L’extrema dreta a Catalunya està eufòrica. Vox i Aliança Catalana es veuen a l’alça mentre estan engreixant la seva maquinària de cara al proper cicle electoral, comenci aquest quan sigui. El darrer CEO ja donava un mapa de la correlació de forces caracteritzat per una inflexió rellevant, amb un Vox que veuria incrementada la seva presència -actualment ja d’11 diputats- fins als 13-14. I el que té una rellevància especial pels de Santiago Abascal: podria fer el sorpasso a un PP que va experimentar un salt a les eleccions del 2024, en passar de 3 a 15 escons, i ara podria balalr entre els 12-13.
Però era Aliança Catalana la que es disparava. Dels dos parlamentaris actuals podria passar a empatar amb Junts a 19-20, davant la sotragada que patiria el partit de Carles Puigdemont, de llarg el més perjudicat per l’auge de la força de Sílvia Orriols. Fins a un 20% dels votants de Carles Puigdemont es plantejaria votar per Aliança. Una circumstància que no sembla inquietar massa totes dues formacions ultres és la competència entre elles.
En els últims dies, Vox ha anat explicant quines eren les prioritats estratègiques de cara a aquest any. Als dirigents de Vox se’ls veu optimistes. Alguns d’ells van assegurar després a Nació que només han detectat pugna amb els d’Orriols en algunes comarques gironines. Un territori on, per cert, el CEO apuntava la possibilitat que Aliança Catalana conquerís la primera posició. De fet, a Vox neguen que vulguin ara fer cap esforç afegit per atreure vot catalanoparlant i recorden que ja a les eleccions del 2021 van fer algun cartell amb la senyera.
Allí on el PSC arriba al 20%
La prioritat de Vox sobre el territori és penetrar i créixer en els bastions socialistes i a tot arreu on el PSC arriba al 20% dels vots. Això apunta bàsicament a l’àrea metropolitana. A Vox donen importància màxima a fer forat en el pastís electoral socialista. És això el que afebleix el bloc progressista sense treure sufragis a una hipotètica majoria de dretes junt al PP. El discurs dur antiimmigrants creuen que pot fer mal a la bossa de vot socialista i, de fet, els de Santiago Abascal estan insistint en la "prioritat nacional" en les ajudes socials i no tant en els missatges econòmics més ultraliberals que eren més habituals uns anys enrere.
Vox es proposa reforçar la presència al carrer i insistir en el missatge Primero, lo nuestro. Creuen que abanderant un "estat del benestar, però pels d’aquí", poden repetir els èxits que han acompanyat Donald Trump en alguns districtes nord-americans o els conservadors britànics -i ara Nigel Farage- quan s’han apoderat de territori fins aleshores laborista. De moment, ja tenen prevista una manifestació contra la immigració a Tarragona, governada pel socialista Rubén Viñuales (exdirigent de Ciutadans, per cert).
Des de de la formació d'Abascal es nega cap temor per la possible competència amb els d’Orriols. "Al final, nosaltres creixem a costa del PP, però també arrabassem una franja socialista, mentre que Aliança Catalana menja del pastís de Junts. Allí on Junts estava establert, patirà per l’ascens d’Aliança", remarquen. Però el temps diràs si això és ben bé així. El darrer CEO també apuntava una dada interessant: els electorats dels dos partits d’extrema dreta cada cop s’assemblen més.
Malgrat les diferències evidents pel que fa a identitat nacional, Aliança Catalana -que veu com l'establishment s'hi acosta - també inclou votants que no són independentistes (quasi el 20% del votant), mentre que la mateixa fúria en un tema com l’atac a la immigració islàmica els acosta. D’altra banda, Aliança Catalana, que s’està estructurant també en el territori metropolità, tampoc vol renunciar a penetrar en la corona metropolitana. Implícitament, però, els dos partits ultres semblen haver-se repartit els papers.
