Noves dades sobre el panorama de Barcelona quan queda menys d'un any per a les eleccions municipals. Una estimació feta per Pròxima Estació a partir del baròmetre municipal situa una lluita frec a frec entre Jaume Collboni i Elisenda Alamany per guanyar els comicis locals. El PSC encara estaria lleugerament per sobre i se situaria en els deu regidors, amb uns resultats similars als de 2023, mentre que ERC seria la gran guanyadora i creixeria fins als nou escons, amb possibilitats de disputar la victòria. Per altra banda, hi hauria una pugna per la tercera posició que podrien obtenir pràcticament tota la resta de formacions del plenari.
L'estimació ha estat feta pel periodista Roger Tugas i pel politòleg i exdirector del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Jordi Muñoz. Treballa sobre les dades en brut que va distribuir l'Ajuntament de Barcelona, però que aportaven poca claredat sobre la intenció de vot real. Ara, arran de la feina d'anàlisi feta, l'estimació conclou que Collboni va en primera posició per guanyar les eleccions amb deu regidors i una intenció de vot del 21,2%, en una forquilla que va dels vuit als dotze regidors. Ben a prop quedaria Alamany, que obtindria nou regidors i el 17,7% dels vots en una forquilla que va d'entre els 7 i els 9 regidors. Això sí, força per sobre dels cinc obtinguts el 2023. Collboni podria guanyar uns dos punts de vot respecte els comicis anteriors, mentre que Alamany en creixeria sis.
La lluita per la tercera posició
Per darrere, la batalla és per la tercera posició amb certa distància respecte els dos primers. Segons aquesta estimació, Vox aspiraria a ser la tercera força del plenari amb sis regidors i l'11,7% dels vots, en una forquilla que pot anar dels 4 als 7 regidors malgrat encara no tenir candidat escollit. En tot cas, els ultres espanyolistes guanyarien quatre regidors i creixerien sis punts en el vot. Però molt a prop tindria Barcelona en Comú que, amb Gerardo Pisarello, marcaria cinc regidors, amb una forquilla d'entre quatre i sis cadires. Seria un dels derrotats dels comicis, deixant-se quatre regidors respecte al 2023 i uns vuit punts de vot, passant del 19,8% a l'11,4%.
El PP, amb Daniel Sirera, marcaria també cinc regidors tot i que amb una forquilla que va dels 4 als 7 regidors i una intenció de vot de l'11,1%. Guanyaria un regidor i dos punts de vot respecte el 2023. I ja a una mica més de distància entraria amb força al consistori Aliança Catalana. Jordi Aragonès, aposta interna del partit després de no trobar un candidat mediàtic, s'estrenaria amb quatre regidors i el 9,2% del vot, amb una forquilla d'entre 3 i 6 regidors. La formació islamòfoba superaria Junts, que quedaria en última posició i seria el gran derrotat de les eleccions.
La candidatura encapçalada per Jordi Martí, que recentment ha guanyat les primàries per agafar el relleu de Xavier Trias, passaria d'onze regidors a quatre -forquilla d'entre 2 i 5 regidors- i passaria del 22,5% dels vots a una intenció del 8,4%, perdent fins a 14 punts respecte el 2023. L'última incògnita és si la CUP entraria al ple, després de quedar-se'n fora en dos eleccions consecutives i que presentarà candidatura, ja que marcaria un 4,8% dels vots i amb només unes dècimes de més -i superant la barrera del 5%- podria obtenir fins a tres regidors.
Un mapa més clar del baròmetre
Les dades en brut de l'Ajuntament de Barcelona, amb la intenció directa de vot, presentaven certa confusió. Amb els percentatges en brut, la majoria de partits -a excepció del PSC, ERC i BComú- no aconseguien directament el percentatge necessari per poder obtenir representació al consistori. En paral·lel, el 45% dels enquestats, pràcticament la meitat, es manifestaven com a indecisos. Arran dels càlculs fets per Pròxima Estació, de fet, es mostra com Collboni i Alamany marquen distància respecte els rivals, però no és tan gran com marcaven les dades en brut. L'anomenada "cuina" de les enquestes, que sovint desperta sospites, es fa necessària i mostra un escenari més igualat que la intenció directa de vot publicada per l'Ajuntament de Barcelona.
