Una de les grans sorpreses electorals de les municipals del 2023 va ser Ripoll. En clau local, s'esperava un avanç de la llista de Sílvia Orriols, però pràcticament ningú comptava que guanyaria. En l'àmbit nacional, va suposar la irrupció d'un partit independentista d'extrema dreta -Aliança Catalana- que tres anys després no només és al Parlament sinó que aspira a estendre's com una taca d'oli per una franja que arrenca a Ponent, travessa la Catalunya Central i ocupa bona part de les comarques gironines. De fet, al llarg del mandat, han "guanyat" una desena de regidors a partir de trànsfugues, militants incrustats en altres llistes i acords amb formacions independents.
La fitxa de Ripoll
- Alcaldessa: Sílvia Orriols Serra (AC)
- Habitants: 10.812 habitants, segons dades de 2025
- Socis: Aliança Catalana, en minoria
- Resultats del 2023: victòria d'AC duplicant tant Junts com ERC
Orriols aspira a la majoria absoluta
La victòria de Sílvia Orriols el 2023 no li garantia la governabilitat. De fet, tant abans de la investidura com al llarg del mandat la possibilitat d'un pacte d'almenys quatre de les altres formacions ha sobrevolat la política local. Tanmateix, sempre que semblava encaminat, Junts s'ha fet enrere. Aquest fet va permetre a la líder d'Aliança Catalana accedir a l'alcaldia i, després, superar una qüestió de confiança que li va permetre aprovar els pressupostos del 2024. De fet, tot apunta que tornarà a recórrer a aquest mecanisme per assegurar els comptes d'enguany.
La impossibilitat d'establir cap mena de pacte ni acord puntual amb la resta de partits, sumat a la incapacitat de gestionar un ajuntament, han provocat la paràlisi de l'acció de govern. D'aquesta manera, molt probablement les municipals del 2027 -on ningú dubta que Orriols es tornarà a presentar- es convertiran en un plebiscit on la líder d'extrema dreta buscarà una majoria absoluta que li asseguri una situació més tranquil·la. Tot plegat, en un context en què l'oposició ha patit el desgast de la tensió constant viscuda als plens i al fracàs dels intents de pactes per desbancar-la. De fet, fins a cinc regidors -entre els quals, els tres de Junts- ja han plegat des de l'inici del mandat i almenys tres caps de llista -inclosos ERC i la CUP- no repetiran.
El partit del corredor del fuet?
Aliança Catalana va sorgir a Ripoll per la suma de tres grans factors: els atemptats del 2017, el carisma d'Orriols i la fi de l'hegemonia convergent al municipi. Fora del bressol de Catalunya, més enllà de la figura de la líder, el partit d'extrema dreta veu més fàcil fer forat a municipis amb percentatge de població nouvinguda important, amb possibles problemes de convivència i sense la competència d'altres opcions d'extrema dreta o de dreta dura.
Ara bé, malgrat els esforços per intentar seduir votants nacionalment espanyols, la base per créixer són aquelles persones que se senten exclusivament catalanes. En aquest sentit, la franja que ressegueix l'Eix Transversal és el territori més propici on créixer. Hi ha qui ho ha batejat com el fuet belt (o corredor del fuet), malgrat néixer en una comarca, al Ripollès, on el porcí és anecdòtic. Segurament, més que amb la indústria càrnia, la correlació és amb el percentatge d'independentisme. En un context en què a tot Europa s'ha normalitzat la presència d'ultres, una part de l'electorat que votava en clau catalana ha abraçat les tesis d'un partit com Aliança Catalana. En aquest sentit, fins ara ha semblat que, implícitament, es repartien els papers amb Vox: el rerepaís pels de Sílvia Orriols i el cinturó metropolità pels d'Abascal i Garriga.
Pocs candidats confirmats, moltes expectatives
Més enllà de Ripoll, hi ha moltes ciutats marcades en blau al mapa dels estrategs d'Aliança. De moment, pràcticament no han confirmat candidats per al 2027 -un dels pocs és Èric Esteban, número 2 de Junts a Amposta que poques setmanes abans va estripar el carnet-. Això sí, n'hi ha que es donen per fets -avançats per Nació- com Oriol Gès a Vic o Clàudia Barés a Manresa- o Judit Vinyes a Berga -regidora pertanyent a un grup independent-. Olot, Girona, Balaguer i Lleida seran un dels objectius claus, mentre que a Barcelona esperen entrar-hi amb un candidat que anunciaran per Sant Jordi. Algunes operacions per captar antics convergents als entorns urbans no han reeixit i, malgrat les bones enquestes, Orriols no ha captat cap gran nom.
Des del partit d'extrema dreta s'ha deixat clar sempre que prefereixen un nombre limitat de llistes fortes a la quantitat. En aquest sentit, formacions noves -com va passar en el seu dia a Ciutadans o a Plataforma per Catalunya- s'omplen fàcilment d'arribistes que després provoquen crisis internes.
L'altre element a tenir en compte és la competència en el flanc més dretà de l'arc ideològic. La presència de Vox en municipis com Salt o Mataró, de Somi de Josep Anglada a la capital d'Osona, del PP de García Albiol a Badalona, de la coalició entre Junts i l'exlíder del Front Nacional a Manresa o d'alcaldes del partit de Carles Puigdemont que han optat per la línia dura -Jordi Masquef a Figueres com a gran exemple- caldrà veure si suposa un fre en els plans del partit de Sílvia Orriols en alguna d'aquestes localitats.
