Aliança Catalana no va poder anunciar el candidat per Barcelona a la data simbòlica de Sant Jordi, però ha optat per mantenir la retòrica i presentar-lo a la Sala Morages del Born -amb trenta minuts de retard i Lay All Your Love On Me d'ABBA per arrancar l'acte-. Tampoc ha estat el perfil desitjat, un de mediàtic i bon comunicador, i finalment s'ha apostat pel pla B d'una aposta interna: Jordi Aragonès. "No necessitem algú mediàtic, sinó algú valent que no li tremolin les cames", ha dit Sílvia Orriols. Un missatge, potser, dedicat a la persona que es va desdir quan ja havia donat el "sí" al partit. O això va dir la mateixa líder a l'abril. Malgrat tot, no es pot negar que Aliança no ha deixat més que alguna cadira buida que servia per reservar les banderes que els organitzadors repartien als assistents a l'entrada.
Aragonès ha estat presentat amb un vídeo que ha marcat algunes de les línies habituals del partit, però també alguns plantejaments adequats per Barcelona. S'ha referit a un habitatge inaccessible o a la pèrdua d'identitat de molts negocis, dos plantejaments que també s'han escoltat als partits d'esquerres. En el discurs també ha mantingut una insistència molt clara sobre la crisi habitacional, atribuint les culpes al PSC i els Comuns i vinculant-ho amb l'arribada d'immigració. "No podem assumir 50.000 persones l'any", ha dit. Això sí, defensant els pisos turístics o el topall dels lloguers: desregulació pura. Per altra banda, ha assegurat que a Barcelona està tornant el "pistolerisme". "Capitalitat, habitatge i seguretat" són els tres elements que ha situat a escena.
L'acte, més enllà de presentar Aragonès, també ha servit per introduir els deu coordinadors de les agrupacions de districte amb una xifra remarcable de vuit homes d'un total de deu càrrecs. Els ha introduït Jordi Amela, mestre de cerimònies de l'acte i encarregat de la secció de Barcelona, que també es figura com un dels integrants de la llista de Barcelona. Un dels avisos d'Amela, citant una frase de Mike Tyson, és que Jaume Collboni ha rebut "la primera cleca". Un plantejament, com a mínim, ambiciós. En tot cas, també s'evidencia que el desplegament d'Aliança per la capital catalana ha estat relativament ràpid, tenint en compte que té seu a Barcelona des del passat desembre.
Nascut a Pineda de Mar i de només 33 anys, Aragonès és historiador especialitzat en història contemporània i fins ara exercia de professor de secundària. De fet, no és casual que l'anunci s'hagi oficialitzat aquest divendres, mateix dia en què acaben les classes a Catalunya. Políticament va estar vinculat a les files d'Unió Democràtica de Catalunya, principalment a través de la seva branca jove. També va fundar el partit Moviment Demòcrata Català -d'antics militants d'Unió- amb Josep Maria Vila d'Abadal i que va tenir Josep Anglada com a president. Fundador del partit i presentat per la direcció com el principal ideòleg, ha decidit fer el salt a la primera línia després de mesos de treballar en l'estratègia i el discurs. A la direcció és secretari d'estudis i programes.
El fracàs de la cerca d'un candidat mediàtic
L'aposta interna que finalment ha fructificat és el pla B d'Aliança. El partit admetia, des de fa mesos i de manera pública, que buscaven un perfil mediàtic i que fos un bon comunicador. Una figura que encaixava amb aquests dos requisits era el del publicista Lluís Carrasco, cap de campanya de Joan Laporta a les eleccions a la presidència del Barça el 2021 i habitual en tertúlies i xarxes socials. Ara bé, ha volgut mantenir la seva trajectòria professional i recentment ha fitxat per Parlem. Aliança també va temptejar l'exconseller d'Economia Jaume Giró, que va renunciar a l'acta de diputat de Junts fa uns mesos, però ell mateix va confirmar públicament que els havia dit que no. De l'esfera de Junts també es va intentar atraure Jaume Alonso-Cuevillas, que també s'hi va negar, i ara participa a les primàries per ser candidat juntaires als comicis del 2027.
L'últim nom que va donar la negativa a l'entorn d'Orriols va ser, precisament, un altre nom vinculat al Barça: Sandro Rosell. Segons va avançar aquest diari, l'expresident del Barça té amistat personal amb dirigents de l'entorn de la líder de la formació islamòfoba i aquests, sempre de forma molt "informal" segons les fonts consultades, el van temptar fa uns mesos per si volia participar en el projecte barceloní del partit. Però no va passar d'aquí: Rosell no va donar opció a que anés a més o s'arribés a concretar una proposta. L'expresident del Barça comparteix molts dels plantejaments d'Orriols, però no ha volgut implicar-s'hi públicament.
El pla B del perfil intern
Davant tots els "no" de perfils mediàtics, la direcció s'ha inclinat pel pla B d'una persona de dins el partit. És una mena d'aposta segura que garanteixi un candidat que ja té un cert grau de coneixement entre els simpatitzants del partit, especialment entre els militants o els perfils més mobilitzats a través de xarxes socials, i que estigui plenament alineat amb les posicions del partit. Dit d'altra manera, evitar situar una persona de menys confiança de la direcció i que pugui excedir-se en les línies mestres de la formació. Aragonès, per ascendir també com l'aposta segura del partit, s'ha mogut en les últimes setmanes entre els cercles de poder barcelonins amb una agenda liberal que pugui acontentar-los.
La direcció del partit sap que no li convé i se li pot girar en contra intentar créixer sense control i omplir el partit de candidats poc preparats, massa políticament incorrectes, o amb un passat poc honorable. El cas de Barcelona, per l'impacte mediàtic que suposa, era especialment sensible. Ni a la capital catalana ni a cap ciutat gran poden permetre's que un candidat mal preparat que, de retruc, tingui conseqüències en les eleccions al Parlament, tot just un any després de les municipals. L'entorn barceloní, tal com admetia Orriols en la inauguració de la seu a la capital el passat desembre, és "hostil" però cap partit que vulgui créixer pot evitar tenir-hi arrelament.
Projecció de cinc regidors a Barcelona
Les expectatives electorals de la formació són altes a tot el país i Barcelona no en queda al marge. De fet, una enquesta avançada per Nació arran de l'últim baròmetre municipal de l'Ajuntament confirmava aquesta sensació de creixement. Concretament, l'estimació apuntava que Aliança, malgrat no tenir encara candidat oficial, entraria amb cinc regidors al plenari. Serien justament els cinc que perdria Junts, que encara no té alcaldable per al 2027 quan resta un any per als comicis locals. En tot cas, l'estimació també apuntava que el PSC guanyaria les eleccions amb ERC cada cop més a prop.
Amb la tria del candidat d'Aliança per Barcelona, la lluita per la capital catalana es va definint. Les esquerres han estat les que s'han mogut més ràpid: Jaume Collboni repetirà amb el PSC, Elisenda Alamany serà la candidata d'ERC després d'imposar-se en unes primàries sense rival, i els Comuns presentaran Gerardo Pisarello després de vèncer Bob Pop a les eleccions internes. A la part de la dreta del consistori, Junts triarà un candidat que estarà entre Jordi Martí, Pilar Calvo, Jaume Alonso-Cuevillas i Glòria Freixa. El PP té previst repetir amb Daniel Sirera i, un cop resolta la incògnita d'Aliança, ja només queda per saber què faran Vox i la CUP. La batalla de Barcelona queda, doncs, pràcticament definida.
