Aliança Catalana només té dues diputades al Parlament -una per Girona i una per Lleida-. De fet, a la demarcació de Barcelona, el partit de Sílvia Orriols va aconseguir un 2,86% de sufragis i es va quedar a poc més de 3.000 vots d’obtenir representació. Un "gairebé" excepcional -mai cap partit havia entrat al Parlament sense cap diputat per la circumscripció més gran- i que els va privar de dos o tres representants (i grup parlamentari propi).
Més enllà d’aquesta circumstància, l’extrema dreta independentista va concebre la irrupció al Parlament com una plataforma de llançament per a la seva expansió territorial, especialment per a les municipals del 2027. Tanmateix, mentre que la formació sorgida a Ripoll veu com les enquestes li arriben a multiplicar per 10 el nombre de diputats -i amb possibilitats de lluitar per la segona plaça-, acumula negatives per liderar la llista de l’Ajuntament de Barcelona i encara no ha presentat cap candidat per a les principals capitals.
La fitxa d’Aliança Catalana
- Resultats eleccions 2024: 2 diputats
- Projecció darrer CEO: 19-20 diputats
- Candidata 2024: Sílvia Orriols (probablement repetirà)
- Millor % de vots: Girona (8,97%)
- Pitjor % de vots: Barcelona (2,86%)
Gestionar un creixement inèdit
La darrera onada del CEO, publicada el novembre de 2025, pronostica que Aliança Catalana pot passar de 2 a 19-20 diputats. És la mateixa forquilla de Junts i a tocar d’ERC (22-23). Sondejos anteriors, com La Vanguardia, havien detectat la mateixa tendència i ja no es pot descartar que la formació d’extrema dreta pugui lluitar per la segona posició a la cambra catalana en uns comicis que s'haurien de celebrar just d'aquí a dos anys.
Es tracta d’un creixement inèdit. Ciutadans, per exemple, va passar de 3 a 36 escons, però ho va fer de manera progressiva després de cinc eleccions celebrades en onze anys. La CUP, per la seva banda, va debutar amb tres diputats el 2015 i, només dos anys més tard, va arribar a la desena. Tampoc, en l’àmbit espanyol, les irrupcions de Podem, UPyD, Vox o els mateixos Cs van assolir aquests nivells de creixement.
Es tracta d’una situació ambivalent. Per una banda, la sensació és que Sílvia Orriols sempre guanya -especialment amb conflictes com el del PSC a Ripoll-. Per l’altra, gestionar unes expectatives tan favorables no sempre és fàcil i, en política, els creixements cada vegada són més ràpids i curts, però també les crisis i les caigudes.
Les municipals, un trampolí o un destorb?
Amb aquestes perspectives, no és d’estranyar que Sílvia Orriols hagi demanat repetidament a Salvador Illa que convoqui eleccions. Ho justifica pel “caos absolut” que viu el país, però també cal tenir en compte la desorientació dels partits independentistes -ni Junts ni ERC tenen un candidat definit per les traves judicials- i, precisament, aprofitar aquest momentum on la immigració s’ha situat com un dels grans elements de debat.
De fet, el mateix president no ha dubtat a buscar el cos a cos amb la líder islamòfoba. La decisió de decapitar la secció local de Ripoll -per abstenir-se als pressupostos d’Orriols- només s’explica per la voluntat de polaritzar el debat entre PSC i Aliança.
Mentrestant, el compte enrere per a les municipals no s’atura. Quan manca poc més d’un any, el partit d’extrema dreta ha anunciat menys d’una desena de candidats, entre les quals capitals de comarca com Amposta, Banyoles, Tàrrega, Tortosa, Figueres i Berga, alguns dels quals són regidors "guanyats" a base de transfuguisme o acords amb llistes independents. A Barcelona, en canvi, acumulen negatives -Jaume Giró, Lluís Carrasco i Sandro Rosell-, mentre que tampoc s’han fet públics els caps de llista de la resta de grans capitals.
Amb aquestes perspectives, hi ha un dubte raonable: les municipals es convertiran en un trampolí -no hi ha cap dubte que la taca d’Aliança s’estendrà molt a la Catalunya interior- o en un destorb a l’hora de gestionar un creixement sense precedents.
