El futbol no entén de fronteres: dins del camp, només es parla l'idioma de la pilota. Aquesta és la premissa amb què neix Futbol Sala Garbí, un projecte d'integració social que té com a objectiu introduir els joves nouvinguts a la xarxa comunitària de Vilanova i la Geltrú. Ho fan a través d'entrenaments de futbol, partits i tutories. "La idea neix de la dificultat que tenen alguns joves de Vilanova -i segurament d'altres poblacions- per accedir a l'esport, sigui per temes econòmics o socials", explica Joel Arenas, impulsor i coordinador de la iniciativa. Arenas ha estudiat Integració Social, actualment cursa Educació Social i ha jugat tota la vida a futbol sala. Aquesta combinació va ser l'embrió de Garbí, una proposta que ja fa tres anys que pretén deixar fora de joc l'exclusió dels nouvinguts.

Tot i que només siguin set a pista, més de trenta nois formen part del projecte. Cada un ha arribat a l'equip per motius diferents: alguns acaben d'arribar al territori i són joves migrats; d'altres porten més temps, però no han aconseguit vincular-se a cap equip; també n'hi ha que han nascut a Catalunya o van venir de molt petits, han estat escolaritzats al país, però no han pogut tenir accés a cap extraescolar. Tot i tenir aquesta varietat de perfils, Arenas posa l'accent en un de concret: "Tenim un grup de joves que no estan en risc d'exclusió social, però ajuden els altres nois a participar en les activitats de la ciutat. Si no estaríem creant un equip gueto". 

Els valors d'un esport col·lectiu

El futbol i l'esport col·lectiu són eines que ajuden a tractar els valors de la integració. Saber jugar en equip i aprendre a compartir espais es reflecteix tant a dins com a fora de la pista. "Ara tot cobra sentit", explica Arenas, que fa tres anys que és entrenador d'aquests joves i ha vist l'evolució de molts d'ells. "Fa uns anys un noi es va quedar en situació de carrer i l'equip el va ajudar a ubicar-se en un nou lloc. Han entès la importància de la vida comunitària i d'ajudar-se entre tots", afegeix. 

Garbí és un projecte gestionat per la cooperativa d'iniciativa social ACTUA, encarregada de dissenyar i gestionar projectes socioeducatius. Va néixer com una iniciativa sense ànim de lucre -la gent involucrada ho fa de manera voluntària- i després de molta feina i dedicació, han format dos equips de futbol i un grup de dansa pensada per als més petits. 

"Es genera un ambient molt familiar"

El Mohammed Malaga té 24 anys i en fa vuit que va arribar sol des del Marroc. En tot moment es va interessar per la cultura del país: ha estat monitor de lleure a un esplai arrelat a la ciutat i també forma part de la colla castellera Bordegassos de Vilanova. És un dels membres del FS Garbí des del primer dia i ha vist com ha evolucionat el projecte des de zero.

"Volia ajudar la gent a integrar-se i a aprendre l'idioma", explica, i afegeix que és molt enriquidor poder compartir espai amb gent de "diferents països i cultures". En Mohammed també creu fermament en la importància d'aquesta mena de projectes, ja que serveixen com a orientació per a la gent que arriba nova de fora, que vol aprendre l'idioma i arrelar-se a la ciutat, però no sap com fer-ho.

Combatre els discursos d'odi

El somni del Joel Arenas, tot i haver-se bolcat íntegrament amb el FS Garbí, és que algun dia desaparegui, perquè això significaria que no és necessari crear un projecte per a integrar els joves nouvinguts. Si més no, titlla aquesta idea d'utòpica i anhela que en altres poblacions prenguin la mateixa iniciativa per combatre un moment en què predominen els discursos d'odi. 

"Hi ha molta gent que intenta assenyalar aquests joves, que els culpabilitza amb discursos xenòfobs i racistes, i la millor manera de combatre-ho és amb el dia a dia", argumenta. També afegeix que la solució és demostrar que la gent s'oposa a aquestes idees banals que trobem en les xarxes socials: "Lluitarem cada dia per poder desmuntar aquests discursos a través d'accions que de veritat valguin la pena".