La tria del candidat per Barcelona és el màxim repte d'Aliança Catalana de cara a les pròximes municipals. "No tenim pressa però tampoc tenim pausa", deia Sílvia Orriols aquesta setmana en roda de premsa al Parlament. Fa just un mes, la presidenta de la formació islamòfoba va confessar que tenien lligada una persona que finalment se'n va desdir, motiu pel qual no es va poder oficialitzar la candidatura per Sant Jordi, tal com el partit anunciava a bombo i platerets des de fa mesos. Aliança encara no tira la tovallola en la recerca d'un perfil mediàtic, però la possibilitat de situar una aposta interna que asseguri una candidatura que no se surti de la línia del partit guanya pes.
L'hermetisme sobre la candidatura de Barcelona és total. Fonts consultades apunten que la tria definitiva és una "decisió personal" d'Orriols malgrat que la direcció, i especialment els noms d'Oriol Gès -secretari d'organització- i Lluís Areny -secretari de comunicació- poden tenir-hi certa influència. El secretisme es porta al límit fins al punt que l'equip de premsa s'assabenta de les candidatures municipals en el mateix moment que se'ls ordena fer-les públiques a través dels canals oficials d'Aliança. Una pulcritud sobre Barcelona que dista d'altres municipis, on molts dels caps de llista han transcendit a mitjans abans que s'oficialitzessin.
Després de l'anunci fracassat per Sant Jordi, la formació ja no vol transmetre un calendari públic. Ara bé, fonts de primera línia d'Aliança dilaten l'anunci definitiu fins passat l'estiu. Un membre de la direcció fins i tot apunta que el dia concret podria ser per la Diada, intentant equiparant l'estratègia simbòlica que es pretenia transmetre per Sant Jordi. La pressió anirà augmentant amb el pas dels dies, especialment perquè a la capital catalana ja hi ha definits pràcticament tots els candidats a l'alcaldia i fins i tot Junts, que encara l'ha de triar, ja ha perfilat els noms que participaran a les primàries.
La costosa cerca d'un candidat mediàtic
El partit admet, des de fa mesos i de manera pública, que busquen un perfil mediàtic i que sigui un bon comunicador. Una figura que encaixava amb aquests dos requisits era el del publicista Lluís Carrasco, cap de campanya de Joan Laporta a les eleccions a la presidència del Barça el 2023 i habitual en tertúlies i xarxes socials. Ara bé, ha volgut mantenir la seva trajectòria professional i recentment ha fitxat per Parlem. Aliança també va temptejar l'exconseller d'Economia Jaume Giró, que va renunciar a l'acta de diputat de Junts fa uns mesos, però ell mateix va confirmar públicament que els havia dit que no. En paral·lel, qui fa via per presentar candidatura de la mà del Front Nacional de Catalunya és Santiago Espot, excandidat de Solidaritat.
L'últim nom que va donar la negativa a l'entorn d'Orriols va ser, precisament, un altre nom vinculat al Barça: Sandro Rosell. Segons va avançar aquest diari, l'expresident del Barça té amistat personal amb dirigents de l'entorn de la líder de la formació islamòfoba i aquests, sempre de forma molt "informal" segons les fonts consultades, el van temptar fa uns mesos per si volia participar en el projecte barceloní del partit. Però no va passar d'aquí: Rosell no va donar opció a que anés a més o s'arribés a concretar una proposta. L'expresident del Barça comparteix molts dels plantejaments d'Orriols, però no ha volgut implicar-s'hi públicament.
Un perfil intern, l'aposta segura
La direcció encara no tira la tovallola per trobar un perfil similar, que garanteixi no col·locar un candidat imprevisible i que s'excedeixi dels límits discurs del partit, però el pla B és una persona de dins el partit. Seria una mena d'aposta segura que garanteixi un candidat que ja té un cert grau de coneixement entre els simpatitzants del partit, especialment entre els militants o els perfils més mobilitzats a través de xarxes socials, i que estigui plenament alineat amb les posicions del partit. Dit d'altra manera, evitar situar una persona de menys confiança de la direcció i que pugui excedir-se en les línies mestres de la formació.
Un dels noms que estarien a les travesses, segons apunten algunes fonts, és el de Jordi Aragonès, un dels fundadors del partit. És el secretari d'estudis i programes i el principal ideòleg de la formació. Juntament amb Gès són les dues cares visibles del partit sota Orriols des dels inicis de la formació. Ara bé, des del seu entorn s'assegura que ningú li ha proposat ser el candidat per Barcelona i, fins i tot, que prefereix no postular-s'hi al·legant que suposa una exposició pública que implica assumir costos personals. La feina actual d'Aragonès, cosí de l'expresident de la Generalitat, està focalitzada en el discurs i l'estratègia de la formació que no pas en la recerca de candidats.
El risc de créixer sense control
La direcció del partit sap que no li convé i se li pot girar en contra intentar créixer sense control i omplir el partit de candidats poc preparats, massa políticament incorrectes, o amb un passat poc honorable. El cas de Barcelona, per l'impacte mediàtic que suposa, és especialment sensible. Ni a la capital catalana ni a cap ciutat gran poden permetre's que un candidat mal preparat que, de retruc, tingui conseqüències en les eleccions al Parlament, tot just un any després de les municipals. L'entorn barceloní, tal com admetia Orriols en la inauguració de la seu a la capital el passat desembre, és "hostil" però cap partit que vulgui créixer pot evitar tenir-hi arrelament.
El principal risc de tota formació nova és que les llistes es descontrolin. Per evitar-ho, Aliança mesurarà molt bé on es presenta, amb una cinquantena de ciutats al punt de mira i el dubte d'en quins pobles o municipis mitjans concorre. A l'Eix Transversal hi ha tres prioritats clares: Manresa, Vic i Girona. Són feus històrics de Convergència tot i que avui dia hi governa ERC, Junts i Guanyem (CUP) respectivament. Però la formació també detecta que pot fer forat en municipis metropolitans perquè els discursos antiimmigració poden tenir calada. És amb l'ideari que es presentarà a Barcelona i en aquelles ciutats on detecti que l'assumpte està a l'agenda. Fins i tot busquen candidat a la Badalona de Xavier Garcia Albiol.
Projecció de cinc regidors a Barcelona
Les expectatives electorals de la formació són altes a tot el país i Barcelona no en queda al marge. De fet, una enquesta avançada per Nació arran de l'últim baròmetre municipal de l'Ajuntament confirmava aquesta sensació de creixement. Concretament, l'estimació apuntava que Aliança, malgrat no tenir encara candidat oficial, entraria amb cinc regidors al plenari. Serien justament els cinc que perdria Junts, que encara no té alcaldable per al 2027 quan resta un any per als comicis locals. En tot cas, l'estimació també apuntava que el PSC guanyaria les eleccions amb ERC cada cop més a prop.
