Aliança Catalana només es va presentar a tres ajuntaments a les municipals del 2023. I va fer diana: sis regidors (i alcaldia) a Ripoll, un a Manlleu i un al petit poble de Ribera d'Ondara (Segarra), on Albert Puig es va convertir en batlle. Tres anys després, el partit d'extrema dreta conserva els representants de la capital del Ripollès i el d'Osona -malgrat la dimissió del cap de llista- mentre que va perdre l'únic representant a Ponent. En canvi, a partir de captar trànsfugues, la renúncia d'altres regidors o bé acords amb llistes independents, ha “guanyat” un total d'onze representants que de manera directa o indirecta porten el missatge del partit de Sílvia Orriols als consistoris de vuit comarques.
El degoteig de regidors que se sumen a Aliança encara és discret i es concentra en municipis petits i mitjans. Res a veure, però, amb les dificultats que, per ara i malgrat les bones enquestes, té la formació xenòfoba per sumar noms reconeixibles a les ciutats. A Manresa, Sergi Perramon, que va ser escollit pel Front Nacional, va ser festejat per Orriols, però finalment es presentarà amb Junts i Orriols ha optat per una empresària del sector immobiliari. Aliança no té encara candidats a cap de les quatre capitals i acumula 'no' de diversos exconvergents, com és el cas de Jaume Giró, un dels intents fallits per Barcelona, on anunciaran un nom per Sant Jordi. A Vic, preveu presentar Oriol Gès, el seu secretari d'organització.
Dues renúncies amb polèmica
Ribera d'Ondara és un municipi de poc més de 400 habitants de la Segarra. A les municipals del 2023, Albert Puig va liderar amb èxit una de les tres candidatures d'Aliança Catalana. Va aconseguir un regidor -inicialment a l'oposició-, però que va protagonitzar una moció de censura juntament amb una llista vinculada a ERC. La jugada -que va suposar l'expulsió del partit republicà- incloïa que Puig es convertís en batlle durant el permís de maternitat de la nova alcaldessa.
Tanmateix, el regidor d'extrema dreta també va acabar fora del partit per comentaris obertament homòfobs. Finalment, va dimitir de regidor i el seu substitut -que no tenia vinculació orgànica amb Aliança-, va passar a ser no adscrit i va tornar a presentar una moció de censura per tal que l'alcalde socialista recuperés el càrrec. Des d'aleshores, Puig aprofita el seu compte de Twitter per insultar o criticar qualsevol notícia relacionada amb el partit de Sílvia Orriols.
Tampoc no ha acabat d'anar bé la segona aventura d'Aliança lluny de Ripoll. Roger Saborit va ser elegit regidor a Manlleu, una ciutat amb una elevada taxa d'immigració i on, tradicionalment, l'extrema dreta ha aconseguit bons resultats. Dos anys després va plegar per motius laborals -malgrat que posteriorment, segons va publicar el diari Ara, va estripar el carnet amb crítiques a la formació de Sílvia Orriols-. Va ser substituït per Jordi Rierola, un conegut espanyolista del municipi osonenc, que continua exercint com a regidor d'Aliança.
La captació de trànsfugues
Els fundadors d'Aliança Catalana van sorgir en bona part del Front Nacional i, en alguns casos, havien militat anteriorment a la Solidaritat per la Independència d'Alfons López Tena i Uriel Bertran. Ara bé, a mesura que el partit ha anat guanyant presència ha intentat captar quadres procedents d'altres partits com Junts -o llistes vinculades a l'extint PDEcat- d'ERC i, en grau més baix, del PSC. Fonts d'Aliança consultades per Nació confirmen que consideren regidors propis un total d'onze regidors que el 2023 es van presentar amb altres formacions.
De fet, la formació d'extrema dreta no ha tingut cap problema per captar trànsfugues. El cas més recent és el d'Amposta. Èric Esteban, que havia estat el número 2 de Junts, fa unes setmanes va abandonar el partit de Carles Puigdemont, poc abans de ser presentat com el cap de llista d'Aliança a la capital del Montsià.
Esteban és formalment regidor no adscrit, però a la pràctica representa el partit islamòfob. És el mateix cas que Conxita Iglesias. Regidora d'ERC al govern de Sant Feliu de Buixalleu (Selva), va fer el salt a Aliança -després va ser desposseïda de les responsabilitats al consistori- a mig mandat.
Sense sortir del Baix Montseny, però saltant al Vallès Oriental, la formació ultra va encetar a Sant Antoni de Vilamajor un altre camí per guanyar presència territorial. Va signar un acord amb la llista que pretén representar les urbanitzacions -el denominat PUSA- per tal que els seus tres edils representessin el partit, mentre que Aliança es comprometia a defensar al Parlament els interessos d'aquesta formació independent. De fet, els municipis amb barris de baixa densitat i dèficits urbanístics es poden convertir en un bon banc de vots pels partits ultres.
Acord amb llistes independents
L'estratègia de Vilamajor també es va repetir a Bellpuig (Urgell). Allà es va pactar amb una formació amb dos regidors, un dels quals és Salvador Bonjoch, alcalde en dos mandats i president del Consell Comarcal durant quatre anys per CiU. Actualment, és el coordinador comarcal d'Aliança.
En canvi, una de les poques incorporacions vinculades al PSC -Miquel Mendoza Heras, regidor de Borredà-, va deixar el consistori en fitxar pel partit de l'alcaldessa de Ripoll. Mendoza, amb responsabilitats al govern d'aquest petit municipi del Berguedà, va formar part de les llistes del Parlament.
També en va formar part Ramon Porta, elegit regidor de Junts per Tírvia i que va ser el número 3 per Lleida. Ara bé, problemes interns van provocar que fos expulsat i que, posteriorment, s'afiliés al Front Nacional, l'altre partit de l'extrema dreta independentista.
A les eleccions catalanes també s'hi va presentar un regidor independent de Bagà -excordinador de Junts al Berguedà-, mentre que un edil d'Amer que va estripar el carnet, Eduard Àngel, és el nou tresorer del comitè comarcal de la Selva. En aquests dos casos, el partit no els ha reconegut públicament i, a preguntes de Nació, s'han limitat a assegurar que “són propers”.
Entrisme a través de llistes d'altres partits
L'entrisme és una estratègia trotskista per tal de difondre el missatge revolucionari a partir de participar en organitzacions de masses no vinculades directament al moviment. Curiosament, Aliança Catalana també l'ha practicat -segurament de manera inconscient- per guanyar presència territorial.
La dimissió d'un regidor i la renúncia de fins a cinc integrants de la llista de Junts va permetre que Jordi Rojas es convertís en edil a Santpedor (Bages), en un ple marcat per la tensió i la dura actuació de la Policia Local. També va passar a ser regidora de Roda de Ter, la presidenta del partit a Osona, que formava part d'una candidatura independent. El mateix moviment, però en el marc d'una llista vinculada a ERC, va permetre recentment a Albert Llurba, coordinador dels ultres a la Conca de Barberà, entrar al consistori de Vilaverd.
Un cas diferent i singular -i no només per tractar-se d'una capital de comarca... governada per la CUP- és el de Berga. Allà, es va establir un acord amb Berga Grup Independent, formació amb dos representants, que havia de permetre que Judith Vinyes -candidata el 2023-, repetís com a cap de llista ara amb Aliança. L'entesa va generar malestar en ambdues bandes i una part substancial de la formació -entre els quals l'altre regidor- no el van assumir.
D'aquesta manera, a poc més d'un any de les municipals, Aliança Catalana reconeix fins a 18 regidors amb la seva marca o al grup mixt en un total de nou comarques.
