Sílvia Orriols no troba candidat a Barcelona per Aliança Catalana. L'havia de presentar aquest Sant Jordi, però segons va admetre la líder del partit qui els havia donat el sí es va fer finalment enrere, de manera que hauran de continuar buscant. La cerca fa temps que dura i, segons que ha pogut confirmar Nació, una de les personalitats que es va sondejar per encapçalar la candidatura de l'extrema dreta és l'expresident del Barça Sandro Rosell. Però amb ell tampoc els va funcionar.
Rosell té amistat personal amb dirigents de l'entorn de la líder de la formació islamòfoba i aquests, sempre de forma molt "informal" segons les fonts consultades, el van temptar fa uns mesos per si volia participar en el projecte barceloní del partit. Però no va passar d'aquí: l'expresident del Barça no va donar opció a que anés a més o s'arribés a concretar una proposta. Orriols també va sondejar el publicista Lluís Carrasco i l'exconseller i militant de Junts Jaume Giró. Per motius personals o ideològics, també s'han descartat.
L'expresident del Barça no comparteix tots els posicionaments del partit, però sí que veu amb certa simpatia el discurs d'Orriols en determinats temes, com li passa al seu entorn, especialment al que havia estat més vinculat ideològicament a l'antiga Convergència. De fet, Rosell sempre ha tingut vinculació amb aquest espai. El seu pare, empresari de la construcció, va ser un dels fundadors de l'espai liderat per Jordi Pujol i a les eleccions municipals de 2023 diverses plataformes hereves de l'espai de l'antiga CiU van voler-lo presentar a l'alcaldia de la ciutat. Nació va publicar que una d'aquestes era Centrem, liderada per l'exconsellera i antiga líder del PDECat Àngels Chacón.
El 2023, a diferència del que ha passat aquest cop, Rosell sí que s'ho va plantejar molt seriosament i en tenia ganes. Però l'entrada en escena de Xavier Trias, exalcalde i un dels clàssics de l'espai convergent, ho va canviar tot. El PDECat, que encara existia i tenia drets electorals, va acabar integrant-se a la llista de Junts i l'entorn de l'exalcalde va aconseguir fer desistir Rosell, anul·lant així un rival directe i molt popular. De fet, Jordi Pujol en persona va demanar a l'expresident del Barça que no fes el pas per evitar perjudicar les expectatives de Trias. Junts va guanyar les eleccions, però el PP i els Comuns van barrar-li el pas entregant els vots a Jaume Collboni, del PSC, que és alcalde en minoria.
Una promesa a la mare
Rosell sempre ha explicat que va prometre a la seva mare que, mentre ella fos viva, no entraria en política ni tornaria a presidir el Barça per evitar-li el patiment de l'exposició pública del seu fill. A les darreres eleccions al club va evitar posicionar-se, però ell i el seu entorn van estar molt atents a la campanya i no descarten implicar-se en un futur no massa llunyà.
Junts i Aliança, mateix problema
Com Aliança, Junts també busca candidat a Barcelona mentre els seus adversaris ja els tenen confirmats (Collboni repetirà i Gerardo Pisarello i Elisenda Alamany ho seran pels Comuns i per ERC, respectivament). Els regidors Jordi Martí Galbis, portaveu municipal i aposta personal de Trias, i Josep Rius, aspirant beneït per Carles Puigdemont, estan disposats a ser-ho, però les enquestes són molt adverses fins i tot sense que la formació d'extrema dreta, que els disputa l'espai, tingui clar a qui presentarà. Els juntaires han ofert sense èxit liderar el cartell a la capital catalana a l'empresari Tatxo Benet -que, tal com va publicar aquest diari, va dir-los que no-, a l'exconseller Joaquim Forn i a l'expresident Artur Mas. Preveuen tenir resolt el procés a l'estiu.
Rosell, de 62 anys i empresari del sector dels drets esportius, va ser president del Barça entre 2010 i 2014 amb un bon balanç pel que fa als a títols. Abans havia format part de la junta de Joan Laporta, de qui es va acabar distanciant. Les crítiques, les amenaces i les ombres pel fitxatge de Neymar van provocar-ne la dimissió el 2014.
El maig del 2017 va entrar a presó acusat de diversos delictes fiscals, però després de dos anys de privació de llibertat preventiva la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela no va poder demostrar res i va quedar lliure i sense càrrecs. En el seu cas, un dels de l'anomenada operació Catalunya per desacreditar l'independentisme en ple procés, van estar implicades les clavegueres de l'Estat, que ell ha intentat desemmascarar i combatre els darrers anys.
