No em cansaré de repetir-ho i Ripoll no és, òbviament, cap excepció: quan l'extrema dreta treu el cap a les institucions i els seus actors aterren, amb les seves idees, al debat públic no hi ha una resposta 100% efectiva per impedir que els seus discursos fàcils i populistes facin forat. Per més que les seves solucions i assenyalaments siguin incapaces de construir un futur pròsper per a tothom. No s'ha resolt la discussió de si, per desactivar-los, és millor deixar-los fer i que s'estimbin (com està passant amb les deficiències de gestió a l'Ajuntament de Ripoll) o aplicar-los el cordó sanitari. I en el debat públic tampoc s'ha resolt la disjuntiva de fer-los entrar en contradicció o menystenir-los.
A Ripoll, Sílvia Orriols, la líder d'Aliança Catalana, va arribar a l'alcaldia el 2023 gràcies a la desfeta de Junts. Els partits perdedors, que van aconseguir 11 dels 17 regidors, no van ser capaços de bastir una alternativa per barrar-li el pas. Tampoc van concretar, quan tot semblava acordat, fa un any una moció de censura en condicions raonables. Carles Puigdemont va impedir que Junts s'hi sumés malgrat que hauria tingut l'alcaldia en un govern amb ERC i el PSC i amb el suport extern de la CUP. I, tal com explicàvem ahir, tots ells s'han rostit al llarg del mandat. Dels 11 regidors de l'oposició, set ja han plegat amb la sortida dels dos del PSC ahir mateix i ho pot fer algun altre ben aviat.
En l'actuació del PSC a la capital del Ripollès després que els seus regidors facilitessin a Orriols aprovar els pressupostos per evitar que tota l'oposició quedés en evidència obrint una qüestió de confiança que no hauria prosperat, hi ha una concatenació d'errors i coses difícils d'entendre en un partit de govern. Tant de l'agrupació local, ja dissolta, i els regidors com de la direcció nacional. Com pot ser que prenguessin la decisió de deixar passar el pressupost sense buscar, si l'argument era evitar el bloqueig, la complicitat d'ERC o de Junts per no fer-ho sols? No van posar-se en contacte amb la direcció nacional o de les comarques gironines abans de prendre una decisió així? Ningú de la direcció nacional estava pendent de què passava en una plaça tan sensible com Ripoll i on era regidor un estret col·laborador de Sílvia Paneque? Com es van gestar internament les dimissions? Les explicacions que han donat uns i altres ni són aclaridores ni són convincents.
El PSC tindrà ara autèntics problemes per cobrir les baixes, però pot dir que ha actuat de pressa i amb determinació forçant les renúncies dels seus regidors, que podien desobeir i quedar-se l'acta passant a no adscrits. És, malgrat que els fets i les dimensions són diferents, el mateix que va fer ERC a Ribera d'Ondara quan els regidors d'una llista associada van pactar amb un d'Aliança una moció de censura per aconseguir l'alcaldia contra la candidatura avalada pel PSC que havia guanyat les eleccions. Uns i altres han fet bandera de la confrontació amb Orriols i l'extrema dreta en l'àmbit nacional i, per tant, no volen permetre's escletxes a cap municipi, per petit que sigui.
Illa i Junqueras han posat, en aquest assumpte, el llistó alt. Fer-ho pot tenir costos a Ripoll o en algun altre municipi fins al 2027, però la pregunta és si serà sostenible seguir igual a partir d'aleshores, quan la formació ultra pot aconseguir nombroses alcaldies i regidors i tenir una posició determinant en moltes majories. L'altre gran actor del municipalisme català per vots, alcaldes i regidors és Junts, contrari a cordons sanitaris i que no tanca la porta als acords locals amb Aliança per conservar el poder local. Hi ha dirigents del partit que afirmen que, com a Alemanya o França, el partit d'Orriols creixerà, sobretot, a partir de les forces progressistes i no pas d'ells. Les enquestes, en canvi, dibuixen, per ara, un creixement d'AC a costa de Junts. És el mateix procés que explica la puixança de Vox a Espanya gràcies a antics votants del PP.
Independentment de si les enquestes l'erren o no i de si els votants catalans es comportaran, a l'hora de facilitar un possible ascens de l'extrema dreta, com a Alemanya o com a Espanya, el que passa a Ripoll i el que pot passar a partir de 2027 no només mostra les dificultats per fer-li front. No n'hi ha prou amb els errors i conflictes interns, com ha passat a Rubí aquests dies. Si els partits de tradició democràtica no són capaços de pactar uns mínims sense per preservar, alhora, l'interès dels ciutadans i les bases de la convivència democràtica, tot serà encara més difícil. La seva desunió i manca de resposta conjunta alimentarà el dubte i serà un fantàstic combustible per un moviment que fa fortuna en la desafecció política de la ciutadania.
Avui no et perdis
- Anàlisi: Sílvia Orriols sempre guanya: les claus de l’últim terratrèmol de Ripoll; per Arnau Urgell Vidal.
- El nou ministre d'Hisenda refreda la recaptació catalana de l'IRPF; per Bernat Surroca Albet.
- Ofensiva des dels Països Catalans perquè l'ONU inclogui la llengua als drets humans; per Lluís Girona Boffi.
- Forbes ja situa Amancio Ortega com «el magnat immobiliari més ric del món»; per David Cobo.
- Crítica: «Euphoria», temporada 3: Zendaya i Rosalía contra el turbomasclisme contemporani; per Marta Ferrer.
El passadís
Fa uns dies Vilaweb va explicar que l'empresari vinculat al sector de la publicitat i les marques Albert Castellón era la persona que s'amagava darrere del Menjòmetre, un portal que difon dades de contractes i subvencions públiques i les presenta de forma descontextualitzada i esbiaixada. Ho fa per gaudi a les xarxes de l'extrema dreta i els que qüestionen els serveis públics o la col·laboració entre les administracions i el sector privat que garanteix l'estat del benestar sense inflar l'administració. Per ells, tot són "menjadores" i d'aquí el nom del portal.
Es dona, però, la circumstància que Castellón -descobert després d'intentar acords amb la redacció del diari digital sobre les seves iniciatives- va ser, com a publicista, el responsable d'executar una de les campanyes que més han criticat sectors de la dreta independentista. Es tracta de la iniciativa d'Òmnium de les Lluites Compartides, que es va posar en marxa l'any 2016 segons m'expliquen diverses persones que van compartir-hi reunions de feina. En aquella campanya, l'entitat, aleshores presidida per Jordi Cuixart, pretenia prestigiar totes les iniciatives socials, culturals i polítiques a favor del bé comú i donava especial rellevància a la mobilització i a l’acció col·lectiva com a motor de canvi i progrés. El context polític ha canviat i ara ja no cal aplaudir-les ni passar per progressista.
Vist i llegit
"Així és com es derrota el trumpisme" titula el seu editorial el diari The New York Times. Hi descriu com Péter Magyar ha aconseguit aglutinar tota una majoria nítida per acabar amb el govern de Viktor Orbán a Hongria. Ho ha fet focalitzant-se en un cert progressisme en temes econòmics, proposant un increment de les prestacions en sanitat i garantir una pensió digna, alhora que evitava temes delicats en aspectes culturals o ideològics com els drets LGTBI, o anar molt a l'esquerra en àmbits com la criminalitat. El diari nord-americà, referent dels sectors progressistes benpensants, adverteix dels aspectes més conservadors de Magyar, amb els que diu discrepar, com la seva duresa en immigració, però subratlla la necessitat de seguir de prop com ha construït el seu camí cap a la victòria. Aquest no hauria estat possible sense una retirada tàctica de l'esquerra per evitar la fragmentació de vot opositor. El rotatiu assenyala que també als Estats Units, els demòcrates que han guanyat més eleccions darrerament són els que centren la campanya en missatges centrats en el cost de la vida més que en els discursos sobre gènere.
La perla del DOGC
L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, fundada per Enric Prat de la Riba el 1912, és la més antiga d'Europa i el Govern va anunciar que la reorganitzaria per adaptar-la als nous temps, a una administració més eficient i propera al ciutadà, i garantir que doni servei a totes les administracions, també les locals. Part del seu rellançament implica una endreça interna de les atribucions de cada àrea de direcció, entre elles la gerència. El DOGC va publicar el passat dijous la nova estructura amb la descripció competencial de cada àmbit. Podeu consultar aquí quines seran les funcions de cada departament de l'Escola que dirigeix des de la tardor de 2024 Jaume Magre.
