L'alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, de Junts, ha situat una ciutat de menys de 30.000 habitants al centre de les mirades dels líders i alcaldes del seu partit en un moment d'interès afegit per dibuixar les línies polítiques a escala municipal en un context marcat per la irrupció de la formació d'extrema dreta Aliança Catalana (AC). No ha estat de cop. Hi ha hagut almenys dos factors més en els darrers anys. El primer és el to segur i desafiant de l'alcalde martorellenc, forjat a partir de la seva formació jurídica. El segon és l'èxit electoral creixent de Fonollosa, amb uns resultats cada vegada més aclaparadors a les urnes. 

En aquest temps, els tres fronts s'han anat barrejant i retroalimentant-se, i el resultat és que Martorell ha acabat servint de banc de proves per a una nova mà dura de Junts. Mentre es restringien alguns drets a la ciutat baixllobregatenca, creixia l'interès de la formació a escala nacional, que busca retenir votants davant l'atractiu de les ofertes xenòfobes amb la mirada posada als comicis municipals del 2027 i a les pròximes eleccions al Parlament. Junts ja va perdre el 2023 a Ripoll davant d'AC.

El darrer moviment restrictiu anunciat a Martorell és la utilització de l'aigua de les fonts públiques. El govern local -que compta amb el PSC com a soci minoritari- prohibeix agafar aigua de les fonts amb qualsevol recipient, sigui una ampolla o una garrafa. L'advertiment inclou multes de fins a 750 euros. Segons el mateix Fonollosa, això busca específicament complicar la vida als "ocupes", ja que s'ha detectat que les persones que no tenen subministrament d'aigua a l'immoble on viuen van a buscar-ne a la via pública.

En aquest sentit, la idea és declarar una guerra pública a la presència d'"ocupes" al municipi, sigui quina sigui la seva situació. De fet, és especialment significatiu que l'alcalde martorellenc ni tan sols utilitza l'afegit de "delinqüencials" per referir-se a les ocupacions d'habitatges que vol foragitar. L'etiqueta "ocupacions delinqüencials" -que tampoc acaba de tenir una definició clara- és la fórmula que fan servir la majoria d'administracions quan volen expressar que també atenen els incidents o queixes ciutadanes al voltant de l'ocupació d'immobles. 

La guerra prèvia del padró, i més enllà

El nou gest polític va en la mateixa línia d'un altre moviment previ. "A Martorell no empadronem ocupes", havia expressat el batlle de Junts durant el mandat passat. Aquesta realitat contradiu una ordre específica de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de l'estat espanyol, que remarca que s'ha d'empadronar tothom que viu a una localitat, sense importar si viu de lloguer, de compra, ocupant, o estirat a un banc del poble. Tanmateix, Fonollosa insisteix que com a advocat ha fet la seva interpretació de l'ordenament jurídic actual i ha conclòs que no hi ha cap llei que l'obligui del tot a inscriure al padró a qualsevol persona. Mentrestant, ni la Generalitat ni l'Estat no han arribat a sancionar-lo mai. Malgrat això, els ciutadans afectats van presentar una demanda pionera als jutjats contra les restriccions a l'empadronament a Martorell i actualment hi ha un jutjat que està investigant el consistori per vulneració de drets fonamentals, tal com va avançar Nació.

Després que Fonollosa defensés obertament la seva posició de manera individual els darrers anys, aquest 2025 s'hi adheria Junts a escala nacional. En un document fet públic al maig, la formació presidida per Carles Puigdemont defensa unificar criteris i vetar les persones que estiguessin ocupant dels padrons municipals. La proposta presentava, a més, el cas martorellenc com a exemple a seguir. 

Una altra de les tasques que pot abanderar haver capitanejat des del món local a l'espai de Junts és també la persecució normativa a l'Estat tant de les ocupacions com de la multireincidència en l'àmbit delinqüencial. Ho ha fet a partir d'impulsar el 2021, sobretot amb alcaldes del PSC, una nova associació de municipis: l'Arc Metropolità de Barcelona. Aquesta entitat ha posat l'accent, en diverses ocasions, en la necessitat d'endurir les penes contra els autors de delictes considerats lleus. Les ocupacions i els furts en són un exemple. Sovint, malgrat el domini socialista de l'entitat des dels seus inicis, Fonollosa ha estat l'encarregat de defensar públicament aquestes propostes.

Un patró en creixement en els quadres de Junts

Aquestes postures, que abans podien limitar-se a una concessió de partit a una realitat local funcional, els darrers anys s'han vist amb un interès creixent des de Junts. Xavier Fonollosa assegura que l'extrema dreta de Vox i Aliança Catalana irromprà al pròxim cicle electoral a diversos municipis amb força, però assegura que a Martorell això és impensable. Aquesta és la línia que captiva al partit liderat per Carles Puigdemont.

Amb aquest escenari, el patró s'ha fet cada vegada més evident. Ja en aquest mandat, una agrupació d'alcaldes de Junts al Maresme va fer pinya per demanar l'expulsió del país de les persones que acumulin diverses detencions per delinquir. També la retòrica de Marc Castells, batlle igualadí i home fort de Junts al món municipalista, aprofundeix en el to contundent a les xarxes socials en matèria de migració i seguretat. "Us vull explicar que un delinqüent multireincident amb delictes comesos a Igualada ha estat finalment expulsat del nostre país", establia aquesta mateixa setmana Castells al seu compte d'X.

Igualment, des de l'alcaldia de Figueres (Alt Empordà) s'ha anunciat recentment la creació d'una "oficina antiocupació". I el govern local més rellevant de Junts, a Sant Cugat, ha exposat fa poc la voluntat de fer més controls previs davant les sol·licituds al padró, després de denunciar "fraus massius", molts d'ells provocats per les màfies. És una proposta molt similar al que Gemma Geis, que fa de vicealcaldessa a Girona en un govern de coalició liderat per Guanyem, la marca de la CUP, ha defensat fa poc en el seu municipi. "Girona no pot ser un refugi de multireincidents", apuntava la representant de Junts, en una referència a unes presumptes "màfies" del padró.

La formació juntaire a Catalunya s'ha anat allunyant del cicle polític previ, caracteritzat per un to més conciliador en carpetes controvertides i per un acostament a les negociacions amb el centre-esquerre polític català. Ara la dretanització de la política ha permès més llibertat a les veus partidàries de la mà dura i Junts ha recuperat amb força del discurs dels "drets i deures", amb mencions cada vegada més explícites a la immigració.

Mentre els alcaldes i alcaldesses de Junts noten aquest canvi, sobretot a l'hora de posar l'accent en unes o altres preocupacions, a Martorell s'aposta per provar nous mètodes que sovint busquen els límits de la legalitat. El mateix Xavier Fonollosa reconeix que si un jutge li acaba ordenant que permeti els empadronaments que ha denegat, obeirà. De moment, prova d'establir un nou límit: l'ús de les fonts d'aigua. Com passa amb Xavier Garcia-Albiol a Badalona, el suport social l'avala. Compta amb una majoria absoluta aclaparadora. 16 dels 21 regidors són de Junts. I dos més, els del PSC, s'han sumat al govern. La gran pregunta és si les mesures martorellenques donaran els mateixos resultats arreu del territori. O si, entremig, alguna institució estirarà les orelles al batlle Fonollosa.