Un amic m'explica, entre la sorpresa i la fascinació, que ha tingut la primera experiència amb un robotaxi en una capital de la Xina. Al principi tot sembla més o menys convencional: només cal trastejar en una app per triar un punt de recollida i una destinació. Després comença la novetat, la sorpresa, la vertiginosa sensació d'estar en mans d'una màquina rigorosament dissenyada per automatitzar el servei i minimitzar el risc. "Ningú al volant", li dic al meu amic amb un deix d'escepticisme i d'ironia.
Lee aquí el artículo en castellano.
Fa un parell d'anys, durant un debat al congrés espanyol, Pedro Sánchez va posar en dubte l'autoritat d'Alberto Núñez Feijóo respecte a Isabel Díaz Ayuso. "No hi ha ningú al volant" del PP, va dir el president. La burla es va repetir a les portes de les darreres eleccions autonòmiques de Castella i Lleó. "No és cap de l'oposició ni cap del seu partit perquè no vol". La veritat és que Feijóo és un líder desdibuixat i cendrós que empal·lideix davant els codis comunicatius de la nostra època.
Al PP, de totes maneres, tampoc semblen seure bé els lideratges massa desenvolupats. El pobre Pablo Casado, que en pau descansi, es va voler passar de llest i va acabar amb la colla en una safata de plata. Però el PSOE també va tenir les baralles. Perquè Sánchez arribés a dirigir el partit, van fer falta litigis, dimissions col·lectives i unes primàries amb una Susaníssima Díaz que en el termini d'un any i mig perdria la direcció del PSOE i la Junta d'Andalusia. "L'única autoritat al PSOE sóc jo", va dir una tal Verónica Pérez a les portes de Ferraz. Ningú al volant.
Ara, però, els problemes de lideratge no afecten tant el PSOE o el PP com el govern d'Espanya. La causa contra Zapatero, sumada a tot allò tèrbol del cas Koldo, ha aixecat desconfiances entre els socis de Sánchez. Així s'ha vist darrerament al ple del Congrés. Sumar reclama una informació més generosa. ERC qüestiona l'origen de les famoses joies. Podem diu que Sánchez ha traït els seus votants i el PNB torna a agitar el fantasma de l'avançament electoral.
El defecte i la virtut d'aquesta legislatura és que hi ha massa mans sobre un volant massa petit. Els equilibris són efímers i trencadissos. Cadascú exigeix la seva dosi de poder i intenta donar-se importància amenaçant amb la ruptura. El cas més flagrant és el de Junts, que fa gairebé tres anys que juga a totes les bandes perquè sap que els seus vots poden decantar la balança. Feijóo aprofita el desconcert i es diverteix a El Hormiguero amb la placidesa de qui creu que juga a casa.
Fins que Pablo Motos pregunta per Vox i la situació es torna incòmoda com un fill bastard en una vetlla. Mentrestant, a les profunditats de l'Estat, es mouen els fils secrets que governen des de temps immemorials a cop de portada, reservat i talonari. Espanya, com els robotaxis xinesos, no necessita ningú al volant. Hi ha discrets enginyers a l'ombra disposats a administrar l'invent.