La batalla de Barcelona per a les eleccions municipals de l'any vinent ja coneix la gran majoria dels seus protagonistes. Les últimes incorporacions han estat Jordi Martí des de Junts i Jordi Aragonès des d'Aliança Catalana en un cartell que ja comptava amb Jaume Collboni (PSC), Gerardo Pisarello (BComú), Elisenda Alamany (ERC) i Daniel Sirera (PP). Una alineació que es presenta amb renovacions de cares i només Collboni i Sirera repeteixen com a caps de llista respecte al 2023. Martí i Alamany, això sí, ja exercien com a líders dels seus partits al consistori des que van plegar Xavier Trias i Ernest Maragall respectivament. Les dues úniques incògnites que resten per resoldre és què faran Vox i la CUP.
Sigui com sigui, l'escenari polític també neix completament renovat. L'actual mandat va iniciar-se amb un pacte signat entre Junts i ERC per al primer govern independentista de la història de Barcelona. Però minuts abans de la investidura va saltar la sorpresa i Ada Colau i el PP van compartir vots per donar l'alcaldia a Collboni. Tres anys després, el factor polaritzador de la llarga batalla entre Trias i Colau ha desaparegut i ERC ha anat canviant de soci prioritari, substituint Junts pel PSC. En la mateixa línia que es percep a la política nacional, les pròximes municipals de Barcelona tornen a centrar-se en l'eix esquerra-dreta que no pas en el nacional. I molt més si els pactes cada cop s'encaminen més en la primera lògica que no pas en la segona.
Jaume Collboni, el llegat d'un govern en solitari
Alcalde per sorpresa i amb deu regidors, Jaume Collboni repetirà com a candidat del PSC reivindicant el llegat d'un govern en solitari que ha tingut les seves limitacions, com per exemple, que només ha tingut pressupostos el 2024 amb una qüestió de confiança. L'alcalde ha anat construint aliances diferents segons cada carpeta, negociant principalment amb ERC i els Comuns, però sense descartar acords puntuals amb altres formacions. Amb les dues esquerres ha estat capaç de tirar endavant les ordenances fiscals o amb Junts ha desbloquejat l'ordenança de civisme. En paral·lel, una de les mesures estrella del mandat ha estat el Pla Endreça per vendre mà dura en seguretat i neteja, element diferenciador respecte l'anterior govern. Aquest equilibrisme, que li ha permès tirar endavant el mandat amb algunes traves, el situen com a favorit per mantenir-se al càrrec.
Jordi Martí, el relleu volgut de Trias
La insistència de Jordi Martí li ha valgut la pena i finalment serà el relleu volgut de Xavier Trias. No és cap secret que Carles Puigdemont i Jordi Turull preferien altres opcions i que s'han mogut totes les peces perquè desistís, però finalment ha sortit victoriós de les primàries. El baròmetre municipal indica que el seu nivell de coneixement és del 16%, però el seu entorn defensa la "feina de formiga" que ha fet com a líder a l'Ajuntament des que va plegar Trias. S'ha entès amb el PSC en matèria de l'ordenança de civisme, ha fet un discurs desacomplexadament dur en matèria de seguretat -la setmana passada va assegurar que Barcelona tenia un problema de "pistolerisme" per l'assassinat d'un narcotraficant al carrer Balmes- i és partidari d'abaixar impostos. Si és alcalde, començarà per l'IBI.
Gerardo Pisarello, l'etapa postColau
Colau va deixar l'Ajuntament de Barcelona a finals de 2024 i qui l'havia rellevat, Janet Sanz, també va abandonar la política al setembre de 2025. Els Comuns certificaven un fi d'etapa després d'haver governat durant vuit anys i el relleu es va decidir en unes primàries entre un candidat continuista com Gerardo Pisarello i un de mediàtic i inesperat com Bob Pop. Finalment, la militància va apostar de manera majoritària per qui va ser número dos de Colau en el primer mandat i actual diputat al Congrés. La formació ha arribat a acords puntuals però també s'ha anat distanciant de Collboni. De fet, el van deixar sense uns pressupostos per al 2026 que l'alcalde sí que havia tancat amb ERC. El repte de Pisarello serà salvar la força dels Comuns sense Colau i saber trobar el nou rol del partit si el PSC i ERC aprofundeixen en l'entesa.
Elisenda Alamany, sense rival
ERC acumula ja dos decepcions d'última hora, la més gran el 2019, quan Maragall ja es veia alcalde, i l'altra el 2023, quan ho tenia tot preparat per governar amb Junts. Durant el mandat, també van estar a punt d'entrar al govern amb Collboni, però finalment es va preferir fer marxa enrere. Entremig, Elisenda Alamany s'ha entès amb Oriol Junqueras i s'ha convertit en secretària general del partit. El poder guanyat va fer que guanyés les primàries sense cap rival i fins i tot el vent li ha bufat de cara amb la nova direcció de la federació barcelonina d'ERC. Els republicans, que alimenten altes expectatives electorals a arreu, treballen un discurs clar sobre la identitat i reivindiquen haver arribat a acords amb Collboni en carpetes com l'habitatge o el comerç per intentar competir-li la victòria.
Daniel Sirera, continuisme al PP
El PP va ser protagonista de la maniobra que va fer alcalde Collboni (i que caldria veure si podria repetir en el context actual) i des de llavors s'ha dedicat, precisament, a criticar tot el que fa el govern municipal. "Barcelona està en la mateixa situació que amb Colau", deia aquest cap de setmana Daniel Sirera, de qui el secretari general del PP estatal, Miguel Tellado, deia que seria "un bon alcalde". Sirera no ha estat nomenat oficialment candidat a l'alcaldia, però tothom dona per fet que repetirà. Se li pot atorgar el mèrit d'haver reviscut la formació popular després de la decadència en els anys del procés, però encara està lluny de superar les xifres més altes marcades per Alberto Fernández, amb qui manté un pols intern.
Jordi Aragonès, el pla B d'Aliança
Aliança Catalana va aterrar a Barcelona el passat desembre i des de la nova seu Sílvia Orriols admetia que la capital era "hostil" per al seu partit, que aspira a arrelar-se especialment a la Catalunya interior. Per això, la formació islamòfoba va engegar un procés de recerca d'un candidat mediàtic i que fos bon comunicador. Que compartís les línies del partit, però que no s'excedís. Va acumular fins a quatre negatives de perfils que, de retruc, pretenien competir el nínxol de vot amb Junts, i finalment es va decidir pel pla B de l'aposta interna. Jordi Aragonès, un dels fundadors del partit i erigit públicament com a principal ideòleg, serà l'alcaldable d'Aliança. Al centre posarà, com era d'esperar, les polítiques antiimigració que, tal com exposava en l'acte de presentació d'aquest divendres, són fins i tot la culpa de la crisi d'habitatge.
Les incògnites de Vox i la CUP
Si bé el mapa ha quedat plenament configurat, encara queden dos incògnites per resoldre: Vox i la CUP. L'extrema dreta va entrar per primer cop al consistori el 2023 amb un candidat plenament desconegut, però aprofitant el bon moment que vivia la formació a escala estatal. El context per a Vox es manté més o menys favorable, però encara no ha resolt si repetirà Gonzalo de Oro-Pulido, que ha estat irrellevant durant el mandat perquè no podia participar en cap majoria amb Collboni, o apostar per algun altre nom més conegut. Un dels que s'han posat sobre la taula és el de Joan Garriga, portaveu al Parlament, tot i que ell prefereix continuar a la cambra catalana on fa tàndem amb el seu cosí Ignacio Garriga.
La CUP té pendent aclarir quin ha de ser el seu rol a la capital catalana. Són ja dues eleccions seguides en què els cupaires han quedat fora del consistori després dels històrics tres regidors obtinguts el 2015 i ara cal mesurar els esforços i els recursos. Els anticapitalistes han parlat amb diferents agents socials per abordar la possibilitat de presentar candidatura però la decisió encara no està presa. A escala nacional, la formació sí que veu les municipals com una oportunitat per reconnectar amb l'electorat però l'elecció dels candidats encara està en procés. A l'espera que es resolguin aquestes dues incògnites, el mapa de candidats a les pròximes municipals a Barcelona ha quedat definit.
