Jaume Alonso-Cuevillas (Barcelona, 1961) va ser l'advocat a qui va reclutar primer el Govern del referèndum que presidia Carles Puigdemont per explorar com defensar-se davant de l'ofensiva judicial de l'Estat. Es va convertir en una cara coneguda tant a Junts com als mitjans, i va acabar fent el salt a la política institucional el 2019, quan va estrenar-se al Congrés. Després va passar al Parlament, on va exercir breument com a secretari de la mesa al costat de Laura Borràs. Apartat de la primera fila des de fa dos anys, quan va deixar l'acta, ara aspira a ser el candidat del partit a Barcelona. Al seu despatx professional hi té un mapa a gran escala de la ciutat i, damunt la taula, s'hi reparteixen llibres que n'analitzen la història. 

Quan farà oficial que es presenta a les primàries de Junts a Barcelona?
Entre avui [dilluns] i dimecres. 

Què creu que pot aportar al debat barceloní? El 2018 el van sondejar per ser alcaldable.
Em va agafar en una situació personal que no m'ho podia permetre. Ara sí. Crec que puc aportar una mirada fresca, una mirada independent, i una experiència professional i vital. També una capacitat d'anàlisi crítica, de repensar la ciutat. 

Al davant, si no falla res, hi tindrà Jordi Martí, Pilar Calvo i Glòria Freixa. 
De moment. 

Hi ha temps per presentar candidatures fins dimecres. 
Ara [quan s'està fent l'entrevista] haurien d'haver enviat un correu dient que s'hagi obert el procés. S'ha de reunir la comissió municipal territorial (CMT), i després hi ha un correu a tota la militància amb el termini perquè els candidats es postulin. 

Tenint en compte que Pilar Calvo va rebre el suport de Gonzalo Boye a X, dient que era la millor candidata, se la pot considerar una candidata oficialista beneïda per Carles Puigdemont?
No. Faríem bé de treure'ns tots de la boca el president i de no fer-lo servir com a eslògan. Josep Rius es retira, precisament, per no contaminar-lo. Gent més o menys pròxima al president i que diu parlar en nom del president n'hi ha molta, però l'hem de deixar fora d'aquest debat. Hi ha gent molt ben posicionada dins de la cúpula del partit que ha fet una aposta per una candidata, però hi ha una altra part no menys ben posicionada que aposta per una altra. Crec que el president serà neutral, ni jo ni ningú tindrem el seu aval. Vull deixar clar que, si en algun moment el president em demana que em retiri, no trigaria ni un minut a fer-ho. 

És una possibilitat que està sobre la taula?
No ho crec. Pel que em consta, ell no és ni de Barcelona, i per tant no li puc demanar ni l'aval. Ell no entrarà en aquesta lluita. Les primàries havien de servir per triar la millor aposta per les municipals del 2027, i em fa por que vulguin convertir-se en una lluita de famílies per posicionar-se en un futur congrés de Junts o en la futura governança del partit. Ho hauríem d'evitar, i no entraré en aquest joc. 

No està previst cap congrés fins al 2028, però en funció de com vagin les municipals hi pot haver un congrés extraordinari. 
Alguns volen iniciar una guerra entre famílies de la qual no participaré. 

Se l'ha considerat proper a Laura Borràs. Això ha lesionat la seva relació amb Jordi Turull, secretari general del partit?
Soc independent, i em venen a buscar com a advocat. El meu contacte directe és amb el president: jo sóc d'adscripció directa a Puigdemont. Amb Borràs hi coincideixo al Congrés i al Parlament, on el meu criteri no sempre va ser el seu i, per tant, vaig plegar com a secretari de la mesa. Per a bé i per a mal, tinc llibertat de criteri. 

En els últims temps s'ha vist com Junts abraçava el llegat convergent, amb la defensa de Jordi Pujol o acords amb Germà Gordó. Això l'allunya del seu esperit fundacional?
En un article que finalment no vaig publicar, en un moment de certa convulsió interna, deia que Junts era una ànima de moviment amb cos de partit. Neix amb vocació de ser com l'SNP escocès, i arreplega gent molt diversa. Per operar, ha de tenir forma de partit. La minoria majoritària i més ben organitzada és la d'aquella gent que es coneix de fa molts anys i que ve de CDC. Són els que s'han posicionat millor en el poder territorial i sectorial. No he militat mai a CDC, però estic molt còmode militant al costat del president Puigdemont, l'alcalde Trias, Jordi Turull o Josep Rull.

El fet que hi hagi incerteses sobre el futur de Puigdemont pot propiciar que existeixin moviments per preparar-se per l'endemà de la seva figura?
Espero que no passi. El futur judicial provoca incerteses. Continuo pensant que es resoldran positivament, però mai m'he atrevit a donar una data. Hem fet mal a tothom, i al propi president, quan hem dit que el retorn es produiria en alguna data. La personalitat del president, el paper que ha tingut en la història recent, fa que sigui un actiu que no podem oblidar. Qualsevol debat ha de passar perquè ell decideixi què vol fer. 

Vostè seria partidari que ell tornés a ser el candidat a la presidència de la Generalitat?
Ho ha de decidir ell. Ha de valorar aspectes polítics i personals. 

Fa dos anys que es va aprovar l'amnistia, que no ha donat resultats efectius en tots els casos. Això és que la llei té mancances o és que el Tribunal Suprem en té tota la culpa? En el seu dia es va dir que seria immediata i integral. 
La llei és perfectible. Podria haver-se evitat alguna escletxa, però és cert que el Suprem s'hauria agafat a qualsevol coma fora de lloc. 

Passem a Barcelona. Quin projecte té al cap?
Hem de despertar la ciutat. Està adormida. És una ciutat que ha de recuperar l'autoestima, l'ambició. Ha de ser capital del país, amb identitat, ambició, emprenedoria, cultura, llibertats. Els barcelonins n'hem d'estar orgullosos, de formar-ne part. En els últims anys s'ha perdut aquesta il·lusió de ciutat. 

Per què?
Els mandats d'Ada Colau van ser clarament regressius. L'actual consistori, amb Jaume Collboni, no ha revertit res. No ha donat cap nou impuls. La ciutat perd identitat, s'està descatalanitzant. Barcelona no pot ser indiferent al debat nacional. Hem de recuperar la força, que la ciutat sigui de Champions. 

Com es pot recatalanitzar Barcelona?
D'entrada, les autoritats han de parlar sempre en català. S'ha de fer una aposta per la catalanitat: Barcelona és la capital de Catalunya. 

Si Collboni no ha revertit l'etapa de Colau, vol dir que vostè està tancat a acords amb el PSC?
No em presento a les primàries per guanyar-les: em presento per transformar Barcelona com a alcalde, amb una majoria suficient per governar en la línia del que deia abans.

En les últimes municipals, Junts va descartar arribar a acords amb el PSC a les diputacions i als consells comarcals. Això suposa renunciar voluntàriament a quotes de poder?
Qualsevol partit ha d'aspirar a tenir les màximes quotes de poder per dur a terme les seves polítiques. Si les quotes de poder són a canvi de renunciar el que defenses, no té cap sentit. 

Pactar amb el PSC implica això?
Depèn de la posició que arribis. Pot ser un pacte si preserves les teves prioritats. Hi ha alguns espais: en aquest mandat, el grup municipal ha pactat l'ordenança de civisme, i està ben pactada. Podem tenir espais de convergència. Ara bé: per fer què?

Tenint en compte que el principal problema per a la ciutadania és l'accés a l'habitatge, què s'ha de fer per resoldre'l?
És un problema complex que requereix un tractament des de diversos factors que escapen de les potestats municipals. Cal alliberar sòl, però també una legislació urbanística que no sigui dissuasiva de la construcció. I calen incentius fiscals en matèria d'habitatge. Ho tinc molt estudiat: vaig escriure un llibre sobre arrendaments urbans. És cert que hi ha hagut una regulació dels lloguers i això ha provocat un increment menys gran dels preus de l'habitatge, però a costa de reduir enormement el parc. Em consta per motius professionals que hi ha molts habitatges que no s'estan posant al mercat de lloguer, perquè la gent està expectant, o no surten els números.

Si et deixen de pagar, has d'afrontar un procés d'anys que et deixarà sense cobrar la renda. Per tant, el mercat s'ha refredat. S'ha de reactivar: més sòl i més habitatge públic, tot i que en un any no ho tindrem arreglat. I calen incentius fiscals als propietaris. Ja veurem què passa amb els fons, que potser acaben marxant. Els governs tenen eines per incidir en el mercat. Els experiments que només topen els preus poden acabar provocant efectes contraris. Des que els lloguers estan topats, és més difícil accedir a l'habitatge. 

Una part de l'esquerra diu just el contrari. 
Una part de l'esquerra sempre va en contra de tot.

Junts, al Congrés, es va oposar al decret de lloguers. Li va costar crítiques dures. 
Els que ens dediquem a la cosa pública hem de ser pedagògics, i s'han de proposar solucions que no comporten un like immediat. Un exemple: amb l'envelliment de la població, no podem aspirar a abaixar l'edat de jubilació, perquè el sistema de pensions no resistirà. Els polítics hem de fer pedagogia, com va fer Angela Merkel. 

La ciutat ha arribat al seu límit de turistes?
Crec que l'ha excedit. 

S'ha de limitar?
S'ha d'enfocar diferent. Barcelona no pot renunciar a la seva identitat: sinó, et converteixes en una marca turística, sense més ni més. Som la ciutat de la Pedrera, la Sagrada Família, el Pla Cerdà: és collonuda. No podem promocionar el turisme barat de sol i platja. 

Això vol dir limitar creuers o apujar taxes?
Sí. Sense dominar el debat, que ha proposat Collboni em sembla raonable: els creuers que no deixen cap benefici per la ciutat no tenen sentit. Si un partit de l'oposició diu una cosa raonable, s'hi pot estar d'acord. 

Hi ha un problema de seguretat, a Barcelona? O és un problema de percepció?
Les dues coses. La percepció és superior, però sí que hi ha un problema de seguretat. 

Com es resol: més policia o més civisme?
Les dues coses. Més civisme, al final. La clau de l'ordre públic és reduir la desigualtat social. Sembla que l'ordre és una bandera de la dreta, però qui més en necessita són els més desfavorits. 

En les enquestes es veu que hi ha un problema de natalitat. 
Tinc sis fills. 

La feina està feta. Pateix per si partits com Aliança criminalitzen els immigrants, que són els que fan créixer la ciutat en nombre d'habitants?
A Aliança li pronostico la mateixa campana que Ciutadans. Pujarà molt i baixarà. Es nodreix del descontentament de bona part de la ciutadania amb els partits tradicionals, també pel procés i el postprocés. Els partits, al meu entendre, estan massa preocupats per la demoscòpia: això fa que, sovint, vivim en una partitocràcia. Les decisions es prenen pel futur imminent. En el cas d'Aliança, no hi ha un discurs al darrere. Estic rellegint un llibre de la història de Barcelona, d'Enric Calpena, i un dels trets característics de la ciutat és que sempre ha estat terra d'acollida i d'integració. Hem de demanar als nouvinguts que s'adaptin. Els immigrants del seixanta van impulsar el català a l'escola i els més fanàtics del Barça. I tenim un altre problema: no es deixa a la Generalitat gestionar fluxos migratoris. 

El Congrés hi va votar en contra, amb un discurs dur de Podem contra la mesura impulsada per Junts. 
L'esquerra espanyola és més espanyola que esquerra, i l'esquerra catalana és més esquerra que catalana. 

Vostè va amb moto. 
Vaig ser missatger quan feia la carrera. Hi ha 300.000 motos, a la ciutat. Quan cauen quatre gotes i bona part de les motos no surten i s'agafa més el cotxe, Barcelona està aturada. S'ha criminalitzat -això ve de Colau i Collboni no ho ha revertit- el transport privat sense haver articulat una solució. 

Han de poder circular pel carril bus? 
S'ha d'estudiar. I hi ha altres mesures que no s'han explorat: hi ha carrils prou amples per deixar un espai central per les motos. O fer una mena de carril moto entre el bus i els cotxes. 

L'aposta per les superilles ha funcionat?
No ho sé prou. No està prou desenvolupada. Et trobes gent de tot: n'hi ha que estan encantats, per la convivència, i d'altres que assenyalen els problemes de mobilitat. No tots els comerciants estan contents. S'ha de repensar. La ciutat és un ésser viu i ha d'estar en constant reflexió. 

Hi ha massa carrils bici?
Quan els fan, és de manera que perjudiquen la circulació viària i generen embussos. El carril bici està molt bé, però avui en dia és temerari: no sempre està senyalitzat, fas incorporacions que et jugues la pell. No és Amsterdam. Tinc bici, i procuro anar-hi, però he passat por. En alguns moments s'acaba el carril i no saps què fer. 

Quin és el millor alcalde que ha tingut la ciutat?
És mil·lenària i no me'ls conec a tots, però l'alcalde Trias va ser un molt bon alcalde, tot i que malauradament no va poder culminar l'obra. L'alcalde Maragall va repensar Barcelona amb els Jocs Olímpics, va ser una il·lusió col·lectiva. L'hem de generar. 

Demanarà un debat amb tots els candidats?
M'agradaria. Però les primàries són les semifinals, i jo el que vull és guanyar la final.