Sílvia Orriols sempre guanya: les claus de l'últim terratrèmol de Ripoll

La decapitació del grup municipal del PSC és la cirereta d'un cúmul de despropòsits iniciats just després de les eleccions del 2023

Publicat el 14 d’abril de 2026 a les 19:11
Actualitzat el 14 d’abril de 2026 a les 19:23

La dissolució de l'agrupació del PSC a Ripoll és l’últim -per ara- episodi que ens deixa el terratrèmol de la irrupció de l’extrema dreta independentista a la política catalana. Més enllà dels fets que han desembocat amb la sortida dels edils socialistes, és una nova mostra de la impotència de les forces democràtiques per abordar un fenomen global que ha casa nostra ha germinat en forma d’Aliança Catalana.

Un cúmul de despropòsits des del 2023

Si ens centrem en el bressol de Catalunya, la decapitació del grup municipal del PSC és la cirereta d’un cúmul de despropòsits iniciats junts després de les eleccions del 2023. La victòria d’Orriols -fruit de la gestió dels atemptats, del fracàs del procés, de la fi d’un cicle de domini convergent a la vila i del seu mateix carisma- es podia afrontar de moltes maneres, però sempre s’ha acabat optant per les pitjors decisions.

Després dels comicis, i amb la cap de llista de Junts autodescartant-se per l’alcaldia, les esquerres van arribar a un acord que semblava viable fins a la irrupció de Laura Borràs. En la primera meitat del mandat es van produir diversos intents més o menys viables d’acordar una moció de censura. I, curiosament, qui ho va acabar provocant va ser la mateixa Orriols en sotmetre’s a una qüestió de confiança.

De nou, tot semblava fet. Es va acordar un govern format per Junts, ERC i el PSC -amb l’alcaldia en mans del partit de Carles Puigdemont-. Però una enquesta interna i la intervenció directa de Waterloo van dinamitar-ho tot. La victòria d’Orriols era total: pressupostos aprovats i oposició escapçada.

Evitar un circ per provocar-ne un de més gran

Ara bé, tot podia empitjorar. L’alcaldessa d’Aliança Catalana va portar fa pocs dies els nous comptes a aprovació sabent que tornava a tenir el comodí de la qüestió de confiança. Per evitar un nou circ mediàtic que es convertís en un altre espot de campanya d’Orriols -ja ningú podia plantejar un pacte per defenestrar-la-, els dos regidors socialistes van optar per l’abstenció. La carambola es va completar amb l’absència d’un regidor d’ERC i el vot favorable de l’independent de Som-hi Ripoll.

Sense la possibilitat d’una moció de censura, l’abstenció del PSC -ERC també se la va plantejar- liquidava un debat que s’hauria allargat un mes. Ara bé, la reacció del partit de Salvador Illa no només ha tornat a posar Ripoll sota el focus, sinó que ha dinamitat el futur de la formació a la vila comtal.

A banda de parlar d’una reunió que mai es va produir, s’ha passat d’un gest habitual -posar els càrrecs a disposició- a un cessament amb totes les lletres. Ho ha verbalitzat la consellera Sílvia Paneque -que perd un dels seus col·laboradors més eficients al Departament de Territori-: Aliança Catalana és una línia vermella i Ripoll ha estat un avís al conjunt de grups municipals. Una resposta radical -una abstenció en uns pressupostos no és un acord de govern o una investidura- que caldrà veure si podran mantenir quan la formació de Sílvia Orriols es normalitzi als ajuntaments catalans.

Una trituradora de regidors… i de llistes?

Tornant a Ripoll, la realitat és que difícilment Enric Pérez i Anna Belén Avilés podran ser substituïts per qualsevol integrant de la llista o dels suplents. Davant del comunicat dels regidors on denunciaven que la secció local manifestava “l’absolut desacord” per una decisió que ha generat molta sorpresa en els ambients polítics de la capital del Ripollès, la direcció nacional ha duplicat l’aposta. La dissolució de l’agrupació i la creació d’una gestora, un tràmit que facilita que el partit designi a dit dos representants al consistori.

Sigui com sigui, ara mateix sembla difícil pensar que el PSC -que des del 1979 ha tingut representació- pugui fer llista (real) l’any vinent. La política municipal de Ripoll s’ha convertit en una trituradora: fins a set dels onze regidors han plegat. I, més enllà de les circumstàncies personals i laborals, hi ha motius polítics: des de les interferències de les direccions nacionals als fracassos per bastir una alternativa a l’extrema dreta passant per la tensió constant al llarg del mandat.

A poc més d’un any de les eleccions, el dubte ja no serà si Aliança Catalana tindrà majoria absoluta a l'Ajuntament de Ripoll sinó quins partits tindran capacitat de presentar-se. Això és perquè, exceptuant els conflictes interns propis d’una formació encara no consolidada, amb l’onada actual Sílvia Orriols sempre guanya.