"El primer que he fet ha estat pujar a l'escenari per comprovar el faristol. Perquè em sortís el cap per dalt, almenys". Jaume Alonso-Cuevillas, a banda d'advocat, és un home amb sentit de l'humor. S'ha posat corbata, com Jordi Martí, per acudir al debat de candidats a les primàries de Junts per escollir el cap de cartell a Barcelona. També van elegants Pilar Calvo -americana clara- i Glòria Freixa -americana blava-, que completen el paisatge a l'Auditori de l'ONCE a la capital catalana. El debat serveix per determinar que els quatre candidats que volen agafar el relleu de Xavier Trias tenen una recepta compartida: la llei i l'ordre. Especialment en matèria de seguretat ciutadana.
Martí arrenca amb ganes d'explicar-ho tot de cop: assumirà, si és alcalde, el control de la Guàrdia Urbana des del primer dia. Al cap de poc ja està verbalitzant les ganes que té d'abaixar impostos -començaria per l'IBI-, i ho compensa amb la mà estesa al tercer sector. "Volem tornar a ser la primera ciutat del món", assenyala el cap de files del grup municipal, que parla en primera persona del plural -és l'únic que ho fa- de l'experiència governamental a l'Ajuntament. Calvo opta per una introducció sentimental: recorda la Barcelona de quan era nena i treu pit del seu passat com a periodista a Catalunya Ràdio i a TV3. Ara està sota les ordres de la "capitana" Míriam Nogueras a Madrid.
"He demostrat capacitat de treball en equip. Em comprometo a deixar la meva feina al Congrés per començar a preparar-nos per les municipals", ha ressaltat. Freixa recull els primers aplaudiments de la jornada per un elogi cap al partit a l'hora d'organitzar unes primàries que, en un primer moment, la direcció preferia evitar. "Hi haurà menys delinqüència i menys delinqüents. No haurem de fer torns com cada estiu perquè ningú ens entri a casa", remarca la secretària primera de la mesa. Cuevillas -segon aplaudiment del dia per part del públic- descriu el seu somni com a alcalde: "Saludar el president de la República, Carles Puigdemont, des del balcó de la plaça Sant Jaume".
L'habitatge centra el primer bloc del debat, moderat pel periodista Jofre Llombart. "Per encabir els nous habitants, es necessitarien 30.000 habitatges", remarca Calvo, que defensa que l'Ajuntament cobreixi els avals dels joves per accedir a un pis. Freixa defensa uns "anys mínims d'empadronament" per tenir preferència a l'hora d'adquirir un habitatge. Cuevillas desgrana un discurs de defensa dels propietaris -un discurs que Junts defensa sense complexos al Congrés-, i és gràfic: "Això no xuta". No falten els missatges en contra d'Ada Colau i Jaume Collboni. "S'ha de regular, però s'ha de fer bé", insisteix Martí, que lamenta que les superilles s'hagin fet "malament".
Les crítiques als plans urbanístics dels últims anys monopolitzen el primer tram del debat. Calvo carrega contra la reforma de la Via Laietana i contra la suspensió de llicències per obrir hotels, i Freixa lamenta la manca de planificació. "Necessitem pulmons, perquè els índexs de salut indiquen que la comunicació es pateix. Però s'han col·lapsat altres barris. No fem les coses sense tècnics i sense previsió: hem de canviar la manera de fer de vendre titulars sense analitzar les conseqüències posteriors. Només ho farem nosaltres; és a dir, ho faré jo", indica. Cuevillas, per segona vegada, es queixa d'un focus que el molesta. No li impedeix carregar contra les polítiques contràries al vehicle privat.
La seguretat és el segon bloc del debat. "Sense seguretat no hi ha llibertat", diu Calvo, que descriu escenes de dones que no s'atreveixen a passar per carrers o de comerciants acostumats als furts. "Més policia, més Guàrdia Urbana visible, corredors segurs a zones turístiques i d'esbarjo perquè els nanos vagin sense por a què els facin mal o els atraquin", recepta la diputada a Madrid, que recalca la necessitat de tenir "tolerància zero" amb els narcopisos i les màfies internacionals. Freixa torna a treure la carpeta de les ocupacions: "Som els únics que permetem que es pot entrar en una casa amb una patada a la porta". La ràtio d'aplaudiments de l'auditori, que finalment s'omple, li és favorable.
"Barcelona fa olor de marihuana. Això no pot ser. El pistolerisme no es pot tolerar", remarca Cuevillas, que cita una paraula -pistolerisme- que Martí va utilitzar la setmana passada per referir-se a l'assassinat del carrer Balmes. El cap de files a l'Ajuntament insisteix que exercirà el lideratge polític de la policia, i que li retornarà l'autoritat per tal d'atacar els "punts negres" que hi ha a la ciutat. "La multireincidència, si cal, se soluciona expulsant", subratlla Calvo. "Hi ha gent a qui detenen i li diuen pel nom, de tantes vegades que entra a comissaria. Venen aquí, fan la temporada i marxen", sosté Freixa, que lamenta la presència de "tangues i tops" al Parc de la Ciutadella, on -diu- "fa pudor" quan s'hi passeja.
Cuevillas, conciliador en tot moment -sempre repeteix que avala les propostes dels seus companys-, aprofita l'ampli consens que genera la carpeta de la seguretat per dir que oferirà un lloc a la llista a tots els aspirants en cas que guanyi les primàries. Ningú recull el guant. Després, obre un meló rellevant: dubta del funcionament dels grans esdeveniments, com ara la sortida del Tour de França o la Copa de l'Amèrica de vela. Martí, que va ser mà dreta de Trias al govern municipal, posa de manifest que els creueristes s'han disparat amb Colau i amb Collboni. Ara són quatre milions anuals, el doble que els ciutadans que viuen a Barcelona. "Això és morir d'èxit", indica Calvo.
L'últim bloc és sobre la capitalitat de Barcelona i el paper de la ciutat en relació a Catalunya, un apartat que fa una dècada hauria aixecat passions. "A les dues bandes de la plaça Sant Jaume hi tenim dirigents que parlen catanyol", arrenca Cuevillas. "No vull ser cocapital d'Espanya o una capital de províncies: vull que Barcelona sigui la capital del nostre país", apunta, al mateix temps que recorda el paper de l'Ajuntament durant l'1-O. És el primer en parlar del referèndum de fa nou anys, i el primer en citar -implícitament- Aliança Catalana, que a l'altra punta de la ciutat tria Jordi Aragonès com a candidat a l'alcaldia de la capital. Martí posa el retrovisor més enllà: rememora el 9-N del 2014.
"Si veus Montserrat en un diari estranger, al costat hi ha Barcelona. El primer que hem de fer és exercir de capital, i ajudar la resta del país perquè pugui florir", ressalta Freixa, contrària a la ciutat dels cinc milions que defensa Collboni. Cuevillas elogia Jordi Pujol -fa uns anys hauria estat més complicat- per la normalització de la llengua i, per segona vegada, relata l'episodi dels cantaires independentistes expulsats de la Sagrada Família durant la visita del Papa. Martí lamenta que la situació és d'emergència lingüística, sobretot pel que fa als joves. "Hi ha districtes en què el català gairebé ni es parla ni s'escolta", manifesta el cap de files a l'Ajuntament, que tindrà una regidoria pel català.
Calvo treu pit per haver fet possible, a Madrid, que la llengua del país es pugui parlar al Congrés. "Si soc alcaldessa, no faré res més del que he he fet tota la vida: defensar la llengua", assenyala la diputada. "El que no pot ser és que en cinc parades de metro no senti parlar el català a casa meva", remarca Freixa, que aposta per exercir una "catalanitat sense complexos". En seguretat i llengua, consens absolut entre els candidats. Junts no ha estat capaç d'arribar a un acord per esquivar les primàries a través d'una candidatura de consens -van fallar les apostes que es van plantejar-, però queda clar que la recepta, guanyi qui guanyi, estarà instal·lada en la llei i en l'ordre. El veredicte, diumenge.
