En els darrers quaranta anys el 70% de les malalties infeccions a escala mundial en humans són d'origen animal, zoonosis. Les polítiques sanitàries han d'orientar-se al treball conjunt de la salut humana, animal i mediambiental, una Sola Salut (One Health).

Les zoonosis són malalties infeccioses que han passat d'animals a humans o a la inversa, menys freqüentment. Els agents patògens infecciosos poden ser bacteris, virus, paràsits, fongs o agents no convencionals, prions. La paraula "Zoonosi" deriva etimològicament del grec zoon (animal) i nosos / (malaltia) i va ser emprada per primera vegada per Rudolf Virchow l'any 1885. Dels més de 1.400 patògens que se sap que poden infectar els humans, el 61% són zoonòtics i més del 70% tenen el seu origen en animals salvatges. 

La transmissió és diversa, per contacte directe, aire, aigua, aliments o medi natural. A través de l'aire (Febre Q per inhalació aerosols contaminats), sobretot en condicions climàtiques oportunes com en la grip. A través de mossegades i la saliva (ràbia). En altres casos la transmissió es fa a través d'una espècie intermèdia, vector, que transporta el patogen sense veure's infectat. En alguns casos els humans infecten, per contacte directe o a través dels seus residus, a altres animals salvatges o domèstics, anomenar-se zoonosi inversa o antropozoonosi (Virus de la grip o SARS-CoV-2). El reservori de les zoonosis solen ser animals vertebrats, però poden ser insectes (malària) o paràsits.

La salut ambiental, que en gran part s'ocupa de les zoonosis, ha emergit en les darreres dues dècades, en un camp interdisciplinari dins la salut pública i integra la medicina humana, la medicina veterinària i les ciències ambientals a partir del concepte "Una Sola Salut". L'Organització de Nacions Unides, l'Organització Mundial de la Salut, l'Organització Mundial  Salut Animal treballen cooperativament per assolir un control global rigorós de les principals malalties zoonòtiques. L'escalfament global és una de les causes de l'increment del nombre de zoonosis transmeses per artròpodes, ja que fa possible l'expansió i supervivència d'aquests vectors a latituds més altes i a més altitud, fora de les zones tropicals i subtropicals clàssiques. La urbanització dels ecosistemes, abans verges, promou que el contacte entre humans i la fauna salvatge sigui habitual. La mobilitat de persones, espècies invasores i mercaderies, a escala mundial és un factor de risc clau. En zones amb zoonosis endèmiques els conflictes bèl·lics ajuden a la dispersió i dificulten el control.

Les zoonosis a Catalunya en seguiment epidemiològic són: les de contagi a través dels aliments o aigua  Anisakiosi, Encefalopatia Espongiforme Bovina, E.Coli, Listeriosi, Salmonel.la, Triquinosi, Hidatidosi, Tuberculosi, Brucel.losi, Campylobacter; transmeses a través dels animals no via  alimentària, de contacte Grip Aviària, Ràbia, Toxoplasmosi, Verola del Mico, Febre hemorràgica de Crimea-Congo; malalties transmeses per mosquits, per paparres, Leishmaniosi, Febre Nil Occidental, Dengue, Zika. En les darreres dècades hi ha vigilància des de vectors habituals, mosquits i de les espècies invasores, mosquit tigre i mosca negra, per la possibilitat de ser vehicle de malalties infeccioses pròpies de zones tropicals i subtropicals.

Les zoonosis són endèmiques en molts estats, especialment en les zones tropicals i subtropicals africanes, Sud-est Asiàtic i Amèrica del Sud. Molts determinants globals socials, econòmics i mediambientals afavoreixen que les zoonosis hagin aparegut a moltes zones del món fora de les zones endèmiques i poden generar pandèmies. La pandèmia del VIH/SIDA o de la COVID-19 són dos exemples de zoonosi global. Els brots d'Ebola i Hantavirus són zoonosis endèmiques en algunes zones del món, amb forma de brots, generant alertes mundials, de moment, preventives. Hi ha tractaments antibiòtics i per alguns agents patògens vacunes, però en altres no hi ha tractament desenvolupat específic.

La revista Science va publicar l'any 2010 la recerca de la Dra. Beatrice Hahn que indica que el Virus Immunodeficiència en Simios (VIH) ha existit durant milions d'anys. Aquest virus va passar als humans i el primer cas documentat d'infecció del VIH (Virus Immunodeficiència Humana) va ser l'any 1920 en la zona Kinsasa actual, República Democràtica del Congo. Durant l'època colonial, les xarxes ferroviàries i el creixement urbà  varen expandir-se entre 1920-1950. El virus passa a Haití i el primer cas es detecta l'any 1981 a EUA. L'any 1983 s'identifica el virus VIH/SIDA. Més de 92 milions de persones infectades des de llavors, 40 milions de morts. Actualment, 41 milions viuen amb el virus VIH, 1,3 milions de nous contagis any (53% dones i nenes) i 630.000 morts anuals. La transmissió és a través de contacte entre humans de fluids corporals, sent alhora també una infecció de transmissió sexual. Unes 36.500 persones viuen avui a Catalunya com a portadores del VIH, unes 30 persones any moren per SIDA. Des dels vuitanta han mort per SIDA a Catalunya més de 10.000 persones.

El virus SARS-CoV-2 és el responsable de la pandèmia COVID-19. Els primers casos varen detectar-se a Wuhan (Xina). Els ratpenats, els pangolins, altres mamífers i aus  són reservoris de coronavirus i van ser probablement el reservori des d'on van passar als humans. La transmissió és via aèria fonamentalment. L'afectació més gran és respiratòria. Més de 700 milions de persones confirmades de SARS-CoV-2, però estimats 2000 milions, 7 milions de morts confirmades i més de 30 milions estimats. A Catalunya 2,7 milions de persones infectades COVID-19 i 28.467 mortes.

La incidència mundial estimada d'infecció pel virus Hantavirus és de 10.000-100.000 casos anuals. Xina, Corea del Sud, Alemanya i Suècia tenen soques que poden causar febre hemorràgica amb síndrome renal, amb una letalitat entre 1-15%. És endèmic a zones de l'Argentina, Xile (virus dels Andes) Brasil, Uruguai, Oest USA amb soques que causen síndrome cardiopulmonar amb letalitat del 50%. L'hantavirus és una zoonosi amb transmissió per inhalació de secrecions de rosegadors silvestres. La soca de l'Hantavirus dels Andes és el mort recent del creuer. Aquesta soca té capacitat de contagi entre humans, encara que la seva capacitat de contagi és baixa. El ris de pandèmia és baix. A Catalunya un únic cas declarat d'hantavirus autòcton al Berguedà i ara en aïllament preventiu  d'una persona  per contacte del brot importat del creuer.

El virus de l'Ebola es transmet a través de fluids corporals entre animals infectats, generalment simis o ratpenats de la fruita i entre persones infectades. El primer cas humà va ser documentat  l'any 1976 en el Zaire i Sudan, amb simptomatologia de febre hemorràgica i alta mortalitat entre el 40 i 90%. Sembla que existeix en ratpenats des de fa més de 25 milions d'any. Hi ha brots epidèmics a l'Àfrica i casos aïllats fora de les zones endèmiques en professionals sanitaris o persones amb molt contacte íntim en pacients infectats. El brot actual ha infectat unes 744 persones estimades i causat 174 morts en la zona de l'Àfrica Central. Hi ha vacuna en fase recerca molt avançada. El risc de pandèmia és baix. A Catalunya el risc d'Ebola és molt baix i s'han generat alertes per sospita de casos importats.

Les zoonosis són un dels grans reptes de salut pública a escala global i local. El seguiment epidemiològic i el treball integrat de sanitat animal i humana, amb coneixement dels factors mediambientals són les claus per prevenir, per detectar alertes i controlar les alarmes. La UVic-UUC es planteja  a la Facultat de Medicina impulsar un Grau de Veterinària que pugui afavorir la formació més compartida de la Medicina Humana i Veterinària, des de les disciplines bàsiques (microbiologia, anatomia patològica) i clíniques (patologia, farmacologia, imatge mèdica…). Les zoonosis ens obliguen des de la visió d'Una Sola Salut.