Aquest dimarts 26 de maig es jutjarà a Madrid tres persones acusades de resistència greu a l'autoritat. Són Jorge Riechmann, Marina Martínez i Paco del Pozo que van participar el 7 d’octubre del 2019 en una acció que buscava denunciar la crisi climàtica i ecològica, i la falta de reacció per part de la política institucional. La mobilització va ser impulsada per la plataforma 2020 Rebel·lió pel Clima juntament amb Extinction Rebellion Spain (XR) i va consistir a bloquejar el trànsit a Madrid, un acte de desobediència civil no violenta. Es denuncia una greu resistència a l’autoritat quan Jorge Riechmann explica que només va intentar que no li trenquessin el braç en el desallotjament. Aquestes tres persones poden ser condemnades a multes o penes de presó de tres mesos a un any.
El judici del dimarts 26 de maig arribarà després que aquest dijous 21 s’hagi declarat vist per a sentència un altre judici a ecologistes. En aquest cas, es demana presó de 21 mesos per a 9 persones dels grups Futur Vegetal, XR i Rebel·lió Científica per un suposat delicte contra el patrimoni en abocar aigua colorejada sobre la façana del Congrés dels Diputats el 30 de març de 2023. D’aquest judici s’ha destacat que el fiscal del cas ha admès a la sala que l'objectiu de sol·licitar presó és aconseguir que no es repeteixin aquest tipus d’accions assumint el cost de la multa. Els danys exposats per la Fiscalia han generat una factura de 5.800 euros (amb la mà d'obra inclosa) que ja ha estat pagada per les persones acusades. Aquest acte va tenir un precedent, que segurament l’inspirà, el 6 d’abril del 2022 que també serà jutjat i tindrà a Jorge Riechmann i 14 persones més com a acusades. El judici està previst per a la pròxima tardor. En aquesta tercera causa es jutjarà l'acció on es va llançar aigua amb suc de remolatxa a la façana del Congrés per denunciar la inacció política.
Les tres causes judicials sembla evident que tenen una voluntat desmobilitzadora de les reivindicacions ecologistes. A aquests processos judicials s’hi ha de sumar altres tipus d’actuacions com, per exemple, que la Fiscalia espanyola associés les accions de Futur Vegetal i Extintion Rebellion amb el terrorisme. A la seva memòria anual, la Fiscalia General de l'Estat, va incloure les accions d'aquests grups dins del capítol dedicat al terrorisme. Aquest tipus de criminalitzacions ha tingut com a resposta que, fins i tot, des de Nacions Unides s’hagi aixecat la veu en defensa de l’activisme ecologista. Michel Forst, Relator Especial de les Nacions Unides sobre els Defensors del Medi Ambient en virtut de la Convenció d'Aarhus, va fer públic un document amb el significatiu títol de “Repressió estatal de les protestes i de la desobediència civil ambientals: una greu amenaça per als drets humans i la democràcia”. Es va fer públic amb data de febrer de 2024.
Michel Forst en el seu document planteja: “Cada cop més, les autoritats públiques semblen considerar qualsevol pertorbació com una forma de violència o amenaça a la seguretat pública i, sobre aquesta base, restringeixen indegudament l'exercici del dret de reunió pacífica o prohibeixen completament determinades formes de protesta. Abans d'imposar una sanció o un càstig innecessari o desproporcionat, primer cal avaluar si l'acte de desobediència civil era en realitat un exercici legítim dels drets fonamentals de la persona que es manifesta. Si bé els actes de desobediència civil relacionats amb el medi ambient no són nous, les respostes estatals en els darrers anys mostren un marcat augment de la repressió. La manera com les autoritats públiques aborden la desobediència civil ambiental és el resultat de les decisions deliberades.”. La posició del Relator Especial de les Nacions Unides sobre els Defensors del Medi Ambient sembla que està en una posició clarament oposada a la de la Fiscalia espanyola.
La disjuntiva és clara: condemnen ecologistes o assumim allò que reivindiquen? La situació d’emergència climàtica ens obliga a reaccionar. Hem desbordat 7 dels 9 límits planetaris. L’escalfament global genera greus afectacions sobre la vida al nostre planeta i als nostres municipis. Les emissions dels gasos d’efecte hivernacle que causen aquest escalfament continuen creixent. Jorge Riechmann, que tant ha fet per conèixer i explicar els grans reptes que hem d’enfrontar, quin sentit té que pugui ser condemnat? Quin sentit té que cap de les persones jutjades pugui ser condemnada?
Riechmann, fa uns anys va plantejar allò que hauríem d’estar fent i que la nostra política institucional i la nostra societat en conjunt no fa: “desenvolupar un concepte de llibertat política adequat a l’època històrica absolutament excepcional que vivim, determinada per fenòmens com l’extralimitació ecològica, la tragèdia climàtica, la crisi energètica, l’amenaça de guerra nuclear o la Sexta Gran Extinció” (Bailar encadenados, 2023). No estem fent allò que tocaria. L’activisme ecologista que és jutjat, i que vol ser reprimit per evitar que es continuï mobilitzant pacíficament, intenta fer visible aquestes realitats i ens crida a la reacció. Necessitem viure d’una altra manera, podem fer-ho i viurem millor.