"Si hi ha gent que ve de fora, i a sobre no suma, sinó que ve a fer mal, també se n'han d'aprofitar d'aquests serveis quan ells no han contribuït mai?". La frase és de Jordi Masquef, alcalde de Figueres. La va pronunciar el 13 d'agost del 2025 en una entrevista a l'Agència Catalana de Notícies (ACN). Després d'una legislatura -entre el 2019 i el 2023- en què una aliança a quatre bandes li va impedir accedir a l'alcaldia, va obtenir una majoria absoluta folgada que el va consolidar com un dels principals barons de la formació. Què passarà el 2027? Revalidarà el resultat? L'afectarà una possible candidatura d'Aliança Catalana, un partit que -com va avançar l'Ara- el va sondejar?
La fitxa de Figueres
- Alcalde: Jordi Masquef (Junts)
- Habitants: 50.879, segons dades del 2025
- Socis: governa Junts amb majoria absoluta
- Resultats del 2023: triomf esclatant de Masquef amb 13 dels 21 regidors
Figueres, Martorell i el Maresme
En aquella entrevista a l'ACN, Masquef es referia d'aquesta manera als migrants multireicindents: "Se'ls ha d'expulsar". "No entenc que aquesta gent es pugui aprofitar dels serveis públics pagats pel nostre país, en detriment d'altra gent. Perquè recordem-ho, això és com una gran guardiola i, per tant, tothom se n'ha de veure beneficiat en la mesura que aporta, si no, no té sentit", insistia l'alcalde de Figueres. És un dels que va formar part del moviment dels alcaldes per demanar canvis a Junts -entre els quals endurir el discurs amb l'empadronament, com també ha passat a Sant Cugat del Vallès- directament a Carles Puigdemont. Una representació local va arribar a viatjar fins a Waterloo.
El discurs de l'alcalde de Figueres el relliga amb altres veus del món municipal amb ascendència dins del partit: Ramon Bacardit, candidat a Manresa i que ha bastit una aliança amb Sergi Perramon, candidat del Front Nacional a les últimes eleccions; Xavier Fonollosa, alcalde de Martorell i que fa uns mesos va proposar multar qui omplís garrafes d'aigua de les fonts amb l'argument de "fer més difícil la vida dels ocupes", tot i que va acabar rectificant; i Marc Buch, batlle de Calella i el primer que va obrir la veda a l'hora de demanar l'expulsió dels migrants multireincidents. El Maresme, una de les comarques més ben organitzades de Junts, és on més ha arrelat aquest tipus de discurs.
Si en l'última campanya municipal Junts va passar de puntetes sobre la carpeta de la immigració, malgrat que des del territori es va traslladar una certa inquietud sobre la qüestió, en aquest ocasió serà protagonista amb un discurs de "drets i deures". "Hem trigat massa a parlar-ne", manté un estrateg consultat. A la direcció sempre es defensen amb l'argument que el discurs sobre el fet migratori va arrencar abans de la irrupció d'Aliança Catalana a Ripoll, però el cert és que s'ha intensificat des que va arrencar la competència entre les dues formacions, molt buscada per Sílvia Orriols. Tindrà capacitat l'extrema dreta independentista per mossegar electoralment un alcalde com Masquef?
La mateixa pregunta es pot replicar en ajuntaments com Vic, on Albert Castells aspira a repetir des d'una posició més dèbil que la del batlle de Figueres. En tots els casos, començant per Masquef, la reivindicació de les essències convergents és una constant. Per això defensen arribar a acords més enllà dels partits independentistes per tenir el màxim de poder institucional, ja sigui en ajuntaments, consells comarcals i diputacions. En funció del resultat que es tregui en ciutats com la capital de l'Alt Empordà, el poder municipal de Junts tindrà la capacitat de pressionar perquè, a diferència del que va passar després de les últimes eleccions, es pacti amb qui faci falta per governar.
