Terrassa s'ha consolidat com una excepció a Catalunya, on un partit estrictament municipalista ha estat capaç de trencar l'hegemonia històrica del PSC. El fenomen de Tot per Terrassa (TxT), liderat per Jordi Ballart, va tornar a imposar-se a les eleccions del 2023 amb 11 regidors i va evidenciar que la seva fórmula continuava gaudint d'una bona salut. Tot i això, el camí cap als comicis del 2027 es perfila com el més exigent per a la formació, que ara s'enfronta a l'erosió de governar en minoria, a un anunci de candidatura que es fa esperar, però que podria ser aquest mateix mes de juny, i a una possible reducció de les forces polítiques que surtin de les urnes que pot sacsejar el ple municipal.
La fitxa de Terrassa
- Alcalde: Jordi Ballart (Tot per Terrassa)
- Habitants: 236.101, segons dades d’1 de gener del padró (2026)
- Socis: Tot per Terrassa (TxT) governa amb Junts per Terrassa
- Resultats del 2023: Victòria de Tot per Terrassa sense majoria absoluta
El repte de l'estabilitat i la minoria
Després de la victòria electoral, Ballart va apostar per un govern ampli. La suma dels 11 representants de TxT, els dos d'Esquerra Republicana i els dos de Junts garantien una majoria absoluta còmoda de 15 regidors sobre el total de 27. La intenció era aportar estabilitat al projecte de ciutat, però el pacte no va aguantar les tensions internes. La sortida dels republicans de l'executiu municipal a causa de discrepàncies clares sobre el model de mobilitat i les àrees de vianants del centre va suposar un punt d'inflexió decisiu en el mandat.
A aquesta crisi s'hi va sumar la renúncia de figures rellevants dins del partit de l'alcalde, un fet que va obligar a reestructurar el cartipàs municipal de dalt a baix. Actualment, la ciutat es governa amb una coalició entre Tot per Terrassa i Junts, liderada per Meritxell Lluís, que suma 13 regidors i es queda a només un representant de la majoria absoluta. Aquesta situació de minoria els obliga a buscar equilibris al ple i a negociar cada mesura davant de l’oposició.
Obra de govern i deures pendents
El govern preveu tancar el mandat complint el pla de xoc d'asfaltatge i treballa per assolir l'objectiu de 300 agents de la Policia Municipal en menys de dos anys per combatre la percepció d'inseguretat, malgrat les xifres de delictes a la baixa. Aquesta resposta quotidiana s'acompanya de fites a curt termini, com la pacificació del carrer d'Arquimedes i l'estrena aquest estiu del nou parc de la República, que serà el segon pulmó verd de la ciutat.
Més enllà del dia a dia, l'executiu fia la transformació al creixement de sectors com el Vapor Cortès, l'antiga AEG, el Segle XX i la Porta Sud, decisius per aixecar habitatge protegit i complir la meta d'un 10% de pisos assequibles en cinc anys. Una visió a llarg termini que té com a projecte estrella la renaturalització de les rieres, el pla del qual s'haurà de definir a finals del 2027.
Les urnes avaluaran l'execució real d'aquestes promeses i la seva efectivitat per apaivagar les queixes als barris. A més, el pròxim mandat ja neix amb carpetes heretades de pes, com l'inici de les obres del pàrquing del Portal de Sant Roc, el futur Palau Firal o l'impuls dels nous polígons industrials, actualment encallats per la burocràcia.
Moviments a l'oposició i concentració de sigles
Mentre l'equip de govern intenta desencallar els seus projectes d'espai públic i habitatge de cara a la recta final del mandat, els principals partits de l'oposició ja han començat a moure fitxa. El canvi més destacat s'ha produït a les files socialistes, on Eva Candela ha decidit fer un pas al costat per centrar-se en la seva tasca com a diputada al Parlament. El relleu l'ha pres Javi García, un perfil jove que coneix bé els engranatges de la política municipal i que tindrà l'objectiu de recuperar el terreny perdut per la formació que històricament havia dominat la cocapital del Vallès Occidental. Com a segona força actual amb set regidors, l'objectiu immediat de García és capitalitzar el desgast del govern local, especialment als barris.
El gran repte del 2027 serà un ple municipal amb menys grups si les formacions petites no superen la barrera del 5%. Aquesta reducció del ventall polític estarà marcada pel vot útil i el pes de l'extrema dreta. A Vox, que té tres regidors i preveu créixer exponencialment, ningú dubta que Alicia Tomás tornarà a encapçalar la llista. A la seva presència s'hi sumarà la possible irrupció d'Aliança Catalana, que remourà les aigües de campanya.
La disputa per l'espai de la dreta podria fer saltar del taulell el PP, que ara té dos regidors i on encara no s’ha confirmat oficialment que Marta Giménez es tornarà a presentar i, alhora, podria comprometre la representació de Junts al consistori per la divisió del vot. Aquest és un escenari que amenaça de deixar també sense marge les altres forces mitjanes del consistori. En aquesta cruïlla es troba l'ERC d'Ona Martínez, que amb dos regidors haurà de defensar el seu espai i la capacitat d’influència en la governabilitat per evitar quedar desplaçada.
El futur de Ballart
Davant de la necessitat de blindar les institucions enfront de l’extrema dreta, la hipòtesi d'un gran pacte postelectoral entre Tot per Terrassa i el PSC guanya força com la fórmula més viable per oferir un executiu fort.
Seria una aliança pragmàtica, gairebé per obligació matemàtica, que es justificaria per la necessitat de garantir l'estabilitat, les polítiques de progrés i la convivència als barris davant d'aquestes noves sigles. Un bloc d'aquestes característiques retornaria els socialistes a les àrees clau de gestió institucional, compartint el timó amb la llista municipalista.
La incògnita a Terrassa no és tant si Jordi Ballart optarà a la reelecció, sinó quan ho oficialitzarà. Mentre els rivals polítics ho donen per fet, l'alcalde es pren temps per mesurar el desgast d'un mandat complex. Si fa el pas, serà la quarta vegada que encapçala una llista: el 2015 amb el PSC, formació amb la qual va trencar el 2017 per l'aplicació de l'article 155; i el 2019 i 2023 amb Tot per Terrassa, prioritzant l'agenda estrictament local i deixant de banda el debat nacional.
Després de mesos de discreció, les mirades de l'entorn polític estan posades en el pròxim 8 de juny, data en què Tot per Terrassa farà un acte que podria servir per segellar la continuïtat de Ballart.
L'alcalde, en una entrevista al Diari de Terrassa, ja va esvair dubtes en descartar una coalició electoral amb el PSC abans de les municipals, una distància que també mantenen els socialistes. Això descarta fusions prèvies a les urnes per protegir el perfil independent del projecte, però manté totes les opcions obertes per a acords de govern l'endemà de les eleccions. L'excepció terrassenca es posarà a prova en un terreny on la confirmació de Ballart marcarà el ritme de la cursa —un altre candidat canviaria del tot la partida—, determinant si la fórmula independent reté l’alcaldia, si s'obre la porta a una gran coalició de resistència o a un retorn del PSC.
