Aconseguir construir centenars de pisos arreu del país a solars petits, a peces atomitzades que apareixen sobre tot a pobles, però també a grans ciutats. Aquest és l'objectiu que persegueix el Govern amb la primera part del pla que va anunciar fa dos mesos i que ha detallat aquest dimarts, que alhora format part de la missió de sumar 50.000 nous pisos públics de cara al 2030. La idea de la Generalitat és començar ja la primera fase d'aquests mini-solars: es tracta de 59 terrenys destinats a aixecar 783 habitatges. La mitjana és de 13 llars per solar, tot i que hi ha algunes excepcions a l'alça. La portaveu del Govern i consellera d'Habitatge, Sílvia Paneque, ha explicat que han calgut "fórmules flexibles" per donar sortida a aquests solars, que poden ser "menys atractius".
El pla està pensat per donar vida a aquells solars que els ajuntaments del país van oferir a la Generalitat i que podrien encabir 20 habitatges o menys, per norma general. Al contrari que amb els terrenys pensats per a grans promocions, que l'administració catalana ha licitat en paquets que agrupaven diverses construccions amb un sol guanyador, la idea d'aquests projectes és que els concursos siguin individuals: un solar, una licitació, un guanyador del terreny públic per a fer habitatge protegit.
Així, la proposta és buscar promotors individuals, expliquen des de la conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Amb les parcel·les més petites d'aquest pla, les que estan pensades per a menys de 10 habitatges, fins i tot s'ha introduït "la novetat de l'autopromoció". És a dir, que es facilitarà que si un grup d'amics, familiars o coneguts decideixen fer un projecte per encarregar-se ells mateixos de la construcció de la nova finca, ho puguin fer. En aquest cas, els aspirants es convertirien en adjudicataris del solar públic i obtindrien el dret a superfície. Aquest fórmula fa que els habitants puguin tenir de facto la seva llar assegurada durant 75 anys, com si fos de la seva propietat, i que que quan finalitzi el termini l'habitatge passi a ser de l'administració pública. Així, es premiaran especialment a les bases del concurs els projectes que incloguin règims cooperatius o els els que siguin promoguts per entitats de la Xarxa d'Habitatges d'Inserció Social de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, i que reservin un 20% de la finca a persones amb ingressos baixos.
Des de la Generalitat argumenten que si bé quantitativament aquest pla no és molt llampant, sí que té un valor "qualitatiu" destacat, ja que hi ha localitats en què guanyar 20 o 30 pisos d'obra nova a preu assequible pot marcar la diferència a l'hora de mantenir la població. Dels 40 municipis implicats en aquesta primeta tongada, una quinzena no arriben als 3.000 habitants, i una quantitat similar té entre 3.000 i 10.000 veïns. Les excepcions són algunes promocions a ciutats com Barcelona, Girona o el Vendrell.
- Les zones on s`aixecaran pisos a solars petits / Generalitat
Un sistema en proves
Una de les claus d'aquesta prova que presenta al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica és el format dels concursos. Es presenta un sistema en què s'obre la possibilitat de plantejar una proposta de construcció a cadascun dels 59 projectes: ara bé, no hi ha un calendari fixat. Quan algú presenti la seva candidatura, llavors s'activarà un termini d'un mes perquè s'hi presentin més aspirants. Si apareix competència al primer candidat, el debat es resoldrà seguint les bases dels concursos públics que la Generalitat ja té a punt. Si ningú més es presenta a la licitació d'aquell solar, el projecte inicial es quedarà la construcció i gestió dels nous pisos de protecció oficial.
La intenció de l'executiu de Salvador Illa és estudiar com funciona aquest plantejament. Si l'estratègia dona fruits, la idea és obrir una nova convocatòria de solars petits després de l'estiu, aproximadament, amb el mateix sistema.
En aquest cas, els primers 59 solars surten d'haver aplegat alguns oferiments dels ajuntaments (38), algunes parcel·les de l'Incasòl (16) i alguns terrenys que la Generalitat tenia com a patrimoni pendent de col·locar (5). Així, en general, les promocions preveuen l'aixecament de finques amb menys de 20 pisos, però hi ha alguns casos singulars: a un solar de Móra la Nova es podrien construir fins 88 pisos, mentre que a les parcel·les de la Canonja, de Vielha i de Súria es podrien alçar fins a 53 habitatges a cadascun dels terrenys. Per les seves particularitats, la conselleria ha decidit incloure'ls igualment en el projecte dels mini-solars.
El pla 50.000: altres vies obertes
Mentrestant, de fons, el pla dels 50.000 pisos públics nous fins al 2030 té altres camins també oberts, més ambiciosos numèricament. Per als solars més grans, de més de 20 habitatges, la Generalitat té en marxa un primer concurs col·lectiu que farà que a finals de juny que adjudicarà milers de nous habitatges a promotors que explotaran -amb preus limitats- diverses construccions cadascun. A banda, també hi ha ajuntaments que han assumit ells mateixos les gestions dels solars i que, per tant, tramitaran ells mateixos les construccions dels nous pisos protegits. Igualment, la conselleria fa temps que ha anat anunciant algunes compres d'habitatge que fan que no tots els pisos del pla hagin de ser d'obra nova, sinó que alguns se sumaran al pla de manera automàtica.
