El Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei de mesures sobre urbanisme i contractació per fer "la vida fàcil" als municipis rurals, aquells que tenen menys de 2.000 habitants. N'hi ha 590 a Catalunya. Es tracta d'un paquet de mesures per agilitzar tramitacions urbanístiques més enllà del Plans d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i atendre realitats d'aquests municipis que tot sovint quedaven fora del focus, per exemple aquelles edificacions en zones no urbanitzables que fins ara no es podien ni tan sols rehabilitar. El decret haurà de passar pel Parlament, però fonts governamentals són optimistes i creuen que tirarà endavant.
Les mesures són una reivindicació històrica d'aquests municipis rurals i és un pas més en el desenvolupament de l'Estatut del Municipi Rural, la primera llei que aprovada aquesta legislatura. A grans trets, el decret preveu mesures en el planejament urbanístic, també en el sòl no urbanitzable i en matèria de contractació, després de diagnosticar que hi ha plantejaments urbanístics de més de 20 anys i una demografia decreixent en aquests municipis rurals. El Govern vol revertir aquesta tendència i "generar oportunitats" també al món rural, fixar la gent al territori i facilitar la rehabilitació d'edificis i equipaments.
El decret preveu dues figures alternatives al POUM, més senzilles i adaptades a la realitat dels municipis més petits. Així, aquells que no vulguin créixer i només vulguin endreçar el seu sòl urbà, podran substituir el POUM per unes normes de planejament que aprovarà el mateix ajuntament després d'un informe de la Comissió d'Urbanisme. D'altra banda, els municipis que vulguin un "creixement moderat", es podran acollir a un POUM rural, amb una avaluació ambiental "simplificada" i amb menys exigències documentals i terminis de tramitació més reduïts. Els municipis que vulguin créixer amb normalitat, s'hauran d'acollir al POUM general com fins ara.
Canvis en el sòl no urbanitzable
Pel que fa als nous instruments per al sòl no urbanitzable, es vol facilitar que aquelles edificacions ja construïdes puguin tenir més usos sense necessitat d'estar incloses en el catàleg de masies i cases rurals. Els municipis rurals podran fer un inventari de construccions, que aprovarà el mateix ple municipal amb un informe previ de la Comissió d'Urbanisme. Les construccions incloses podran ser residència habitual si es troben dins d'un conjunt habitat, però acollir activitats de creació artística, de transformació de productes agraris, exercici de professions liberals o equipaments socials. El decret preveu una possibilitat d'ampliació de fins a 150m2 i les actuacions es faran via llicència municipal amb el justificant d'integració paisatgística.
En la mateixa línia, el decret també es fixa en els veïnats rurals tradicionals, aquelles nuclis de població en sol no urbanitzable que tinguin una antiguitat acreditada de 100 anys, amb construccions destinades a l'habitatge. El Govern habilita els ajuntaments a establir normes pel manteniment d'aquests veïnats, que en alguns casos no es poden ni rehabilitar i acaben en ruïnes. Els usos que preveu el decret és per habitatge o usos compatibles que no "desvirtuïn" el caràcter del mandat tradicional. Amb llicència municipal, les edificacions es podran rehabilitar, ampliar i dividir horitzontalment, i també es podran fer edificacions de nova planta per substituir les existents o ocupar espais buits accessibles de de via pública.
Excepcions als municipis que volen un "creixement moderat"
La nova norma també contempla canvis en els estàndards urbanístics, de manera que els municipis rurals que prevegin un "creixement moderat" no hagin de destinar 20m2 a zones verdes per cada 100m2 d'habitatge. Aquests 20m2 es redueixen a 5m2, que es podran compensar econòmicament pel valor del m2. En el mateix sentit, els municipis rurals que s'acullin al POUM rural també quedaran exempts d'haver de destinar entre un 50% i un 40% dels nous habitatges a habitatge protegit. Aquest percentatge haurà de ser "dimensionat i justificat".
Més paper d'Infracat i l'Energètica
En matèria de contractació, els municipis rurals tindran la possibilitat de fer una contractació conjunta del projecte i l'execució d'obres, de manera que només caldrà fer un concurs públic i no dos. També es preveu un major protagonisme d'Infracat i l'Energètica com a mitjans propis. Els ens locals podran adjudicar encàrrecs a Infraestructures.cat sense haver de licitar un contracte d'acord i també adherir-se i utilitzar l'empresa pública d'energia per produir i subministrar energies renovables a aquests municipis rurals.
