Incògnita resolta: Jordi Martí serà el candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona. Així ho ha decidit la militància de la formació de Carles Puigdemont a la capital catalana, que ha atorgat una victòria clara al cap de files del partit al consistori: 253 vots, un 40% d'un cens de 934 persones, de les quals ha votat un 67%. En segon lloc ha quedat Pilar Calvo amb un 29%, mentre que el tercer ha estat Jaume Alonso-Cuevillas, amb un 18%. La quarta posició, més relegada, ha estat per a Glòria Freixa. Martí, que no era el candidat preferit de la direcció, va descartar ofertes del sector privat per continuar en la batalla i ara ha demostrat que disposava dels suports entre la militància per ser candidat.
"Som al teu costat", ha determinat Jordi Turull, secretari general del partit, en la roda de premsa posterior a la proclamació dels resultats. "Estic molt content", ha resumit el candidat, que s'ha abraçat amb Joan Rodríguez, president de la federació de Junts a Barcelona, i també amb la secretària d'organització del partit, Judith Toronjo. "A partir de dilluns comença el compte enrere per portar el canvi a la ciutat", ha remarcat Martí, que ha indicat que compta amb els seus rivals en les primàries. "Això no ha estat una formalitat o un postureig: ha estat un exercici de democràcia participativa", ha determinat el candidat, que s'ha proposat guanyar les eleccions "amb l'ajuda de tothom".
El repte del cap de cartell serà acostar-se als resultats que va obtenir Xavier Trias el 2023, quan va aconseguir 11 regidors. No va poder accedir a l'alcaldia, això sí: Jaume Collboni, que havia quedat segon, va quedar-se amb el càrrec gràcies als vots dels Comuns -tercers amb Ada Colau com a candidata- i el PP de Daniel Sirera. En aquesta ocasió, Barcelona en Comú presenta Gerardo Pisarello, mentre que els populars tornaran a estar representats per Sirera. Tots tindran un nou contrincant al capdavant en la figura de Jordi Aragonès, candidat d'Aliança Catalana, que s'estrenarà el 2027 al consistori. Abans d'Aragonès, però, van acumular negatives de noms amb més projecció.
Abans de les primàries
A Junts li havia passat el mateix abans d'arribar a les primàries. Primer es van sondejar personalitats com Artur Mas i Quim Forn, però cap dels dos va voler fer el pas. Després es va anar a buscar Tatxo Benet, fundador de Mediapro i ara president de la patronal FemCat, i va emetre dues negatives. Quan Josep Rius, que era el preferit de Puigdemont, va decidir renunciar a ser el cap de cartell per no enfrontar-se amb Jordi Martí, és quan es va obrir l'escenari de les primàries. Jordi Turull va reunir-se amb múltiples dirigents per animar-los a presentar-s'hi, i finalment ho van fer quatre: Martí, Calvo, Freixa i Cuevillas. Pel camí, Jaume Giró i Josep Maria Argimon, tots dos exconsellers, no van fer el pas.
Tot i no haver estat capaços de consensuar un candidat per Barcelona -que era l'escenari preferit per la direcció-, el cert és que el programa sí que genera unitat. Es va veure en debat dels aspirants, celebrat divendres a l'auditori ONCE de la capital catalana davant de més de 200 afiliats. Els quatre possibles caps de cartell van defensar un full de ruta que passi per la llei i l'ordre en matèria de seguretat i en matèria migratòria, que defensi el propietari a l'hora d'atendre la carpeta de l'habitatge, i que revigoritzi l'ús del català. Ara, Junts disposa de poc menys d'un any per entrenar el nom que han triat els afiliats, generar una llista que reculli totes les sensibilitats i acostar-se als resultats de Trias.
