Nou anys des que Catalunya va quedar commocionada per l'atemptat jihadista del 17 d'agost. Nou anys des que la capital catalana va patir un dels moments més tràgics de la seva història recent. Aquest mateix matí, abans que es comencin a dur a terme els diferents actes d'homenatge previstos al llarg de la jornada, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ja ha volgut dedicar unes paraules a les víctimes i tots els afectats per l'atemptat de la Rambla i l'atemptat de Cambrils.
"Nou anys després dels atemptats del 17-A, mantenim viu el record de les víctimes de Barcelona i Cambrils", ha asseverat el cap de l'executiu català en una publicació a les xarxes socials. En aquest mateix missatge, Illa defensa que "davant l'odi i la barbàrie" cal "més convivència, més democràcia i més pau": "Tot el meu suport a les víctimes, a les seves famílies i a totes les persones afectades", ha conclòs el president de la Generalitat.
Per la seva banda, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha mostrat el seu "record i afecte" a les víctimes i familiars dels atemptats, i ha assegurat que el partit continua "sense defallir" demanant "la veritat del que va passar". Segons Turull, no fer "efectiu" el "dret a saber la veritat" sobre el 17-A és un "de tants dèficits democràtics de l'Estat espanyol". "I en aquest cas és més que evident", ha afirmat el dirigent juntaire, que van impulsar una comissió d'investigació al Congrés a canvi de garantir la investidura del president espanyol, Pedro Sánchez.
Nou anys després dels atemptats del #17A, mantenim viu el record de les víctimes de Barcelona i Cambrils.
— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) August 17, 2026
No oblidem. Davant l’odi i la barbàrie, més convivència, més democràcia i més pau.
Tot el meu suport a les víctimes, a les seves famílies i a totes les persones afectades.
En un missatge a X, Carles Puigdemont, president de la Generalitat durant els atemptats, ha indicat que les víctimes "mereixen el dret a saber tota la veritat". Puigdemont ha recordat també "l'eficàcia de la policia catalana" en aquelles jornades, i lamenta els "vincles comprovats entre els serveis d'informació i policials espanyols i l'imam que va ser el cervell de l'operació".
Per la seva banda, la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha assegurat que fa nou anys "el país va estremir-se amb els atemptats". "No oblidem les víctimes i el dolor dels familiars. Continuarem treballant per la pau, la justícia i la reparació", ha dit. La CUP ha publicat un missatge a les xarxes socials recordant les víctimes i reclamant "claredat". "Encara hi ha massa preguntes sense resposta. Les seves guerres, les nostres morts", han indicat.
Moltes declaracions i poques evidències
Han estat moltes declaracions les que s'han produït durant els prop de dos anys de feines de la comissió, però ha costat trobar grans evidències. Els càrrecs de la policia espanyola o del CNI que han acceptat comparèixer han negat que l'imam de Ripoll fos confident del CNI tot i que han admès "contactes", "converses", "apropaments" que desvinculaven de la coneixença sobre els atemptats. Ningú ha confirmat la tesi de José Manuel Villarejo, que davant l'Audiència Nacional va assegurar que l'Estat volia donar un "petit ensurt" a Catalunya abans del referèndum.
