Va ser un moment fugaç. El 17 d'agost del 2023, quan ERC va fer públic el suport a Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats, va emetre un comunicat a Telegram en què insistia que calia continuar fent passos endavant cap a la desjudicialització, i sostenia que entre les vies ja s'hi estava incloent la llei d'amnistia. Aquesta última part, al cap d'uns minuts, va desaparèixer. Com en totes les negociacions rellevants, era millor mantenir la discreció. L'amnistia, negada durant anys pel PSOE -Pedro Sánchez era partidari del compliment íntegre de les penes per sedició imposades als líders independentistes-, necessitava madurar des de l'ombra abans de fer-se pública.
Van ser setmanes frenètiques de contactes entre la Moncloa, Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, Oriol Junqueras, juristes de reconegut prestigi -fins i tot jutges que van assessorar els dirigents de Junts i ERC per limitar els angles morts de la norma que s'estava coent- i fins i tot magistrats del Tribunal Constitucional (TC), ara amb majoria progressista. Hi havia dues taules de negociació: una de política, en què es vetllava per no deixar ningú fora de la llei; i una altra que, també dins del terreny de joc de la política, posava una pota en el terreny judicial. Sánchez volia, en essència, que Cándido Conde-Pumpido, president del TC, avalés la norma abans que l'aprovés al Congrés.
El cert, però, és que dos anys després de l'aprovació de la llei hi ha una part del poder judicial, arrenglerada al Tribunal Suprem, que està boicotejant de manera activa l'aplicació de la norma. Puigdemont continua residint a l'exili i, de fet, el seu entorn més immediat admet "no tenir cap detall" sobre quan es pot desencallar la situació. Fins i tot s'intenta ser especialment prudent amb les especulacions sobre com serà un hipotètic retorn. Primer s'ha de pronunciar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i, més endavant, serà el torn del TC. Les previsions més optimistes apunten a després de l'estiu, però en privat ja es parla del mes de gener. "Ningú ho sap", sosté una font coneixedora.
Si Puigdemont continua a Waterloo -des d'on ha tingut temps de pactar i de trencar amb el PSOE des que l'amnistia es va començar a posar sobre la taula-, Junqueras continua inhabilitat, circumstància que ennuvola la voluntat de ser el candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat a les properes eleccions catalanes. Fonts de la cúpula republicana insisteixen que no coneixen "exactament" el calendari, i remarquen que és millor no esperançar-se amb horitzons propers. "Quantes vegades s'ha dit que era imminent el retorn de Puigdemont?", es pregunten. En aquest sentit, un dirigent de Junts ironitza amb les vegades que Boye ha anticipat la victòria: "A mi no m'agraden les crispetes".
Un xoc entre tribunals
La fase decisiva de l'amnistia coincideix, a banda, en un context en què hi ha dues pugnes cada vegada més evidents. La primera és entre el Suprem i el Constitucional. Mentre els magistrats Manuel Marchena i Pablo Llarena han torpedinat tots els intents de fer efectiva l'amnistia -ancorant-se en l'argument de la malversació: si els diners públics no es van fer servir pel referèndum és que els dirigents independentistes es van lucrar, defensen-, el TC l'ha anat avalant en cada ocasió que ha pogut. El recurs del PP no va lesionar el cor de la norma, i la batalla continua lliurant-se. "Al Constitucional saben que el Suprem, en algun moment, pot acabar jutjant els seus membres", ressalta un dirigent de Junts.
La segona guerra oberta té a veure amb el PSOE i els estaments judicials, tot i que hi ha matisos. Una cosa són les causes vinculades a la família de Sánchez -aquesta setmana ha arrencat el judici contra el germà i el 9 de juny està citada la dona-, i una altra de diferent altres carpetes més complexes. Es tracta, per exemple, de les causes que afecten José Luis Ábalos, Koldo García i Santos Cerdán, o bé la nova trama -en mans de l'Audiència Nacional- que investiga maniobres per frenar pesquises en marxa contra els socialistes. Sense oblidar, per descomptat, l'impacte descomunal que ha causat la imputació de José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d'influències i blanqueig de capitals.
És en aquest context que s'està dirimint la fase final d'una llei que tampoc s'ha aplicat als exiliats Toni Comín i Lluís Puig, i tampoc a Jordi Turull, secretari general de Junts, que està inhabilitat per ocupar un càrrec públic. L'amnistia, en certa manera, és una metàfora de com ha funcionat la legislatura a l'Estat: va servir per posar-la en marxa, va generar la sensació que s'encetava un clima nou i que podia tenir recorregut, però ha acabat embarrancant entre els viaranys de la justícia. Puigdemont ha trobat a faltar més implicació de Sánchez a l'hora de defensar-la, però de moment haurà d'esperar el veredicte d'Europa i, després, què diu el TC. A finals d'octubre farà nou anys que és a l'exili.
