Aquesta setmana ha arrancat un nou Mundial de futbol en què una part dels catalans no s'hi sent representat per cap selecció. Una altra sí perquè, tal com explicàvem en aquest diari fa uns mesos, la "roja" ja és "normal" a Catalunya. Però que passa amb la selecció catalana? La reivindicació de l'oficialitat va arribar als seus màxims a principis de segle, amb partits contra el Brasil o l'Argentina que van arribar a pràcticament omplir el Camp Nou. Però amb els anys, i especialment després del procés, tot plegat s'ha diluït. Al pacte d'investidura de Salvador Illa amb ERC, l'oficialitat va tornar a treure el cap, però sense Mundial ni Jocs Olímpics, i amb moltes limitacions. I encara està encallada quan aviat farà dos anys que el PSC va arribar a Palau.
Socialistes i republicans van acordar la creació de l'oficina de promoció de les seleccions catalanes. Tal com va avançar aquest diari el passat novembre, el Govern i els d'Oriol Junqueras negociaven la forma d'aquest òrgan amb una discrepància: la concreció del compromís amb l'oficialitat. I aquest estira-i-arronsa és el que, fins ara, encara encalla la posada en marxa de l'oficina. Ara bé, els negociadors confien que no serà un escull i la creació de l'òrgan es materialitzarà entre el juliol o el setembre, però sempre després dels pressupostos, segons fonts consultades. En tot cas, si bé ajuda a donar vida al debat de l'oficialitat, també hi ha limitacions ja evidenciades en el pacte inicial. Veure una selecció catalana competir amb normalitat al Mundial és encara un somni llunyà.
L'estat de les negociacions per l'oficina
Les negociacions es van accelerar a la segona meitat del curs passat, quan el Departament d'Esports va posar una proposta sobre la taula d'ERC. Els republicans la veien amb bons ulls -més encara venint d'un PSC que havia refusat dies abans el clam "Una nació, una selecció" al Parlament- però volien introduir-hi millores. Concretament, ERC volia "posar un accent més marcat" en el suport de la futura oficina perquè algunes federacions que compleixen els requisits -existir abans que la federació espanyola i demostrar arrelament social, principalment- puguin competir a escala internacional. El Govern ha entès la voluntat d'ERC "d'anar més enllà" però els republicans volen llegir la lletra petita del decret, que l'executiu s'ha compromès a no aprovar fins que tingui el seu aval.
Des del Departament d'Esports es limiten a dir que es treballa amb els tràmits administratius necessaris per crear l'oficina. I afegeixen que, quan aquest procés estigui culminat, es presentaran públicament els objectius, les funcions i els detalls del desplegament. Tant Esports com ERC sabien que la manca de pressupostos propis -per ser conselleria de nova creació- dificultaven posar en marxa una nova oficina però, un cop aprovats els comptes, no hi hauria d'haver entrebancs. La dotació inicial serà de 100.000 euros, tal com havia anunciat el conseller Berni Álvarez, però ERC demanarà que aquests recursos augmentin amb els diners que aporten els mateixos comptes.
Què deia l'acord PSC-ERC sobre les seleccions?
Aquesta Oficina del Govern, tal com recull l'acord d'investidura, ha d'estar adscrita al Consell Català de l'Esport. La seva tasca serà promoure les seleccions esportives catalanes, oferint "suport actiu i acompanyament" a les federacions esportives catalanes que, d'acord amb la seva voluntat i la llei estatal de l'esport, puguin optar a participació directa a l'àmbit internacional pel fet d'haver-se constituït abans que la federació estatal corresponent. Dit d'altra manera, treballaria per l'oficialitat de seleccions catalanes que puguin aspirar a ser-ho segons el marc normatiu espanyol.
En paral·lel, l'oficina també ha de vetllar perquè el Consell Superior d'Esports estatal treballi per aquest reconeixement. L'acord marcava que la Generalitat havia de treballar pel "màxim reconeixement en tots els nivells" i que promouria la "projecció internacional" de les federacions catalanes i el "reconeixement" de les seleccions. Els únics detalls públics de l'oficina els va oferir fa més d'un any Álvarez, que també advertia que aquest nou ens no es plantejava en els termes de l'oficialitat sinó en "projectar" els esportistes catalans de la millor manera. La realitat és que la qüestió de l'oficialitat de les seleccions catalanes incomoda el PSC.
Una oficialitat de mínims
De fet, el conseller ja ha verbalitzat en diverses ocasions que l'oficialitat no està a la primera línia del seu Departament. Tampoc l'oficialitat de mínims que es planteja. "No és el moment", ha deixat clar en algunes aparicions als mitjans. El mateix pacte, com ja s'ha detallat, assumeix que la possibilitat d'adquirir l'oficialitat només està reconegut per aquelles federacions que compleixen els requisits de l'Estat. És a dir, principalment, existir abans que la federació estatal. Ara, la Federació Catalana de Futbol (FCF) és 13 anys més antiga que la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) però ningú imagina, almenys ara, que la selecció catalana de futbol pugui ser oficial.
- Foto al Parlament (sense el PSC) amb el lema «Una nació, una selecció»
- Europa Press
De fet, en una llista avançada per El País, ERC identifica un total de 19 esports en els quals Catalunya podria aspirar a l'oficialitat. S'hi inclou el futbol, i també d'altres rellevants com el tenis, l'atletisme, esports d'hivern i altres esports de menys seguiment. Compleixen els requisits de constituir les federacions abans que les estatals i tenir una forta presència social. Ara bé, en tot cas, primer caldria que les federacions catalanes demanessin l'oficialitat i que el govern espanyol acceptés la proposta. En última instància, serien les federacions internacionals les que haurien d'avalar-ne l'oficialitat.
Hi ha qui entendrà que l'oficina de promoció de les seleccions catalanes es queda curta per aconseguir l'oficialitat. D'altres entendran que és el primer pas d'un llarg camí per recórrer. En tot cas, sembla clar que la llei dona marge perquè les seleccions catalanes que compleixen els requisits siguin oficials. L'oficina pot acompanyar i donar suport actiu, tal com s'estableix al pacte del PSC i ERC, però si les federacions catalanes, el govern espanyol i els òrgans internacionals no s'hi posen de cara, tot plegat corre un risc evident de quedar en paper mullat.
