Com diuen els clàssics, al mercat de Sant Antoni, les primeres persianes també s’obren feixugues badallant. Són les set del matí i la Marina Larregola s’obre pas entre caixes de fruites i parades a mig muntar: “Bon dia!”. És la cinquena generació que passa per la Fruiteria Giró, un negoci familiar que va iniciar la seva rebesàvia el 1886. Amb només 25 anys ha agafat el relleu i, amb la seva mare, continuen atenent un públic fidel gràcies al llegat que porta a l'esquena el nom de la parada. 

A banda, la Marina també és creadora de contingut. En el seu perfil d'Instagram i TikTok (@girofruiteria) ensenya el seu dia a dia a la parada del mercat, una manera d'apropar aquesta quotidianitat a qui la veu darrere la pantalla. Així, no només s'exhibeix el negoci, el producte i es personalitza al venedor, sinó que també anima la gent jove a anar als mercats de barri. 

"Ser de mercat és ser de barri"

Larregola s'ha criat entre les parades del Mercat de Sant Antoni. Des de petita, ha vist com la seva àvia i la seva mare venien la fruita, com atenien els clients i com es despertava aquesta passió pel producte i per la gent. A ella, tot i estar corrent i jugant pels estrets passadissos de l'antic mercat, se li va encomanar la vocació. "En el meu cas, ningú em va obligar. Ho vius des de petita i al final t'agrada, ho acabes veient com una oportunitat", comenta mentre recol·loca les taronges. 

Un factor que va fer que s'acabés enamorant de la vida de mercat -a part de les iaies, que li generen molta tendresa- va ser l'essència. Un lloc de reunió i de teixit social que acaba construint una identitat de barri. "Com que Barcelona s'està construint pensant en els turistes, la gent vol recuperar l'essència a la qual pertany", explica. "Potser estàs atenent una veïna i fent petar la xerrada, i és una cosa que no trobes al supermercat", afegeix. 

Un altre element clau en l'engranatge d'aquesta cohesió social, entre barri i mercat, és el suport al comerç local. "És molt millor fer-li el negoci a la gent que ha volgut emprendre en aquell barri, que al del supermercat, que probablement el cap viurà a Alemanya", opina. Segons Larregola, és una reivindicació anar al mercat i als negocis que donen vida als barris, és com un acte de suport i de consciència. 

"La gent és molt més conscient que els seus barris com ells els entenien de petits estan desapareixent", diu Larregola. Creu que els veïns i veïnes s'adonen que el nucli social d'alguns barris de Barcelona es troben en plena transició: cafès d'especialitat, coworkings, menys comerç local... En definitiva, la gent veu com la vida de barri va morint a poc a poc. 

Ser jove i paradista és una anomalia?

Davant aquesta pregunta, el to és contundent: "És perfectament gestionable". Més enllà de si és un ofici recurrent o no entre el jovent, Larregola també fa una crida a intentar conservar els oficis de tota la vida. “Falta gent jove al mercat. Jo faig promoció d'aquest ofici perquè cada cop serem menys els paradistes que estem aquí. Cada cop més persones es jubilen”, lamenta.

La falta de relleu generacional és un punt inquietant per a la jove paradista. Tot i que ella formi part de la cinquena generació que porta la parada, opina que "pots portar una fruiteria sense tenir tant de llegat". De fet, anima la gent jove a emprendre una parada al mercat, tot i la seva complexitat: "És complicat obrir un negoci, però al mercat t'assegures que hi haurà un flux de gent". 

"Vull que la gent jove s'apoderi del missatge del marcat"

És un dels punts principals que va motivar Larregola a engegar el seu projecte a les xarxes socials: encomanar la passió i l'interès pel mercat a la gent que consumeix el seu contingut. "Cada cop la gent vol cuidar-se més i és més conscient que s'ha de menjar bo, sa i de proximitat", defensa. És per això que la paradista està notant una onada de gent jove que va al mercat a comprar, tot i que la primera franja del matí sempre està reservada pels més grans i matiners, comenta entre rialles. 

"Entenc que els estudiants vulguin tirar d'allò més barat", admet, però també veu un canvi de tendència quan els joves comencen a tenir un nivell econòmic més alt i es poden permetre cuidar la cistella de la compra. Larregola associa aquest fenomen, també, a què la gent no sap demanar: "Tu només digues-me quants sereu, què vols cuinar, si teniu molta gana... I ja està. Al final estem aquí per aconsellar-te en tot". 
 

La creadora de contingut veu els seus vídeos com una manera de projectar la vida de mercat, muntar la parada, preparar els aliments... Però també com un recurs per la gent que no sàpiga que pot trobar en una fruiteria, com demanar les peces o com estructurar-se el menú setmanal. "Vull que la gent vegi els meus vídeos i pensi que venir aquí és una oportunitat, i no una obligació com quan venies de petit", conclou.