Sílvia Orriols ja és una més: qui l'ha acompanyat en l'aterratge a Barcelona?

Representants de Foment del Treball, del Col·legi d'Economistes, de la Fiscalia i del Consell de la República assisteixen a l'esmorzar informatiu de la líder d'Aliança Catalana, interessada en desgranar la decepció viscuda amb Carles Puigdemont

Publicat el 17 de febrer de 2026 a les 09:58
Actualitzat el 17 de febrer de 2026 a les 11:12

La sala noble de l'Hotel Palace de Barcelona té, en certa manera, un punt de màquina del temps: cortines daurades, grans finestrals, un quadre enorme d'un gerro de flors i làmpades de llum groguenca. Els assistents als esmorzars informatius que s'hi organitzen de la mà de Nueva Economía Fórum tendeixen a ser amants del vestit clàssic fosc, encara amics de la corbata, i acostumen a ser puntuals, potser per trobar les taules encara plenes d'entrepans i croissanets. L'expectació, aquest dimarts, era alta: s'estrenava en un acte d'aquest tipus Sílvia Orriols, líder d'Aliança Catalana, que fa uns mesos va causar baixa per un problema lleu de salut. Qui l'ha acompanyat en el desembarcament?

A la taula presidencial s'hi han assegut representants de Foment del Treball, com ara Valentí Pich. De la patronal liderada per també s'hi ha acostat Benet Maimí, assegut unes taules més enllà. Carles Puig de Travy, degà del Col·legi d'Economistes, estava assegut al costat d'Eduard Berraondo, l'exestrella de TV3 que ara fa de cap de premsa d'Aliança. A la taula principal també hi havia Gabriel Jené, de Barcelona Global, i Miquel Puig, conegut tant per la tasca a Pimec com per haver format part de la junta directiva de Joan Laporta. No han passat desapercebudes les seves vambes Nike, customitzades amb tela Louis Vuitton. Neus Pujal, de la Fiscalia, no s'ho ha volgut perdre. 

De cares polítiques, la més coneguda ha estat la de Germà Gordó, líder de Convergents i exconseller amb Artur Mas. Jordi Domingo, president del Consell de la República, s'ha assegut en una de les taules del final per sentir les opinions d'Orriols, conciliadora amb els sectors econòmics -supressió inclosa de l'impost de successions- amb un discurs molt similar al que va verbalitzar fa unes setmanes al Golf Empordà, convidada per Emili Cuatrecasas. Josep Martí Blanch, el periodista que la va entrevistar en aquella trobada, tampoc s'ha perdut l'esmorzar, durant el qual Orriols ha defensat governar amb Junts als municipis, però amb una línia vermella: no renunciar a les parets mestres del programa.

Del nucli dur d'Aliança, a l'alcaldessa de Ripoll l'han acompanyat Oriol Gès, Aurora Fornos, Lluís Areny i Jordi Aragonès, un nom que ja no és aliè als despatxos de les consultores de Barcelona on s'analitza el fenomen de l'extrema dreta independentista. En una de les taules al fons, per cert, hi havia assegut Josep Arcas, el militant que va ser suspès de la JNC per assetjar una regidora de la CUP a Sant Cugat del Vallès. Abans de començar, estava especialment content per haver aconseguit un lloc amb bona visió per escoltar Orriols, partidària que Catalunya no creixi més enllà de la població actual. Cap de les afirmacions ha sorprès, perquè -com ella- ja formen part del paisatge. 

Com, per exemple, quan ha insistit en la idea que "no tothom que viu i treballa a Catalunya" és català, una frase que posaria els pèls de punta a Jordi Pujol. Ho ha argumentat amb la idea que hi ha musulmans nascuts al país que pretenen "imposar" les seves costums, com per exemple els menús halal. La normalització d'aquest discurs ha fet que, en la frase posterior, hagi assenyalat que no era racista ni d'extrema dreta sense que ningú s'hagi posat les mans al cap. Del discurs ultra, en tot cas, només n'ha criticat l'ús de la violència -s'hi ha posicionat en contra-, però no el fons de la qüestió. També s'ha atribuït el mèrit del fet que ara Vox també faci servir el català al Parlament. 

Puigdemont en el record

Orriols s'ha definit com a "seguidora de Puigdemont", i va arribar a anar a Brusel·les amb autocar. "Un dia em vaig adonar que ens havien enganyat, i que havien causat greuges i perjudicis a Catalunya. Havien generat confrontacions estèrils", ha remarcat l'alcaldessa de Ripoll, que no ha perdut l'oportunitat per recordar els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, protagonitzat per joves de la ciutat que ara governa. "En lloc d'intentar tancar la mesquita, les institucions van arribar a fer un homenatge als familiars dels assassins i no a les víctimes. En aquest moment, una ripollesa em va demanar fer una llista per castigar l'Ajuntament d'aquell moment. Vaig dir que sí", ha recordat. 

Va ser el 2019 quan va entrar com a regidora -s'asseia a "l'extrema dreta" del consistori-, i des d'aquell moment -ha volgut subratllar- ja va patir un cordó sanitari. Amb un discurs de ressonàncies victimistes i populistes, ha negat cap proximitat amb el feixisme perquè ella, simplement, era "la dels cinc fills". El caldo de cultiu generat a la ciutat va fer que guanyés en totes les meses electorals de Ripoll als comicis del 2023. "Va ser un cop d'efecte. Ens feien costat malgrat el cordó sanitari també dels mitjans. La realitat que exhibíem no era un relat per captar votants, sinó la quotidianitat de la població", ha indicat l'alcaldessa del municipi, que és diputada des de les eleccions del 2024. 

El problema de la ciutat, ha dit, és que fins al 50% de naixements provenen de ciutadans d'origen migrant. "Acabaran imposant a la nostra societat costums i lleis antagòniques al nostre sistema de drets i llibertats. Tenim la valentia de dir que volem preservar les futures generacions d'aquesta xacra", ha indicat. En la campanya del 2024, ha dit, només es van gastar 40.000 euros. En la propera ja tindran més recursos per créixer -les enquestes la situen com a competidora per la tercera plaça, en estreta pugna amb Junts- i per propagar un discurs que té cada vegada més d'islamòfob i menys d'independentista, tot i que aquest dimarts ha tornat a remarcar que només la unilateralitat és vàlida. 

Què podria passar l'endemà de la independència? "Seria un escenari com a Lituània o com a Estònia. No hi hauria una balcanització. L'estat espanyol seria incapaç de mantenir una ocupació militar de Catalunya", ha apuntat just després d'assenyalar que ells no marxarien a Waterloo. De qui es podria demanar el suport? Donald Trump? Israel? "Des d'una visió pura d'estat, no podem descartar cap contacte per dogmes o ideologies. Hem de tenir contactes amb tothom que estigués disposat a fer-nos costat", ha apuntat Orriols, que ha apostat per una consulta popular per decidir si Catalunya formaria part de la Unió Europea (UE) o de l'OTAN. S'ha definit, això sí, com a "euroescèptica". 

L'advocat del diable

L'encarregat de presentar Orriols ha estat Jordi Coma, un dels principals assessors de la líder de l'extrema dreta independentista i que també li fa d'advocat. "Hem de salvar Catalunya, però també l'hem de salvar a ella dels jutjats", ha remarcat Coma, que l'ha definit com a mare, fundadora d'Aliança, batllessa de Ripoll i diputada al Parlament. La primera invectiva contra els mitjans públics catalans ha arribat als set minuts d'intervenció, quan ha intentat traçar un paral·lelisme entre la novel·la 1984, de George Orwell, i el món que vivim. "És capaç de gestionar una multinacional familiar", ha apuntat Coma, en referència als cinc fills que té. Una hagiografia en tota regla. 

L'assessor ha definit el "cordó sanitari" contra ella com un "decorat", i ha donat pràcticament per fet que tindrà majoria absoluta a les properes eleccions a Ripoll. "Ella sacseja, com tots vostès podran comprovar. És la veu de la Catalunya que treballa i que paga impostos. Té la virtut i el risc de dir exactament el que pensa", ha apuntat Coma. Orriols s'ha mostrat agraïda per poder-se explicar en un fòrum com aquest, on havia d'anar fa uns mesos però uns problemes de salut li ho van impedir. S'ha referit a Coma com el seu "advocat del diable", perquè l'ha ajudat en tràngols com la multa de la conselleria d'Igualtat i Feminisme, un departament que "no serveix per res". Per si algú ho dubtava.