquef -Figueres - o Marc Buch -Calella-.
A banda de Vic, Junts també aspira a mantenir posicions en ciutats com Manlleu -Arnau Rovira és un dels alcaldes de la fornada jove de Junts amb més projecció en el futur- i ha apostat, a Ripoll, per Ferran Raigon -president de l'agrupació local- com a candidat que planti cara a Sílvia Orriols. L'extrema dreta independentista també vol posar un peu a Olot, capital de la Garrotxa, on Agustí Arbós -una altra jove promesa de Junts, alcalde des de l'any passat després de la renúncia sobtada de Pep Berga- aspira a mantenir la plaça. És a la Catalunya interior on Junts sempre s'ha mostrat més forta, tant a les eleccions al Parlament com a les municipals, i el 2027 tindrà més competència.
