Si haguessis de menjar-te un insecte, quanta estona t'ho hauries de rumiar? L'entomofàgia -la ingesta d'insectes o aràcnids per part dels humans- és un debat que porta anys sobre la taula d'Occident. Si bé a altres parts del món -com a l'Àfrica o l'Àsia- és força comú trobar aquests artròpodes al menú, Europa encara es mostra reticent a integrar-los en la seva dieta.
Però la situació límit en què es troba el planeta ha forçat a contemplar noves vies de producció de nutrients. Segons els experts, el 2050 no es podrà mantenir el ritme de creixement poblacional, com tampoc es podrà cobrir la demanda d'aliments ni de proteïnes. En aquest context, els insectes juguen un paper clau per esclarir aquests reptes.
A Catalunya, aquest és un sector emergent, on cada vegada hi ha més empreses que troben un forat en la producció d'aliments fets a base d'insectes. És el cas de Grillco, la primera granja de grills del país -i gairebé d'Europa-. "El grill és un aliment amb un valor nutricional molt ric en proteïna. L'únic que impedeix que el consumim és la barrera psicològica" explica Bernat Monter, un dels fundadors.
Dins d'una granja de grills
En el nostre imaginari, ens imaginem una granja com una esplanada verda amb estables de fusta i animals en petits recintes. Però aquesta imatge bucòlica s'allunya de la nau en què es troben aquests insectes. Abans d'entrar, i per motius de seguretat i higiene, s'ha d'utilitzar mascareta i còfia per evitar contaminar res. A dins la nau, estan a trenta graus, la temperatura que necessita el grill per a poder reproduir-se. Llargs passadissos amb estructures de metall cobreixen l'espai, i en cada un, s'hi emmagatzemen capces amb oueres on viuen uns dotze mil grills durant 36 dies -aproximadament- abans que passin a l'obrador per fer-ne la pols.
- Instal·lacions de Grillco, la primera granja de grills
- Hugo Fernández
"En aquesta granja hi ha vint milions de grills. És un animal molt delicat, però som els primers interessats en què no visquin estressats, ja que si això fos així, es deixarien de reproduir", explica Monter. També apunta que cada femella pot posar de vuit-cents a mil ous en un cicle de deu dies, i que és per això que no fan que tots els grills es reprodueixin, perquè sinó "estaríem parlant d'una plaga".
Insectes: complementar o substituir?
Segons Marta Ros, nutricionista, professora i investigadora de la UOC, tot i que els insectes tinguin un perfil proteic semblant a la carn, aquests mai podran arribar a substituir cap aliment, però sí que compleixen amb una tasca complementària important en nutrients.
- Grills de Grillco, la primera granja de grills de Catalunya
- Hugo Fernández
Ros forma part d'un Grup de recerca en Nutrició, Alimentació, Salut i Sostenibilitat (Naturaliss). Dins el seu camp de treball, investiguen sobre la incorporació de la proteïna d'insecte en productes alimentaris. Actualment, a Europa hi ha quatre insectes acceptats per a comercialitzar com a aliment, entre ells el grill domèstic o el cuc de la farina. La majoria d'empreses dedicades a aquest sector es focalitzen en l'elaboració de pinso i no pel consum humà. "La comunitat occidental rebutja l'insecte sencer com a aliment, però sí que podria acceptar els productes derivats, com la farina", conclou Ros, a partir d'un estudi realitzat per Naturaliss.
- Mel que conté pols de grill (Grillco)
- Hugo Fernández
Bernat Monter també destaca el valor nutricional dels insectes, concretament el del grill: "Nosaltres transformem els grills en una pols que té un 70% de proteïna, vitamina B12 -quatre vegades més que la carn-, ferro, magnesi, omega-3 i tot un seguit de característiques nutricionals elevades amb un impacte mediambiental gairebé nul".
Una via sostenible per la producció de proteïna
La situació planetària i la necessitat de trobar una nova via més sostenible per aconseguir els nutrients necessaris per a una dieta equilibrada, van ser dos dels factors que va motivar la creació de Grillco. A banda de gastar molta menys aigua -en comparació amb la carn, la producció de grills només en fa servir un 5%- i amb una petjada de carboni molt més reduïda, és un negoci més rendible.
"La ràtio de conversió és de les més baixes del mercat", apunta Monter, fent referència al fet que la quantitat de pinso utilitzada per alimentar els grills és mínima en comparació a la quantitat de producte que obtenen a partir dels insectes. Monter també defensa que el públic que està més obert a provar aquests productes, a banda dels esportistes, és la gent jove, ja que són els que tenen més consciència sobre la crisi climàtica.
