Els migrants residents a l'Estat presenten, de mitjana un millor estat de salut que les persones natives, segons conclou un estudi del ministeri de Salut. L'informe La realitat migratòria a Espanya: prioritats per a les administracions públiques assegura, també, que la població migrant, tot i fer menys ús del sistema sanitari, acaba recorrent amb més freqüència als serveis d'urgències i registra més ingressos hospitalaris.
Una altra de les conclusions a les quals arriba l'estudi és que les persones migrants tenen menys malalties cròniques i consumeixen menys medicaments que les nascudes a l'estat espanyol. Les dades constaten que són els nascuts a l'Estat qui fan més ús dels serveis sanitaris, ara bé, tal com defensa Sanitat, també mostren que els migrants "encara troben dificultats per accedir amb normalitat a la resta del sistema sanitari".
En aquest sentit, el ministeri defensa que aquesta situació és conseqüència de "les barreres administratives, lingüístiques i socials" que dificulten l'accés a una atenció continuada. Aquesta situació, segons s'exposa a les conclusions de l'estudi, deriva en què les persones migrants facin menys ús dels serveis associats al seguiment mèdic i la prevenció i, per tant, acabin acudint al sistema sanitari quan els problemes de salut ja requereixen una atenció més urgent.
Els migrants: menys malalties i medicaments
Una de les principals conclusions de l'informe és que la població autòctona de l'Estat presenta una prevalença superior en 16 de les 21 patologies estudiades. Les diferències més importants apareixen en trastorns d'ansietat, alteracions del metabolisme lipídic, infeccions respiratòries agudes i asma.
La diferència també s'accentua pel que fa a les malalties cròniques, amb entre un 24% i un 38% més de problemes entre els nascuts a l'estat espanyol. La diferència s'exagera encara més quan s'analitza la multimorbiditat, la taxa de persones amb tres o més malalties cròniques, que és fins a un 65% superior entre la població nativa.
Aquests resultats expliquen, en part, que el consum de productes farmacèutics sigui menor entre les persones migrants que entre els nascuts a l'Estat. L'estudi assegrua que el consum és gairebé un 50% superior al de les persones procedents de l'Amèrica Llatina i més d'un 60% superior al dels migrants africans.
"La població migrant contribueix al sosteniment econòmic condicions equiparables a la resta de la població, i la seva aportació supera els costos derivats de la seva atenció sanitària", conclou Sanitat. De fet, l'estudi assegura que "no hi ha cap evidència d'un ús excessiu del sistema d'atenció mèdica" entre els migrants, ans al contrari, ja que es detecta un accés "més limitat, intermitent i tardà".
L'efecte del «migrant sa»
L'informe considera que bona part dels resultats s'emmarquen en el fenomen del "migrant sa", que sustenta que la població migrant "independentment del seu origen", té un nivell de salut major que el de la població autòctona, tant del seu país d'origen com del de destí. La migració d'un indret a l'altre, sovint obliga els migrants a superar condicions extremes que poden posar en risc la seva vida i, per tant, aquelles persones que aconsegueixen completar la travessia són les que gaudeixen d'un millor estat de salut.
Ara bé, l'informe adverteix que aquest avantatge tendeix a desaparèixer amb els anys, ja que les dificultats per accedir a un habitatge digne, una alimentació saludable o unes bones condicions laborals, sumades a les barreres d'accés al sistema sanitari, acaben deteriorant progressivament l'estat de salut de la població migrant, segons conclou l'informe. Aquesta teoria concorda amb l'anàlisi de l'estudi i les dificultats d'accés a la sanitat, ja que les dades del Baròmetre Sanitari indiquen que el 56,5% de les persones nascudes a l'estranger van acudir a urgències el darrer any, davant del 51,2% de les nascudes a l'estat espanyol, i també presenten una taxa lleugerament superior d'ingressos hospitalaris.
Els migrants no són una càrrega
L'estudi de Sanitat coincideix amb la presentació d'un informe encarregat pel govern espanyol al Consell Econòmic i Social (CES) que estableix que la regularització extraordinària d'immigrants irregulars és necessària per mantenir el creixement del mercat laboral i que, a més, no perjudica ni la productivitat de l'economia espanyola ni les condicions de treball dels empleats autòctons. La ministra de Sanitat, Mónica García, ha aprofitat la presentació de l'informe per rebatre la vinculació entre migració i saturació dels serveis públics: "És un relat que no se sosté", ha afirmat.
Elma Saiz, ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha reivindicat el paper dels treballadors migrants en l'economia espanyola, que representen el 14,7% dels cotitzants a la Seguretat Social i han generat el 42% dels nous llocs de treball dels darrers anys. En la mateixa línia, la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha assegurat que l'arribada de població estrangera pot contribuir a "impulsar el creixement econòmic, reforçar els serveis públics i generar prosperitat compartida".
