No és cap secret que els pobles petits solen ser els grans oblidats d'una política nacional en què en moltes ocasions influeix massa que es faci des de Barcelona i el seu entorn. Per intentar revertir aquest greuge històric, els nous pressupostos de la Generalitat inclouen un pla de pobles acordat amb ERC que està dotat amb un total de 400 milions d'euros repartits equitativament en quatre anys fins al 2030. Ha estat un dels pactes inclosos en l'acord pressupostari en què més èmfasi han posat les dues parts i que celebren algunes alcaldies del país com les de Portbou (Alt Empordà), Vila-rodona (Alt Camp), El Vilosell (les Garrigues) o Senan (la Conca de Barberà), que s'hi podran acollir.

El pla intenta adaptar-se a les necessitats de municipis petits, que no sempre tenen els recursos -humans o tècnics- per optar a grans subvencions i que es troben amb obres o projectes encallats des de fa anys. Des de rehabilitar el centre històric, el mercat municipal, un centre cívic o arreglar un edifici que és patrimoni històric, són exemples que s'inclouen en un programa que mira de complementar el pla de barris, una de les mesures estrella del Govern des de l'inici de la legislatura. "Els municipis petits ens deien que necessitaven eines adaptades a la seva realitat", admet el secretari del Governs Locals, Xavier Amor, en declaracions a Nació.

Durant la negociació pressupostària, ERC també ho va posar sobre la taula per anar més enllà del pla de barris dissenyat pel Govern -que ja inicia la segona convocatòria- i dirigir-se a municipis que tenien difícil optar a aquestes subvencions per una complexitat tècnica que no sempre poden assumir els ajuntaments. El pla de pobles va dirigit a 737 municipis dels 947 que té Catalunya (que tenen menys de 5.000 habitants), a les 65 entitats municipals descentralitzades i a les 16 capitals de comarca amb menys de 15.000 habitants. L'objectiu és, principalment, la rehabilitació urbana de diferents espais per adaptar-los a les realitats que han canviat en les últimes dècades.

Política

El Govern activarà el pla de pobles pactat amb ERC a la tardor Bernat Surroca Albet

Més diners (i noves normes per competir)

Els municipis ho veuen amb optimisme. "És una bona mesura per millorar la vida de la gent", sosté en conversa amb aquest diari l'alcalde de Portbou, el socialista Gael Rodríguez, perquè permetrà "posar més velocitat a l'acció política" d'un municipi que, per les seves característiques -proximitat amb la frontera i endeutament que condiciona les inversions- veu amb bons ulls els diners que poden arribar i que podrien destinar a regenerar el centre, adaptar el centre cívic o fer un rentat de cara al mercat municipal. L'alcaldessa de Senan, la republicana Carme Ferrer, també ho veu amb bons ulls, sobretot perquè permet "planificar a mitjà i llarg termini com dinamitzar els pobles". El socialista Josep Comas, alcalde de Vila-rodona, també ho veu com un compromís per "arrelar la gent al territori i generar activitat econòmica".

En aquest cas, tots dos admeten que era necessari un programa adaptat que els permetés "competir" amb els municipis que també opten al pla de barris. "Amb el pla de barris era impossible competir amb els municipis grans", assenyala Ferrer. "Els pobles ho tenim més difícil perquè hi ha zones urbanes que s'han degradat més i, per motius de renda, tenen més fàcil accedir al pla de barris", afegeix Comas. De fet, explica que es van presentar al pla de barris amb un projecte de sis milions d'euros per al nucli històric, un centre d'interpretació de la vida pagesa del segle XIX o la compra d'un habitatge per fer una promoció per a joves. Ara, valoren reformular-lo per optar al pla de pobles, on confien que tindran més opcions d'accedir a les subvencions que ofereixen. 

El que està clar és que els ajuntaments ja comencen a llegir la lletra petita de la proposta, per veure si s'hi podran acollir o quins projectes podrien desencallar. És el cas d'El Vilosell, on Jordi Nogué, de Junts, celebra la iniciativa i ja estudia com hi podran accedir. "És una bona notícia, sobretot pels pobles petits que es van despoblant", afirma. El municipi garriguenc té diverses cases de turisme rural i segones residències, però l'alcalde admet que "la vida entre setmana i sobretot a l'hivern és dura". Per això veu amb bons ulls projectes que busquin mantenir el jovent al poble i crear activitat econòmica. L'Ajuntament ja analitza si s'hi podrà acollir per convertir l'Ermita de Sant Miquel de la Tosca en un refugi de muntanya, per revitalitzar l'espai i crear llocs de treball per la gent que se'n faci càrrec.

100 milions per a un centenar de municipis

El pla de pobles està dotat amb 400 milions d'euros fins al 2030, que s'enfocaran a quatre línies d'inversió: rehabilitació dels nuclis urbans, rehabilitació del patrimoni històric i paisatgístic, rehabilitació d'habitatge, nuclis antics i adquisició d'habitatge, i impuls d'infraestructura per captar activitat econòmica. El programa tindrà 100 milions d'euros cada any i està previst que la primera convocatòria es resolgui abans de l'estiu de l'any vinent, poc abans de les eleccions municipals. Interès electoral? Segurament. Però també una manera de "quadrar l'execució de la subvenció amb el mandat municipal", segons el secretari Amor. Un centenar de municipis podran beneficiar-se de cadascuna de les convocatòries i no caldrà que siguin projectes de gran magnitud.

El Govern treballa amb un calendari que permeti tancar les bases de la primera convocatòria al juliol i presentar-la oficialment entre l'octubre i el novembre. La resolució provisional seria al desembre, i la resolució definitiva, després d'atendre les al·legacions, arribaria a l'abril de 2027. "És un dels projectes més bonics dels pressupostos", afirmava el conseller de la Presidència, Albert Dalmau aquest dimarts al Parlament. "És una de les propostes estrella del pacte; ho veiem com una petita revolució per al món rural", apunta Oriol López, secretari general adjunt d'ERC, en declaracions a aquest diari, que remarca que cal "posar a la pràctica" les polítiques previstes i que això ha de fomentar que el jovent pugui viure als pobles.

Un primer pas per a un problema estructural

"Fem una inversió sense precedents per al món municipal", remarca el secretari Xavier Amor, que vincula la iniciativa a "l'esperit" del pla de barris amb l'objectiu que beneficiï uns 400 municipis en els pròxims quatre anys. "Tothom ha d'avançar, hem d'ajudar els municipis a presentar-se a subvencions i fer inversió", afirma Amor. És cert que el Govern ha posat sobre la taula mesures importants, començant pels plans de barris i pobles, però també incrementant el PUOSC, facilitant l'arribada de secretaris i interventors als ajuntaments, agilitzant la normativa urbanística dels municipis rurals o ajudant a la connectivitat dels pobles. També ho és, però, que hi ha un problema estructural amb el finançament del món local, que afecta especialment Catalunya. Els ajuntaments catalans són els més mal finançats de tot l'Estat. 

"La mesura permet posar remei a l'infrafinançament crònic que pateixen els municipis petits, però també cal continuar treballant en un nou model per al món local", admet Gael Rodríguez. És, de fet, una crida que fa anys que fan els alcaldes del país, o entitats municipalistes com l'Associació Catalana de Municipis. Josep Comas també reconeix l'infrafinançament, perquè els ajuntaments s'han fet càrrec de demandes socials per la incompareixença d'altres administracions, però també assegura que hi ha marge, sigui amb política fiscal o amb les mesures del Govern, per disposar de més recursos. El pla de pobles permet als municipis més petits fer-se un lloc a la plaça Sant Jaume per posar-se al dia, però encara queda feina per fer.