El nou ministre d'Hisenda refreda la recaptació catalana de l'IRPF

Arcadi España defensa que Catalunya guanyi presència en la gestió dels impostos, però sempre en el marc de la hisenda espanyola, mentre el Govern insisteix que els acords d'investidura es compliran

Publicat el 14 d’abril de 2026 a les 13:25
Actualitzat el 14 d’abril de 2026 a les 15:54

Canvi de ministres, mateixos arguments. El nou titular d'Hisenda, Arcadi España, s'ha pronunciat per primera vegada sobre una de les carpetes calentes del seu Ministeri: les negociacions amb la Generalitat per a la recaptació del 100% de l'IRPF, previst en l'acord entre el PSC i ERC per a la investidura de Salvador Illa. Les reticències de María Jesús Montero eren conegudes i España sembla que anirà pel mateix camí: més presència de la Generalitat en la gestió dels impostos, però en el marc de la hisenda espanyola. 

En una entrevista a la Ser, el ministre s'agafa a l'acord de la comissió bilateral del juliol de l'any passat i es mostra favorable a "incrementar les capacitats de gestió i recaptació sempre en el marc de l'Agència Estatal d'Administració Tributària". I en què queda el pacte d'investidura? "L'acord a què s'ha arribat és incrementar la capacitat de gestió de Catalunya i la resta de comunitats autònomes dins del marc de l'AEAT". És a dir, la bilateral. España ha insistit que l'acord és aquest -no pas el d'investidura, també avalat pel PSOE- i que se n'està parlant.

Per la seva banda, el Govern ha insistit que els acords d'investidura "hi són per complir-los". "Volem complir fil per randa allò que està escrit i acordat", ha indicat la portaveu, Sílvia Paneque, que ha assegurat que "es continua treballant perquè pugui ser una realitat aquesta legislatura". Per ara, però, no hi ha cap novetat ni pel que fa a les reformes legislatives que s'haurien de dur a terme al Congrés, ni tampoc hi ha prevista cap nova reunió del Consell de Política Fiscal i Financera, que ha de servir per concretar la reforma del model i podria donar pistes en matèria tributària. 

El bloqueig en aquesta qüestió va fer descarrilar els pressupostos d'Illa ara fa unes setmanes. Ara, ja ha deixat de ser una línia vermella per a ERC, que ho continua reclamant però sense un horitzó definit. Els republicans creuen que el canvi de Montero no tindrà conseqüències en l'IRPF i serà difícil d'assolir perquè el govern espanyol no s'hi posa bé i el govern català "no ha fet els deures" per moure els aliats de Madrid i plantejar, d'entrada, els canvis legislatius necessaris perquè l'Agència Tributària de Catalunya assumeixi la gestió de més impostos. Això, de fet, s'inclou a l'acord de la bilateral que cita España.

Tant l'Estat com la Generalitat es remeten a aquest acord. La consellera d'Economia, Alícia Romero, recordava que la ministra Montero es va comprometre amb la gestió de l'IRPF per part de la Generalitat. Una lectura optimista del text podria dir que és un punt de partida perquè Catalunya assumeixi totes les competències de manera progressiva, però els missatges que arribaven des d'Hisenda amb Montero al capdavant ho situaven més aviat com a punt d'arribada, i amb reticències. España també es manté en l'acord de la bilateral i obvia el d'investidura.

ERC reclama al ministre que es llegeixi bé l'acord

A ERC no veuen malament l'acord de la bilateral però reclamen al ministre que "es llegeixi bé" la literalitat del text i plantegi les "modificacions legislatives necessàries" perquè l'ATC pugui assumir més competències. Els republicans rebutgen el consorci tributari -que sí que defensava el PSC abans de subscriure els acords d'investidura- perquè suposaria, diuen, que l'AEAT, molt més forta i consolidada, "absorbís" a la pràctica l'ATC.

Una altra cosa és aquest "treball en xarxa" que van pactar Estat i Generalitat. Ningú nega, tampoc ERC, que aquesta col·laboració hi haurà de ser, sobretot al principi, per exemple per gestionar casos en què es paga l'IRPF al lloc de residència, però altres impostos en altres llocs de l'Estat. Sigui com sigui, per complir amb la bilateral també cal abordar una sèrie de reformes normatives encara per concretar.