Només una alcaldia i dos diputats al Parlament han estat suficients per situar Aliança Catalana al centre de l'agenda pública. Per acció o per omissió, la formació de Sílvia Orriols és constantment notícia. Les enquestes dibuixen un escenari de creixement constant -per ara amb Junts com la gran perjudicada- per a la formació xenòfoba i el seu desplegament territorial, amb alguns candidats amb antecedents curiosos en altres partits, sempre aixeca l'atenció. En paral·lel, Orriols se situa en primera plana per polèmiques constants al seu entorn i les últimes 48 hores ho demostren: quan no és perquè el Parlament la sanciona, és perquè la seva filla s'incorpora de policia local a Ripoll en un procés que ha aixecat polèmica i que ha justificat en una compareixença sense admetre preguntes.
La controvèrsia per aquesta contractació en la mateixa setmana que una enquesta situa Aliança Catalana per primer cop com a segona força al Parlament exemplifica la paradoxa constant que viu el partit i la seva líder: una lluna de mel en les expectatives electorals -cada cop més a l'alça- que topa amb els problemes reiterats en la gestió. No és el primer cop que passa: mentre l'Ajuntament de Ripoll s'arriscava a perdre la subvenció més alta de la història -per ara salvada gràcies a una pròrroga in extremis-, Aliança feia tot just unes setmanes que se situava per primer cop per sobre de Junts al baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
El sorpasso a Junts a les enquestes
A favor d'Orriols juguen unes enquestes que encara no han posat sostre electoral a Aliança i el fet que els partits tradicionals estan dividits sobre com combatre-la: si ignorar-la, confrontar-la o combatre en el seu marc. El sorpasso a Junts, que ha optat per la tercera via en temes com immigració o seguretat, sembla que es va consolidant estimació rere estimació. L'últim CEO del 2025 donava un empat tècnic entre els d'Orriols i els de Carles Puigdemont en els 19-20 diputats. I el primer baròmetre del 2026 ja deixava clar que Aliança passava als 23-25 diputats i es menjava a Junts, que queia fins als 16-18. Una anàlisi molt similar a la que han fet enquestes recents: aquesta mateixa setmana El Periódico situava Aliança com a segona força entre els 25-28 diputats i frec a frec amb ERC, El Mundo fa un mes li atribuïa entre 19-22 i l'Ara fa dos mesos li atorgava entre 20-22.
El desplegament territorial d'Aliança
Si les enquestes marquen com Aliança capta part de l'electorat de Junts, el mateix es pot dir amb el desplegament territorial. La formació islamòfoba anuncia els candidats amb comptagotes perquè vol cuidar a qui li fa confiança per evitar perfils que difereixin de les línies mestres del partit -a vegades no se'n surt- i perquè ha rebut més no dels que preveia a grans ciutats, però es comença a dibuixar una tendència de pescar en l'entorn de Junts. Mentre els comitès locals es despleguen amb certa rapidesa, actuals regidors dels de Puigdemont i antigues figures del món convergent confien en el projecte d'Aliança. Els últims casos, a ciutats prou grans com Cambrils, Sant Andreu de Llavaneres, Castelló d'Empúries i un flirteig a Vic.
El bon moment a les enquestes i el desplegament territorial s'exemplifiquen també a Barcelona. El partit ha escollit finalment Jordi Aragonès, una aposta interna com a candidat després d'almenys quatre negatives de figures mediàtiques que buscava el partit. Mentrestant, Aliança ha aconseguit teixir comitès a tots els districtes i una bona base de militants a la capital catalana. La dificultat per trobar candidat en una Barcelona que Orriols admetia que era un "territori hostil" pels plantejaments del partit no afecten tampoc a les enquestes, que en el cas barceloní es mouen al voltant dels cinc regidors i amb números de poder superar també Junts. Això sí, igual que a Catalunya, amb poques possibilitats d'influir en la governabilitat.
Polèmiques constants a Ripoll
Per contra, els tres anys de mandat a Ripoll no han estat fàcils. Un govern en minoria de sis regidors de 17, que ha d'assumir moltes carpetes en poques persones i sense pressupostos fins ben entrat el mig mandat ha viscut problemes de gestió i polèmiques constants. Ara ha estat per la contractació de la filla gran d'Orriols com a policia local. Ella nega haver intervingut en el concurs, però hi ha documents que acrediten que va participar en aspectes clau, com la tria del tribunal que avaluava els candidats. Les bones relacions de l'alcaldessa amb càrrecs rellevants de la policia local -s'ha presentat amb la seva samarreta a l'últim ple- alimenten les sospites de nepotisme que el seu partit ha criticat constantment de la "vella política". Junts, per exemple, ha demanat que renuncïi a les competències de seguretat ciutadana per evitar un conflicte d'interès.
Hi ha altres casos que evidencien problemes de gestió a Ripoll. El més clar fins ara va ser el de subvenció més gran de la història del municipi, de moment salvada per una pròrroga i que va estar en risc important de perdre's. Altres inconvenients han estat les apagades constants de l'enllumenat públic, la reducció d'activitats culturals, la reducció a la mínima expressió del casal de joves El Galliner, el tancament sine die del centre cívic Eudald Graells per problemes estructurals, la conversió del projecte de la Torre que havia de ser una casa de cures i ara ha de ser una "supercomissaria" de la policia local amb obres pendents, o el fracàs del projecte per construir pisos socials amb la fundació Eduard Soler.
Ha retirat -fins i tot en persona- estelades en període electoral com li va demanar al Junta Electoral però no ha pogut complir promeses electorals com ara tancar els oratoris islàmics o no empadronar els sense papers. Malgrat tot, ella i els seus seguidors, que eviten qüestionar-la, confien que en un any obtindrà majoria absoluta a la capital del Ripollès, on Junts va frustrar fa un any, a última hora i per indicació de Carles Puigdemont, una moció de censura que havien treballat amb ERC, PSC i la CUP. Les tensions i els canvis constants dels grups de l'oposició (els darrers al PSC) no ajuden a bastir una alternativa que la faci trontollar.
Problemes operatius al Parlament
La primera legislatura d'Aliança al Parlament tampocés senzilla. Dues diputades, cap d'elles amb residència permanent a Barcelona, una d'elles alcaldessa i ambdues sense experiència institucional prèvia, són elements que dificulten el dia a dia. Als passadissos de la cambra, alguns dels seus rivals recorden la baixa assistència de les representants d'Aliança als plens o a les comissions. També insisteixen en la manca d'iniciatives parlamentàries que presenten: dades recents d'un grup de la cambra apuntava que la CUP, amb només dos diputats més, quintuplica el nombre de tràmits parlamentaris respecte a Aliança, que té un alt grau de coincidència amb Vox en les votacions. Caldrà veure si amb més diputats la cosa canvia.
