[Amb aquest reportatge estrenem "Úniqs", la nova secció audiovisual de Nació per atansar-nos a les realitats menys conegudes pel gran públic]

La foscor del capvespre atenua l'ambient que trenca amb el verd marcià que indica on hem arribat: l'Hotel Bruc. Cada onze de mes, des de finals dels setanta, aficionats i curiosos es reuneixen a Montserrat i alcen la vista al cel. Busquen ovnis -objectes voladors no identificats-  o aquesta era la intenció principal de fa unes dècades.

Abans de pujar a una de les explanades de la serralada, el grup Ovnis Montserrat ens ha citat a l'Hotel Bruc, un hotel de carretera que sobresurt per un dels costats de l'autopista A-2. Des del seu pàrquing, quedem atrapats enmig de la foscor de l'entorn de la muntanya. De fons, l'estela sonora dels cotxes que passen a unes desenes de metres. Davant nostre, un edifici força marcià: a una cúpula central, se li adhereixen dos heptàgons simètrics. Amb un toc dels seixanta, fa la sensació de ser una nau aeroespacial.

Els d'Ovnis Montserrat es reuneixen sempre de 20 h a 22 h a l'hotel, però nosaltres interrompem el sopar a les 21 h de la nit. Al menjador del restaurant, tret de dos petits grups totalment aliens a la situació, trobem una sobretaula d'unes 15 persones: van per les postres. Abans que l'Oriol Collado -un dels organitzadors que ens ha citat- s'aixequi a rebre'ns, ja sabíem que aquella era la nostra taula.

Tradicions d'un altre món

La ufologia és l'estudi de tot allò relacionat amb els ovnis: experiències, testimonis, fotografies... A Montserrat, des de fa dècades, els dies 11 s'organitzen trobades per compartir aquestes qüestions entre els més curiosos. Però cada tradició, té el seu origen, i aquest en concret se'n diu Luís José Grifols. 

Grifols, tal com el descriuen a l'Hotel Bruc, era un home molt escèptic que tenia un gran magnetisme, tant amb la gent com amb el que és paranormal. S'explica que el 1977, des de la seva casa de Montgat, va veure una llum al cel que la va relacionar amb un fenomen ufològic.

Dos anys més tard, l'11 de novembre de 1979, ocorre a València el Cas Manises: un suposat incident ovni que va fer aterrar d'emergència un avió que viatjava cap a Lanzarote. Això, sumat a l'experiència prèvia de Grifols, va marcar els dies 11 dels calendaris dels Contactats -referint-se a aquells que havien tingut experiències ufològiques-. 

Grifols es converteix en un referent sobre la vida extraterrestre a Catalunya. "Era un home molt magnètic, si deia que en cinc minuts passaria un fenomen paranormal, aquest acabava passant", explica Collado, i apunta que després de la pandèmia, va deixar de venir i el seu magnetisme "va acabar desapareixent". El passat desembre va morir a l'edat de 81 anys, però a l'Esplanada Ovni encara se'l recorda com el messies. 

La serpent lluminosa

L'objectiu d'Ovnis Montserrat és continuar amb el llegat de Grifols i evitar que es perdi la tradició dels dies onzes de cada mes. "Aquí ve gent de tota mena: gent més escèptica, gent que no ho és tant, curiosos..." explica Collado. Quan acaben el sopar, surten pels cotxes. Abans que pugem al nostre, ens avisen: "Recordeu-vos de fer la serpent lluminosa". Es refereixen a encendre els llums d'emergència mentre conduïm per les corbes que arriben fins a l'esplanada, simulant l'estela d'una serp. 

Quan arribem, ens trobem amb altres grups: amics menjant-se un entrepà asseguts al maleter d'una furgoneta, una família amb cadires de càmping, un grup de nois que han vingut perquè han vist un vídeo al YouTube... També ens trobem amb un aficionat sènior: un jubilat, estudiós en l'àmbit escèptic, que desplega una conversa sobre la vida extraterrestre, l'Atlàntida i els reptilians. Ens explica que ve cada mes des que Grifols va iniciar aquesta tradició. 

És gairebé mitjanit i tothom deixa de fer el que estava fent. Un dels integrants d'Ovnis Montserrat convida a la gent per formar un cercle: anuncien que és l'hora del cant. Entre tots, generen una nota pedal a la que se li van afegint diferents harmonies. Aquesta estampa dura uns trenta minuts. "És una manera de sentir-nos connectats. Tant de bo un dia, mentre fem això, passes alguna cosa", ens explica Marc Mateu, conegut dins del grup com White Pèrill. 

Picada d'ullet a la cultura catalana?

"Si algú ens ha titllat de bojos alguna vegada, és perquè no sap el que venim a fer aquí realment". Aquesta és la premissa amb què Collado ens explica que aquestes trobades formen part de la cultura catalana. "Del que menys es parla és d'ufologia", afegeix. Defensen que la seva tasca fa més de 40 anys que està viva, i que hi ha moltes altres tradicions que no tenen aquest recorregut: "Ho veiem com una tradició catalana". 

Collado assenyala dos fets pels quals fa aquesta afirmació: promoure el català en les trobades i fer-les a Montserrat. Per alguns, és la "muntanya màgica", per altres, un lloc de culte, però per la majoria és una senyera de la identitat catalana. "És innegable que al voltant de Montserrat hi ha molts relats", explica. Des de la trobada de la Moreneta, hi ha un misticisme que envolta la muntanya. "Això, sumat a la cosa inexplicable de la ufologia, ha fet que Montserrat sigui l'epicentre d'aquestes trobades", afegeix Collado. 

Tot i que el moment àlgid fos als anys 90, i les expedicions davallessin a causa de la pandèmia, Ovnis Montserrat vetlla per no perdre aquest costum. "Busquem reservar-nos els dies 11 per trobar-nos amb gent amb la que no tenim l'oportunitat de veure'ns". Segons Collado, ja no és només pel tema ufològic -perquè no tothom que hi va és escèptic- sinó que la voluntat de les reunions es decanta per mantenir viva aquesta tradició catalana.